Directora d’Excel·lència i Responsabilitat Social a Clubs Claror.
1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical, especialment en aquests moments tan incerts que estem vivint?
Principalment, em suggereix reflexió i valors. En moments incerts, tant en les persones com en les organitzacions pot aparèixer la por, la inseguretat, l’angoixa… una colla d’emocions i sentiments que en moments de forta pressió, si no es gestionen bé, poden conduir-nos a la precipitació, a actuar sense escoltar, a imposar els criteris de qui més alça la veu, a allunyar-nos del camí que volíem traçar i a no ser coherent amb els valors personals i els de l’organització. Sempre, però sobretot en moments durs o d’alta incertesa, només si tenim una forta convicció en voler actuar de manera ètica trobarem el moment per parar, reflexionar i prendre les decisions més adequades i coherents pel present i el futur de l’organització i de totes les parts que hi prenen part.
2. Dius que el teu objectiu és “promoure una gestió ètica i responsable, conjugant el triangle: propòsit + diàleg amb els grups d’interès + gestió de 2. l’impacte amb visió 360 graus”. Per què aquesta triada?
Per a mi és la conjugació principal per a una gestió responsable de les organitzacions. Lliga el far que guia l’organització (propòsit), la manera com fas el viatge (en col·laboració amb les parts implicades) i l’estela que deixes a cada pas, en cada decisió (gestió de l’impacte). Seguint amb la metàfora marinera, sense un propòsit clar qualsevol contratemps et pot deixar a la deriva. I sense escoltar allò que les persones interessades en la teva activitat pensen, esperen de tu, necessiten, és difícil navegar entre múltiples opcions per arribar a un mateix port, avançar-te als canvis, ser àgil, innovar amb sentit. Per últim, tot i tenir clara l’essència, el “per a què” existeixes i dialogar amb totes les parts, només si vas mesurant i gestionant els impactes pots emprendre el camí cap a la millora contínua que, de fet, és l’única manera de treballar per l’excel·lència.
També és important tenir en compte aquesta visió 360º. Fa anys, quan parlàvem de responsabilitat social el més fàcil era associar-la a l’acció social, a la solidaritat, a la filantropia. Més tard, amb el concepte sostenibilitat, se’ns va encasellar en aspectes ambientals, tot i els intents per fer veure que el mot “sostenibilitat” és més ampli. Encara ara moltes empreses tenen un departament de RSC que bàsicament està enfocat a acció social, aspectes ambientals o de gestió de la cadena de proveïdors… Crec que un dels reptes dels qui ens dediquem a la responsabilitat social és fer entendre que no es tracta de tenir un departament de RSC que va impulsant accions, polítiques, procediments amb major o menor encert, sinó que l’organització es gestioni de manera responsable. Per això a mi m’agrada sempre parlar de gestió responsable, perquè és el que dóna sentit a aquesta visió 360º, allò que permet integrar-la en l’estratègia i baixar la consciència social, els valors, la presa de decisions de manera ètica a tota l’organització i als grups d’interès.
3. Ets experta en comunicació interna i apostes per un enfocament adreçat a afavorir un bon clima laboral i el benestar de l’equip. Quins són els reptes que la situació actual suposa per aconseguir aquest benestar?
Defenso una gestió de l’equip que tingui en compte que les persones som polièdriques, tenim moltes facetes, moltes cares, molts talents, inquietuds, interessos… Som complexes i no podem dissociar qui som, com ens sentim segons si estem treballant, a casa, amb les amistats o fent allò que ens agrada. Penso que hem de fomentar un lideratge que aprengui a escoltar les persones, a coneixer-les, a entendre-les. Només així podrem descobrir què és el millor perquè se sentin bé fent la feina que fan i que aportin tota la seva vàlua personal i professional. I tot això que sembla molt senzill és realment complicat. Si realment tinguéssim aquesta visió de la gestió de l’equip, eliminaríem paraules com Recursos Humans, que només aconsegueixen perpetrar la idea que el treballador/a és un recurs per aconseguir un fi.
Per tant, el gran repte és aprendre l’art del lideratge, sobretot en moments actuals. Liderar un equip en moments de bonança, quan els resultats són positius o, fins i tot quan hi tens bons professionals és fàcil, té un mèrit relatiu. El gran repte és fer-ho bé quan la situació és més difícil. Per exemple, en moments de crisi com l’actual, on hi ha patiment per la situació sanitària, inseguretat per si es mantenen els llocs de feina, persones en ERTO, enyorança, apatia… és fàcil que el clima laboral s’enrareixi i cal un lideratge positiu, ètic, que tingui en compte que el primer grup d’interès són les persones que hi treballen per tal de mantenir el sentiment de pertinença i la implicació en el projecte.
4. Durant els últims anys has treballat intensament en la promoció del paradigma de l’empresa saludable des d’una visió estratègica i integral. Davant la situació d’emergència emocional derivada de la pandèmia de la Covid-19, quins beneficis pot aportar a l’empresa apostar per aquest enfocament de gestió?
Segurament, les empreses que han tingut aquesta visió d’empresa saludable o feliç han tingut més fàcil mantenir la vinculació i la implicació de l’equip durant aquest any tan dur.
Per exemple, en el context de la pandèmia, una empresa saludable no només regula bé el teletreball sinó que cuida que les persones que el fan gaudeixen a casa de les condicions òptimes tant en l’àmbit físic, com psicològic. Se’n preocupa i proveeix de mitjans o, almenys, de consells (que no costen diners) per cuidar l’ergonomia, el temps davant la pantalla, la il·luminació, la conciliació, l’estat emocional…
L’empresa saludable també es preocupa per mantenir l’equip cohesionat i en aquest any COVID un repte pot ser retrobar els vincles que la distància i la virtualitat han refredat. Sessions grupals d’activitats esportives o lúdiques, encara que sigui en format virtual, si estan ben pensades poden contribuir a cohesionar l’equip però també a donar-li un temps per al respir, la relaxació, la diversió…
La meva visió d’empresa saludable però va més enllà. Adapta la piràmide de Maslow i la trasllada del pla individual al pla grupal, d’organització. Per tant, l’empresa saludable ha de passar de la gestió per objectius a la gestió per valors, fomentar-los entre l’equip, practicar-los en les seves accions, amb els grups d’interès i també fomentant el bé comú. Iniciatives com la presa de decisions ètica, el voluntariat corporatiu, la participació interna, la flexibilitat horària són només uns quants exemples del camí que es pot recórrer.
5. També has parlat en moltes ocasions de la importància de promoure uns lideratges ètics en les organitzacions. Per què és important incorporar l’ètica en aquesta dimensió organitzativa?
Per mi l’ètica no té a veure amb una qüestió moral sobre el bé i el mal. De fet, no hi ha decisions bones o dolentes, simplement hi ha decisions que impacten en positiu o en negatiu, amb més abast o menys, que contribueixen al bé comú o al bé d’uns quants. I és per això que jo lligo l’ètica a la reflexió. Davant de qualsevol decisió trascendent, que tingui impacte en el nostre equip, en la clientela, en l’economia de l’empresa, en l’estratègia a futur… hauríem de dedicar el temps suficient per pensar quines conseqüències, quin impacte generarem amb aquella decisió, en què i a qui suma, en què i a qui resta i com n’està d’alineada amb els valors que promulguem. Fins i tot hauríem de tenir temps per preguntar a les parts interessades. Evidentment, ningú ens garanteix que no ens equivoquem amb la decisió però, almenys, estarem segurs que la vam prendre de manera meditada, conscient i valorant de manera ètica la informació que teníem en aquell moment. En aquest sentit, admiro la gran feina de beethik per aterrar conceptes abstractes en eines pràctiques que en fan fàcil l’aplicació.
6. El sector en el que treballes – els clubs esportius – ha estat un dels més castigats per la pandèmia. Creus que l’aposta per una gestió responsable que porteu a terme fa anys ha servit d’alguna manera per sobreviure millor a la situació? Com?
Sens dubte partíem de la millor posició per afrontar una pandèmia. Després de molts anys de treball, el 2019 vam posar-hi el colofó rebent la màxima certificació en el model EFQM d’excel·lència en la gestió. Certificar-nos ens va servir per adonar-nos com aquest model està íntimament lligat amb la gestió responsable perquè té molt en compte el diàleg amb els grups d’interès, mesura l’impacte en les dimensions de la RSC i convida a les organitzacions a implementar processos de millora contínua per perseguir l’excel·lència.
A més, una de les màximes del model és planificar el futur mentre es gestiona el present i això és el que hem fet durant la pandèmia. La crisi sanitària ha esdevingut per a nosaltres una crisi econòmica sense precedents que ha posat en risc la viabilitat de l’entitat. Gestionar una situació tan greu, impossible d’imaginar, en un entorn enormement incert i canviant ha estat tot un repte que hem afrontat amb una gestió prudent dels recursos i intentant ser el màxim de transparents amb l’equip i la clientela. A la vegada hem pensat en com garantir el futur de l’entitat, del seu projecte fundacional i de tots els llocs de treball.
Som conscients que hem comés i cometem errors i assumim les crítiques de persones de l’equip o de clients que creuen que podríem haver actuat diferent, millor. Per sort, també n’hi ha moltes que ens han felicitat i mostrat l’orgull de pertànyer a una organització com la nostra. Unes i altres ens ajuden en el moment de fer autocrítica, que sempre arriba, com arriba la calma després de la tempesta i el més important és que, després de la tempesta, segueixin dempeus els fonaments i la convicció que la única manera de gestionar qualsevol organització -però sobretot una com la nostra- és de manera responsable i generant impactes positius en l’equip, la clientela i la societat.
7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?
Reflexió, Coherència, Impacte positiu
Advocat, soci professional i fundador del gabinet 
Marta és una de les persones amb més experiència a Espanya en l’àmbit de la responsabilitat empresarial. Board Advisor Strategy & Sustainability, CEO de Firstlehen, patrona de la Fundació Tubacex i professora universitària. Va ser la primera directora de Responsabilitat Social d’Espanya, i ha desenvolupat Plans de Sostenibilitat en els sectors Distribució, Tecnològic i Industrial.