Connexions beethik: entrevista a Felisa Palacio

Felisa PalacioDirectora general de Tarannà Viatges amb Sentit

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical, especialment en el context d’excepcionalitat en què ens trobem?

El concepte d’ètica de la responsabilitat radical és l’essència, la llavor fonamental en què es sosté la responsabilitat social corporativa, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i qualsevol variant de les que venim parlant en els últims anys vinculada a la gestió responsable i transparent de les empreses, organitzacions i fins i tot de les persones (més ara durant aquesta situació de la Covid 19).

És vital a l’hora de posar en marxa el nou paradigma de vida, ja no parlo d’empreses, l’ètica o en paraules senzilles, fer les coses bé, com toca en aquest moment fer. Si no és així, qualsevol acció que es realitzi produirà un efecte no desitjat, o simplement un “maquillatge” de cara a l’exterior.

L’ètica i la responsabilitat real recauen en la gestió empresarial liderada pels seus propietaris, líders o directius, aquest efecte dòmino es multiplicarà en positiu si les coses es fan bé. Ja no només per un món millor, sinó per alguna cosa més terrenal, per una producció i consum sostenible. Per un concepte de durabilitat en el temps.


2. Des Tarannà Viatges amb Sentit feu una aposta per un turisme responsable, que deixi enrere els hàbits de viatge nocius per a la societat i el medi ambient i fomenti bones pràctiques, aportant impactes beneficiosos a les destinacions. En la situació actual, en què sembla que haurem de canviar la nostra manera de viatjar per la pandèmia que estem patint, com creus que serà el turisme post-pandèmia? Què haurà de fer el sector per recuperar la confiança de les persones per decidir-se a viatjar?

Aquí hi ha un factor clau que hauran de superar els viatgers i viatgeres: la por. Per superar la por, haurem prèviament de sortir de la incertesa o d’aquest misteriós futur. Un cop estiguem en aquest moment, podrem parlar de nou de viatjar amb els cinc sentits, amb gaudi i seguretat.

Fruit d’aquesta situació mundial generada per la Covid 19, sorgirà una nova manera de gestionar l’empresa, en un entorn tecnològic diferent i incrementat, que suposa un repte i una oportunitat per a nosaltres. Afortunadament en els darrers anys hem apostat pel desenvolupament tecnològic i la RSC, fet que ens fa sentir alineats amb aquest nou paradigma empresarial.

En els últims anys les agències de viatge amb producte propi hem aconseguit sortir endavant de manera airosa amb un tipus de viatge artesanal. També és cert que en els últims anys s’havia produït un esclat del turisme, i moltes persones del planeta planejaven les seves vacances “pel seu compte” a través de grans OTES, ofertes de fàcil accés directe o fins i tot comprant bitllets d’avió i hotel amb serveis low cost.

No obstant això hi ha ara un factor nou, i és el de tractar el viatge amb la perspectiva de la seguretat i la salut, i això canvia molt les coses, no sé en quin termini, però al menys en un futur pròxim.

Ara sorgirà un nou concepte a tractar en un viatge, la salut i la seguretat.

Per esmentar una gestió important realitzada per Tarannà Viatges, destaquem la de repatriar els nostres viatgers de manera immediata des de qualsevol part del món quan es va iniciar l’Estat d’Alarma a Espanya, i això …. és inviable si compres un servei solt o bitllet on line.

Les agències haurem de fer un especial treball de seguiment i coordinació amb les nostres oficines a destí, tant a territori local com internacional, per assegurar que es segueixen els protocols de salut establerts durant el viatge, així com en els serveis que s’ofereixin i que configuren aquest viatge combinat. Aliances i treball en equip, serà l’èxit d’aquest repte per a nosaltres.

Cal remarcar que seguirem apostant ara més que mai pel foment de l’economia local, fonamental en aquest nou món, la millor manera d’afavorir un desitjat desenvolupament sostenible i, per descomptat, la nostra aposta i continuïtat per la protecció de l’entorn i de la fauna.


3. En alguna ocasió has dit: “Els valors dels Objectius de Desenvolupament Sostenible són la llavor de Tarannà Viatges amb Sentit”. Pots explicar aquesta afirmació? Com podem aplicar aquests valors en els nostres comportaments viatgers?

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són un magnífic iconogràfic de reptes, que sintetitza molt bé les prioritats per resoldre en el nostre Planeta, més ara, si és possible, amb la situació que patim amb la Covid.

Per a Tarannà això és una llavor, un vademècum amb el qual hem treballat durant molts anys: persones, prosperitat econòmica i planeta.

Des de l’empresa al consumidor i des del consumidor al consum, d’aquesta manera incloem l’actitud responsable del viatger i viatgera, tant a l’hora de comprar serveis, com a l’hora de realitzar el seu propi viatge, una mirada triangulada que parteix d’una il·lusió, la contractació del seu viatge amb una empresa que apliqui sostenibilitat i la cura i respecte per les persones i el planeta.

Perquè no hauríem d’oblidar que abans de la Covid 19 estàvem sumits en un sistema econòmic deficient, un canvi climàtic sense precedents i greus problemes de migracions i refugiats arreu del planeta, sense entrar en molts altres reptes globals.

El nou paradigma ha de néixer d’aquest moment.

Deixem aquí alguns dels hàbits de viatge que recomanàvem als nostres viatgers i viatgeres abans de la Covid, òbviament, seguirem endavant amb tots ells i amb els nous que haurem d’incorporar relacionats amb salut i seguretat:

  • Viatjar amb consciència del nostre consum d’energia i d’aigua.
  • Potenciar l’economia local, que ara és importantíssim.
  • Viatjar de manera sostenible, que pot ser realitzar un viatge de vacances anual, i no trajectes aeris per a una sola nit per visitar una ciutat.
  • Fer servir transports alternatius, com el tren.
  • Tenir cura del medi ambient mitjançant la gestió de residus durant el viatge.
  • No realitzar activitats amb animals en captivitat. Hem estat pioners en aquest àmbit i ens han replicat moltes agències: no als passejos en elefant, no als zoològics… no a activitats amb animals salvatges en captivitat. També realitzar albiraments amb unes pautes de sostenibilitat oportunes.
  • No comprar elements de regal fets amb restes d’animals, vegetals o minerals en risc d’exclusió.
  • Vigilar i tenir cura del patrimoni cultural.
  • Utilitzar allotjaments sensibles a la sostenibilitat. Nosaltres treballem àrduament aquest concepte a tot el món amb els nostres proveïdors locals.
  • Tenir cura de l’ús dels plàstics durant el viatge: portar una cantimplora o bosses de tela, per exemple.
  • Compensació de el CO2.

Tots aquests són petits gestos, però si tots els viatgers del món féssim alguns o tots ells, alguna cosa canviaria per a millor. Nosaltres des Tarannà treballem i treballarem per aconseguir un turisme sostenible de la mà de les nostres oficines receptives a destinació.

Des de la nostra consciència individual generarem el global.


4. El turisme ens permet acostar-nos i conèixer altres cultures, altres maneres de viure, i de vegades no tenim, potser, el coneixement suficient per fer un apropament respectuós. Si haguessis de descriure breument com hauria de ser un comportament ètic en els nostres viatges, què ens diries?

Crec que el comportament ètic es basa en una paraula: respecte. El respecte a les persones, als seus espais, a la seva cultura, als seus costums.

No fa gaire em preguntaven a una taula rodona fins on arriben els drets de les persones de fer turisme o no fer-ho. La meva resposta va ser contundent, el dret a fer alguna cosa no ens dona “dret” a perjudicar a un tercer, al què visitem. Jo puc tenir dret a fer 50 viatges a l’any d’un dia, però no estic pensant en el dret que té la contrapart a preservar el seu espai natural i el seu entorn. Fins on arriba el nostre dret sense envair el dret dels altres és una gran reflexió que ens hem de fer cada un de nosaltres. La resposta és el consum responsable.

Per tant, un comportament ètic, des del meu criteri, sempre es basa en el respecte absolut. Hi ha una sèrie d’accions que solem fer en els viatges sense pensar – sobretot si anem a veure comunitats molt diferents a les nostres, atractives i recòndites – com és el fet de fer una foto. Però hauríem de preguntar prèviament a aquestes persones, ja que pot ser que en la seva cultura suposi una agressió. No podem pensar “jo he pagat un viatge i puc fer el que vulgui”. Hem de tenir empatia amb els locals. Sempre cal preguntar.

Un altre exemple és el fet de donar diners als nens quan viatgem, que pot semblar bé des de la nostra societat occidental i des de les nostres creences. I això és erroni, no els estem ajudant, els estem empobrint, perquè provoquem que siguin captius del carrer, quan haurien d’estar a les escoles.

És molt important conèixer la jerarquia i forma de vida d’aquestes comunitats, per gestionar la visita de manera correcta segons els seus costums i de nou, respectuosa.

Em sembla molt important també fugir de visites a comunitats que estan folcloritzades per al turisme. Primer, perquè els hem transformat la seva forma de vida real, aquestes comunitats opten per un benefici econòmic ràpid i momentani, això no és turisme sostenible. Però a més tampoc és una experiència autèntica per al client, ja que no ens connecta amb la realitat, ni l’autèntic, ens connecta amb un “Disney World” preparat.

Una manera de mostrar respecte cap a les comunitats és fer grups petits, que no siguin invasius. Respectar els nens, respectar a la gent local, i, sobretot, intentar que la nostra economia reverteixi en aquestes comunitats. I d’això últim ens encarreguem nosaltres, com agència de viatges, juntament amb les oficines receptives en la destinació.


5. També aposteu de manera clara per les aliances i la col·laboració entre empreses (ODS 17). D’aquestes unions, surten iniciatives com la Gala Solidària i els Cinemes de Consciència. Per què una pime de el sector turístic incorpora les aliances en la seva manera de fer? Què aporta a l’empresa i a la societat?

A més d’aquestes iniciatives, que potser són les que tenen major visibilitat, fem voluntariat corporatiu al barri, fem classes totalment gratuïtes a escoles que ens ho sol·liciten per impulsar el turisme sostenible als joves estudiants, participem en diversos projectes de caràcter social o mediambiental, com el Bosc viatger o la Ultraclean Marathon. Les aliances són la nostra manera de treballar diàriament.

Tot això ens aporta ser conseqüents amb els nostres valors i els nostres compromisos de sostenibilitat que sempre comuniquem. Hi ha dues maneres de veure la vida: una, des del cap (molt notable avui dia al planeta), i hi ha una altra que incorpora un múscul fantàstic, el cor. Si incorporem al cap el cor es crea una experiència enriquidora a l’empresa, perquè llavors no ens quedem restringits al purament econòmic, sinó que ampliem l’experiència de vida professional. I des del cor i la ment Tarannà viatges dirigeix ​​la seva mirada cap al factor fonamental per a nosaltres, que són les persones.

Això ho estem fent des que Tarannà va obrir les portes fa 27 anys, no és res de nou ni cap moda a la qual ens hi hem sumat. Tarannà va començar a fer el seu primer esdeveniment social fa ja 26 anys. En aquest esdeveniment denominat Concurs de Fotografia participaven equip, clients i proveïdors. I dins d’aquest esdeveniment ja es realitzava una rifa solidària per atendre algun projecte social. Actualment podríem dir que sumen més de 140 projectes participats. Però va ser el 2008 quan vam considerar oportú potenciar la nostra part estratègica, donant la benvinguda a l’RSC i la innovació amb motiu de la crisi d’aquell moment, aquests dos conceptes han estat veritables focus fonamentals per ser qui som avui.


6. En l’àmbit de les pimes responsables de Catalunya sou un clar referent, no només l’empresa, sinó també les persones que la lidereu. Quins són els valors que porten a Felisa Palau a seguir treballant cada dia per un món millor?

Tant Felisa Palacio com Ferran Martí (fundador de Tarannà i un motor incansable en la gestió de la col·laboració) hem donat un valor extraordinari a les paraules: consciència, societat i persones, incloent en aquestes últimes el medi ambient o repercussió de la gestió en les societats futures.

És molt estimulant pensar que treballem gràcies al motor dels valors, fonamentals per viure amb dignitat i prosperitat en un món cada dia més incert.

És la solució al caos, és el moment idoni per fer aquest gran salt, empreses que contribueixen al planeta i la societat. Un valor afegit, cada dia més respectat i exigit pels consumidors.

Sense aquests valors de col·laboració, comunicació, honestedat, treball en equip i repercussió cap als altres, no existiria Tarannà Viatges.


7. Finalment, en tres paraules què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Transparència, comunicació sana i responsable i col·laboració amb les persones.

 

Connexions beethik: entrevista a Genís Roca

Foto Genís Roca by Adrià CostaGenís Roca és considerada una de las persones referents en l’àmbit de la transformació digital i d’internet on porta treballant 25 anys.

Va ser triat el 2013 i 2014 pel diari El Mundo com un dels 25 espanyols més influents a Internet.

Forma part de nombrosos consells assessors i és col·laborador habitual en diferents mitjans de comunicació. També ha escrit diferents llibres i desenvolupa activitat docent a vàries universitats i escoles de negoci. És fundador i president de RocaSalvatella.

1. Defenses que “l’ètica serà l’avantatge competitiu de les empreses en els propers 15 anys”. Quines són les claus per capturar aquest avantatge?

Ja ho defensava abans de l’actual crisi del Covid, i tot el que estem vivint amb aquesta pandèmia no ha fet més que agreujar-ho i reforçar-ho encara més.

Fins ara, en l’escenari pre-Covid, ja era evident que la competitivitat depenia cada cop més de la nostra capacitat d’arribar a client final amb orientació a servei i de la manera més personalitzada possible. Aquest fet, prestar serveis personalitzats a nivell massiu, exigeix el millor coneixement possible de cada usuari però de manera estructurada per tal de poder mecanitzar les interaccions i poder ser viable i eficient a un cost raonable.

L’atenció personalitzada massiva demana software, i no és viable imaginar-lo amb milers d’empleats contestant mails o trucades. El software treballa amb dades, així que la nostra capacitat d’oferir serveis personalitzats acabarà depenent de la confiança que el client ens vulgui donar, de la seva disponibilitat a donar-nos informació personal. Hi ha un llindar de dades que és més o menys raonable que moltes empreses puguin assolir, però el diferencial de servei, el diferencial de personalització, vindrà del diferencial de dades que tinguem del client. I aquest diferencial es mereixerà per confiança. Segons què, no li diré a qualsevol. Aquest llindar de confiança acabarà demanant abans una relació basada en valors que no només en preu o producte. La veritable avantatge competitiva serà la confiança, i això ens deixa abans en el territori dels valors que no pas només del preu o les característiques del producte.

Ara, a més a més, hi ha tota la situació que es deriva del Covid. La situació resultant serà dramàtica, en termes econòmics i socials. Ara, més que mai, valorarem encara més les empreses amb una veritable responsabilitat social. Ja era una tendència clara el viratge de les marques cap a la sostenibilitat i el respecte mediambiental. Ara ja no serà suficient cuidar el planeta: arriba un nou valor, cuidar les persones.

La suma de les dues equacions és clara: volem empreses ètiques.


2. La Xina ha desenvolupat una sèrie d’app que permeten classificar els ciutadans, rastrejar-los i alertar sobre si han tingut un “contacte proper amb alguna persona infectada pel coronavirus”. Sembla que la Xina està justificant l’ús del big data per abordar la greu crisi de salut pública en la que actualment estem immersos. Quines conseqüències ètiques pot tenir això? Com caldria gestionar-ho? Creus que en el nostre context cultural s’acceptaria de la mateixa manera?

El nostre context cultural no és massa diferent. A Àsia accepten que l’Estat intervingui les seves dades, i els repugnaria que ho fessin les empreses. En canvi, nosaltres acceptem que ho puguin fer les empreses i ens repugna que ho vulgui fer l’Estat. Però al cap i a la fi, estem davant el mateix problema: hi ha algú que amb unes regles de joc poc clares accedeix a massa dades nostres.

Jo personalment no tinc cap problema amb que l’Estat utilitzi les meves dades per mirar de resoldre els problemes que patim. Però, necessito garanties que les utilitza només amb aquesta finalitat, i que un cop resolt el problema deixarà de col·lectar tota aquella informació. I no tinc aquesta certesa (ni amb l’Estat ni amb les empreses). Ho visc amb una sensació d’inseguretat jurídica, i això és objectivament dolent i perillós.


3. Fa poc temps escrivies a un article publicat a La Vanguardia el següent: “Que el nou ordre digital sigui tirànic o il·lusionant dependrà de si establim una relació sana amb les dades (…). S’ha repetit que les dades són el petroli de la nova era, però és mentida. La veritable energia de la societat digital ha de ser la confiança”. Quins són els factors claus que ens permetran establir aquestes relacions de confiança?

Necessitem recuperar la sensació de control sobre les nostres dades. Exactament quines dades generem?, qui hi té accés?, quins usos en fa?, les comparteix amb tercers? Semblen preguntes molt bàsiques, però ara mateix massa sovint no estan contestades, i quan tenim resposta aquesta no té massa garanties ni mecanismes de control.

La meva esperança (i la meva aposta) és que aquests aspectes esdevindran tan rellevants com el preu o la qualitat a l’hora de triar entre diferents opcions al mercat. És a dir, a igualtat de preu / qualitat, la “confiança” podria ser el factor determinant. I això és nou perquè fins ara quan parlàvem de confiança es referia a fiabilitat del producte (que no falli, que no s’espatlli) però això ara queda inclòs dins l’atribut “qualitat”, i en endavant quan diem “confiança” ja estem centrats en com serà el tracte, si em cuidaran o no, si me’n puc refiar…

No fa massa un filòsof m’explicava que el terme “confiança” significa que creus que es compliran els tractes, tant els explícits com els implícits. És a dir, no només compliràs amb la lletra petita, sinó que també compliràs amb els sobreentesos: no faràs res que em pugui perjudicar, tant si ja està previst al clausulat com si encara no ho està.


4. El passat 18 de febrer del 2020, es va aprovar l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya. Aquesta iniciativa desplegarà una sèrie d’actuacions dirigides a establir pautes de governança per promoure el desenvolupament d’una intel·ligència artificial ètica i centrada en les persones. Dependrà també de la confiança de la que parlàvem? Què cal fer per assegurar-la?

Estem donant voltes a la mateixa idea, i em sembla bé perquè realment es tracta d’un concepte nou que encara té els límits molt difosos i abasta una àrea molt més gran del que podria semblar en un primer moment.

Estem parlant de software normalment allotjat a un servidor molt llunyà d’on vius, això vol dir que algú pot estar prenent decisions sobre tu en base a les teves dades sense que ho sàpigues. Tu estàs tranquil·lament anant en cotxe de casa teva fins a casa dels teus tiets i algú està deduint quina tarifa d’assegurança de cotxe podries estar disposat a pagar. Genera una sensació d’indefensió, perquè està passant i ni ho notes ni ho pots impedir.

Així que si volem establir pautes de governança per a un desplegament ètic sembla que la condició principal serà la transparència. Cal que informin del que fan, com ho fan i perquè ho fan. I donat que tenim tot el dret del món a dubtar de si realment ens ho expliquen tot, han d’estar disposats a que entrem a la cuina i comprovem què és el que realment passa allà dins. Necessitem mecanismes de control formal i informal, és a dir, l’Estat ha de poder entrar a auditar l’ús de dades, però la ciutadania també ho ha de poder fer (l’Estat també és sospitós massa sovint).

Aquesta és una de les novetats: necessitem una ciutadania organitzada. Ja va passar el mateix a les revolucions anteriors, la ciutadania s’organitza i genera les noves institucions necessàries pels nous temps. Abans de la revolució industrial teníem cambres de comerç però no teníem sindicats, i qui va promoure la creació dels sindicats no varen ser les institucions sinó la ciutadania en defensa dels seus drets. El que ara necessitem segurament no són sindicats, però com va passar aleshores també és quelcom que necessitem i que haurem de lluitar per tenir-ho.


5. No fa masses dies defensaves, seguint a Andy Clark, filòsof anglès de 63 anys, que el nostre cervell es barreja amb el nostre entorn fent molt difícil delimitar on acaba una cosa i on comença l’altra. A partir d’aquí deies que l’entorn té una gran importància per prendre decisions. Què vols dir amb aquesta afirmació?

Que la nostra capacitat per a la presa de decisions no es basa només en allò que tenim dins el nostre cervell, sinó que es suporta també en tot allò que ens envolta. Una persona acompanyada d’un equip de talent podria estar més ben preparada per resoldre problemes que no pas la mateixa persona tota sola. Una persona amb paper, llapis i una calculadora podria estar més ben preparada per resoldre problemes que no pas la mateixa persona sense aquestes eines.

L’aparició d’Internet fa que molts de nosaltres estiguem molt més ben preparats per resoldre problemes, doncs de sobte tenim al nostre abast no només un munt d’informació, sinó també la possibilitat de posar-nos en contacte amb un munt de gent d’arreu que podria estar disposada a ajudar-nos. Internet amplia la nostra caixa d’eines, amplia la nostra capacitat (d’aprendre, d’ajudar, d’estimar, de jugar…). Així que, objectivament, Internet ens augmenta.

Després passa el de sempre: cal saber fer servir les eines. Hi ha qui li dones un paper i un llapis i no sap escriure, o una calculadora i no entén els fonaments de la matemàtica. Les eines per si soles no et garanteixen res ni et resolen res, però combinades amb les teves capacitats et podrien multiplicar.


6. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Què es compliran els acords, tant els tàcits com els explícits.