És més meu allò que somio que allò que toco…

Article de José Antonio Lavado, soci fundador de beethik al blog de la Fundació Factor Humà

14 de juny de 2021

Avui dia l’ètica és més necessària que mai, tant en les organitzacions com en el conjunt de la societat. Però, què és l’ètica? Sentir i pensar amb els altres per viure i conviure millor. Per tal de millorar en la presa de decisions quotidianes, transformar l’essència de les relacions i donar resposta als reptes que planteja l’actual entorn complex, és fonamental i urgent dur a terme una reflexió crítica-racional a les organitzacions.

“Hi havia una vegada un planeta perdut entre incomptables estrelles i galàxies en el qual uns animals intel·ligents inventaren la moral (i l’ètica). Però va ser només un instant. Al cap de pocs minuts el planeta es va escalfar, els animals intel·ligents van morir i el silenci va envair una altra vegada l’univers”.

Joan Canimas

La primera vegada que vam llegir aquest missatge de Joan Canimas ens va commoure. I la veritat és que va passant el temps i l’emoció que ens produeix [a vegades] no disminueix; més aviat, segons com [a vegades, només a vegades] fins i tot creix.

Però l’autor no només va escriure les dues frases destacades en negreta. D’una o altra manera continuava dient: aquells animals intel·ligents potser representin els instants més altius de l’eternitat. En la seva ànsia per dominar-se entre ells i per doblegar la resta de criatures van acabar per degradar el seu entorn i aniquilar-se a si mateixos.

Al llarg de la seva curta existència es van reinventar una i altra vegada, van ser nòmades, caçadors i recol·lectors, es van fer sedentaris amb l’agricultura, es van establir al voltant de castells i feus, es van organitzar en estats i ciutats i van crear empreses i màquines per tal d’aconseguir el màxim benestar -alguns pensant en el seu propi benestar, altres en el de tots-. A diferència de les altres criatures, van crear lleis i normes morals, i podent desenvolupar la seva capacitat ètica per assegurar la seva convivència quotidiana, van acabar per barallar-se utilitzant artefactes i màquines per sotmetre’s entre ells mateixos i extingir-se.

Però somiar per somiar, potser millor fer-ho, i despertar, escoltant Jorge Drexler quan en una de les seves cançons –Movimiento– ens diu coses com:

“Apenas nos pusimos en dos pies
y nos vimos en la sombra de la hoguera, 
escuchando la voz del desafío
siempre miramos al río, pensando en la otra rivera.
Es más mío lo que sueño que lo que toco…Somos una especie en viaje, no tenemos pertenencias sino equipaje…
Vamos con el polen en el viento, estamos vivos porque estamos en movimiento…
Nunca estamos quietos, somos trashumantes, somos padres, hijos, nietos y biznietos de emigrantes;
yo no soy de aquí pero tu tampoco, de ningún lado del todo y de todos lados un poco…
cruzamos galaxias, vacíos, milenios, buscábamos oxígeno y encontramos sueños”.

I això ens anima a pensar que aquells animals intel·ligents, potser sí que van saber aprofitar prou la seva enorme capacitat de cooperació i de diàleg, d’alimentar i de connectar les seves millors arrels, d’escoltar i de posar-se en el lloc dels altres. Que van ser bons forjadors de paraules i que van tenir la suficient habilitat, i la van saber utilitzar, per cuidar-se entre ells, per compartir, intercanviar, acordar i decidir allò que era millor per a la col·lectivitat, per a tots. Que sí que van saber aprofitar l’enorme fortalesa que els va atorgar el llenguatge per fer-se bones preguntes, per dialogar, per abordar els conflictes aplicant l’art de la deliberació, trobant així les respostes més adequades a cada situació. Que van abandonar velles pràctiques de confrontació de pensaments egocèntrics, intolerants i tancats per construir junts noves i millors idees a través de la paraula i de la cura de l’altre.

En definitiva, sentir i pensar amb els altres per viure i conviure millor, això pot ser l’ètica. Sentir i pensar la nostra contingència, les nostres capacitats, el nostre caràcter, els nostres límits, la nostra pròpia presència i responsabilitat cap a l’altre. Saber i pensar en el temps i l’espai, amb els iguals i els diferents, amb tots els altres.

Per això necessitem l’ètica avui més que mai, entrenar el nostre poderós talent ètic per somiar i en coherència, construir i aplicar en l’acció del dia a dia un futur millor com a persones, com a organitzacions i com a societat.

Necessitem aplicar el talent ètic en les nostres organitzacions per gestionar la nostra contingència actual marcada per una enorme complexitat, ambigüitat i volatilitat que ens està afectant greument per la incertesa i la falta de credibilitat i confiança que genera. Aquesta incertesa la podem gestionar a la superfície, posant pegats, apagant focs, amb el risc de navegar a la deriva, o ho podem fer posant el focus en les arrels, en les característiques essencials de la nostra millor humanitat; en definitiva, aplicant l’ètica en el dia a dia, en l’acció quotidiana de les nostres organitzacions.

“Cap societat pot funcionar si els seus membres no mantenen una actitud ètica. Cap país pot sortir de la crisi si les conductes immorals dels seus ciutadans i polítics proliferen amb total impunitat…” 

…”A l’ètica li passa el mateix que a l’estatura, el pes o el color de la pell, que no podem viure sense ella… així… totes les persones i organitzacions tenen/tenim una determinada talla moral…Totes les organitzacions tenim un determinat capital ètic…”

Adela Cortina

És fonamental i urgent dur a terme una reflexió crítica-racional a les nostres organitzacions per millorar les nostres decisions quotidianes, transformar l’essència de les nostres relacions i donar resposta als reptes que ens planteja l’entorn complex en què ens trobem.

D’això va somiar-nos com a animals intel·ligents i despertar el nostre talent ètic:

  1. De visualitzar la urgència de transformar-nos per abordar els reptes que ens planteja l’entorn de complexitat actual.
  2. De comprendre la importància de cuidar l’altre, aprofitar el llenguatge i el diàleg per enfortir la confiança perduda.
  3. De forjar el nostre caràcter i ser exemple d’integritat col·lectiva.
  4. De preparar el “terreny de joc” per possibilitar que les nostres arrels més autènticament humanes es puguin expressar amb plenitud.
  5. D’entrenar dia a dia el nostre “talent ètic”, per multiplicar l’impacte positiu en la construcció d’aquesta societat anhelada on viure i conviure millor. 

Potser només així podrem substituir el malson a què es referia Joan Canimas al principi, per un altre del qual despertem més feliços:

“Hi havia una vegada un planeta perdut entre incomptables estrelles i galàxies en el qual uns animals intel·ligents inventaren la moral (i l’ètica). Va ser un instant que va canviar per sempre l’eternitat. De seguida, el planeta es va transformar, els animals intel·ligents es van entendre i la llum va envair d’una vegada per totes l’univers”.

Llegir article al Blog de la Fundació Factor Humà