Connexions beethik: entrevista a Esperança Esteve

Esperança EsteveMembre del patronat de la Fundació Ajuda i Esperança i directora actual de l’organització.

Ha treballat com a directora de l’Àrea de Serveis a la Persona i Sostenibilitat i Comissionada per a temes d’Immigració en l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i ha estat diputada al Congrés dels Diputats entre els anys 2004 i 2015, entre d’altres activitats

També ha estat professora de la Fundació Pere Tarrés en la Universitat Ramon Llull i exerceix de professora col·laboradora de diverses organitzacions i universitats.

És membre d’organitzacions dedicades als drets de persones immigrades, de salut pública i de serveis socials.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Em suggereix una nova recerca de valors que fonamenti la manera de viure i de fer de les persones i grups en el moment actual. Bàsicament és una manera de concebre les actuacions centrades en allò que és bo per la comunitat i des de la comunitat. És una manera de pensar més en el nos col·lectiu que en el jo individual.


2. Estem vivint una situació d’emergència sanitària i social sense precedents, que segurament canviarà la nostra manera de viure en els propers anys. Aquesta situació genera necessitats de suport emocional en la ciutadania. Al Telèfon de l’Esperança, que actualment dirigeixes, esteu notant aquestes noves necessitats? Quin suport necessiten actualment les persones que demanen que una veu amiga els hi respongui?

El servei del Telèfon de l’Esperança ja té 51 anys. Des dels inicis, el seu fundador va comprendre que calia oferir un espai d’escolta a les persones que ho necessitaven sense cap contraprestació i amb la garantia d’oferir un espai segur, confidencial, de llibertat, sense jutjar ningú.

Mai s’ha aconsellat, perquè el consell parteix de l’escala de valors del conseller. Escoltem per ajudar a que les persones s’escoltin a si mateixes, cerquin en el seu interior i vegin amb més claredat la seva situació i vagin trobant els camins per a que puguin decidir a partir dels seus propis valors i de la seva ètica.

Seguint amb aquesta lògica, en aquesta etapa terrible del COVID-19, el telèfon ha traslladat l’atenció a les cases dels 237 voluntaris amb que comptem, que de manera altruista estan pendents per ajudar a mitigar les pors, la soledat, les angoixes, els conflictes familiars i les incerteses presents i futures.

Són les mateixes necessitats de sempre, però ara incrementades en nombre i en nivell de patiment. La por i la soledat són un binomi difícil de suportar, els conflictes per la convivència familiar s’aguditzen i causen malestar i angoixa. També la malaltia mental s’accentua i les trucades que busquen consol es repeteixen.


3. Les organitzacions socials juguen un paper determinant en la resposta a crisis com la que estem vivint. Però en una societat, els líders han de posar-se al capdavant de situacions com aquesta i respondre de manera responsable i exemplar. Quines són les claus per exercir uns bons lideratges en aquesta situació?

Pel que fa els lideratges en situacions de crisi, especialment, depenen molt del marc institucional, però en qualsevol cas la participació del conjunt és fonamental per encertar millor en la presa de decisions que solen ser d’alta complexitat. Ara bé, cal tancar files amb el líder competent. Mai s’ha de convertir en una batalla que crea confusió, incertesa i desconcert en la població.

Baixant a la nostra organització, el model de lideratge és compartit, es a dir, cadascú es responsable del seu espai i funcions i alhora corresponsable del conjunt. El model implica participació, circularitat de les idees, compromís amb els objectius a curt i a mig termini, versatilitat i una alta capacitat d’execució.

Com a directora procuro facilitar aquest procés de treball donant espai a tothom i lideratge en aspectes parcials, en funció de les capacitats, responsabilitats i consideració dins el grup. Per ara el model funciona molt bé i em dona una especial satisfacció haver pogut canviar tot un sistema organitzatiu presencial per un online, gràcies a l’equip i també i sobretot a les persones voluntàries, molt preparades i compromeses amb les noves maneres de fer i amb un sentit d’adhesió al propòsit general de la Fundació Ajuda i Esperança.


4. Ets una persona que defensa, sempre, la importància de donar temps i espai al diàleg per aconseguir transformar la nostra societat cap a una concepció més humanista. Per què és important?

Estem en un moment on tot es mercantilitza, tot té un preu, àdhuc el nostre model de benestar i de prestacions socials respon a una exigència i valors dels poders públics que els atorguen i de la ideologia dominant.

Des del meu punt de vista, qualsevol ajuda cal situar-la en el marc de drets i llibertats i ha de tenir una essència emancipadora i de dignitat, que faciliti a les persones encarar amb responsabilitat i facilitant la sortida a les situacions no desitjades. Tot això és difícil perquè les ajudes es donen en un marc de desigualtat molt gran i les oportunitats estan tant condicionades que l’impacte transformador es baix.

Porto ja alguns anys expressant la meva preocupació per la baixa qualitat de la nostra democràcia, pel que fa a la legitimació de les grans diferències i desigualtats, la corrupció, un debat públic envaït per les fakes news, on les polítiques econòmiques es pleguen excessivament al criteri de la classe capitalista dominant, sovint invisible i globalitzada. Els peons som la societat majoritària i les víctimes aquells i aquelles que no compten, els ningú, migrants, refugiats, persones sens sostre, infants i joves sense oportunitats, persones i famílies sense feina i expectatives, sense accés a l’habitatge i un llarg etcètera i al costat d’aquest drama, que es farà molt més gran en la post pandèmia, les persones grans que viuen soles, sense xarxa familiar i social que les acompanyi, la por a la mort en solitud.


5. Has estat una de les persones referents en la construcció del sistema del benestar actual al nostre país, en iniciatives tant importants com la creació del sistema d’atenció a la dependència. Però en la seva aplicació molta gent, sobre tot els més vulnerables, han quedat enrere. Per què creus que ha passat? Són vigents aquests sistemes de protecció social?  

Els sistemes de protecció social i de drets i llibertats a Espanya s’han desenvolupat i consolidat amb governs i lideratges socialistes. També l’impuls per un canvi moral molt ancorat en les normes religioses a un model més laic, encara no suficientment assolit.

Els drets de segona generació han estat un exemple i han ajudat a avançar en una societat més lliure, més diversa i inclusiva. Ara be, hi ha hagut dèficits importants. L’impacte de les lleis, per exemple la d’autonomia personal i atenció a la dependència no arriba als nivells que havíem imaginat els i les ponents de la llei. Ha mancat suficiència econòmica, col·laboració entre els diferents nivells de l’administració, i més cooperació pública-privada. En el model tot havia de raure en el paradigma de l’autonomia personal, que significa que qualsevol actuació cal mesurar-la en termes del que una persona té i pot fer i no en les capacitats que li manquen.

No s’ha tingut prou en compte en el conjunt del sistema la capacitat de decisió, sobre la pròpia vida i quan el que es fa és adaptar voluntats personals als recursos migrats i deficients existents, estem alienant i cosificant la persona. Un exemple colpidor és el drama en la residències de gent gran del nostre país. No hi ha hagut la cura suficient i no s’han exigit condicions d’exemplaritat en els espais i el funcionament, en disposar de personal preparat i suficient, la participació dels residents en la vida comunitària, la seva llibertat de moviments i de decisió, acompanyat d’unes ineficaces mesures inspectores del departament corresponent. Davant una contingència com l’actual hem vist que les persones han quedat a un segon pla, de quasi abandó, tot i que hi ha bones excepcions que no es poden menystenir.


6. I ara imagina que haguessis de fer una radiografia del sistema de valors que dominen el moment actual. Com els definiries? Quins creus que són els valors que hauríem d’impulsar per avançar cap a una societat més humana i sostenible? 

Les polítiques públiques i els serveis de benestar públics i privats, i també les organitzacions socials sense afany de lucre, han d’assumir canvis radicals en la manera de fer.

Més democràcia que vol dir revisar valors que portin a una major consideració de les persones i grups. Canviar per a construir noves realitats centrades en l’ètica de la cura i l’humanisme, que comporti més participació, més compromís de la comunitat a través de xarxes fraternes i de cerca de respostes i de creació de riquesa econòmica en el si de la pròpia comunitat. Consumir el que està a prop, eliminar intermediaris, redistribuir, aprendre a cooperar pel be comú.

La democràcia radical amb valors ètics radicals s’ha de liderar des de la base i fer-la tant forta que minvi, en el possible, l’afany individualista, de negocis sense ànima que atenen només al guany econòmic i no a les necessitats de la població que és empesa a consumir ad infinitum i també col·laborar amb corresponsabilitat en l’esfera política i social cada vegada més ampla. És una utopia?. No. Hi ha moltes veus que clamen per un nou relat. Que estan en un nou debat. Aprofitem la crisi per a convertir el dolor en esperança, i en el creixement de les persones, per a fer un mur de valors indestructible que pugui doblegar l’egoisme individualista creant una nova cadena de riquesa basada en valors humans, ambientals i de dignitat social.


7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions? 

Incorporar l’ètica radical no està tant en el significat del concepte, sinó en el procés que comporta. Crec en els beneficis ètics que impliquen pensar en el be comú, des de que es crea un nou producte fins a la seva eliminació, des de que s’aprova una llei i seguir el seu impacte, des de que es presta un servei a les persones i comprovar els beneficis. També afecta a les organitzacions socials, en ocasions més centrades en subsistir que en el benefici de les seves accions.

He de dir per acabar que la ètica en la que penso i en la que m’inspiro és aquella que prové de l’humanisme cristià, una ètica que entronca amb moltes altres ètiques, on la persona i la comunitat esdevé el centre i referència de qualsevol pensament i acció.

 

Connexions beethik: un aniversari [radicalment] diferent

Hem arribat al segon aniversari de connexions beethik. I mai hauríem pensat arribar a una data tant important per a nosaltres en una situació com la que estem vivint, en la que sembla que tot està en un procés de transformació profunda que ens portarà a una nova manera de viure i conviure.

Però el que no canviarà, o almenys no volem que canviï, és el poder de les connexions humanes, el valor de sumar, de construir camins cap a una societat més autèntica, més humana i més sostenible.

I per això no volíem deixar passar aquest aniversari sense donar les gràcies a totes les persones que ja formen part de connexions beethik.

Foto connexions

Persones [radicalment] connectades amb la seva essència, amb els seus valors més profunds, amb aquelles arrels que d’alguna manera compartim totes i tots els que treballem per fer d’aquest món un lloc més responsable i millor.

Persones de tots els sectors (públic, privat, social) i d’àmbits diversos (acadèmic, empresarial, cultural, econòmic…), perquè tothom, des de qualsevol lloc i responsabilitat, podem contribuir a que aquest propòsit sigui possible.

Gràcies a totes. I gràcies també a totes les persones que, d’alguna manera, ja sou part de l’univers de connexions beethik.

Us convidem a que torneu a gaudir de les connexions beethik i de les seves reflexions sobre la importància de la responsabilitat [radical], del diàleg i de les decisions compartides com a base d’una societat madura, generadora de confiança i compromesa amb el seu futur.

Esperem seguir compartint camí amb tots i totes vosaltres!

 

Connexions beethik: entrevista a Roger Miralles

Roger MirallesProfessor de l’Escola d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira Virgili (URV). Actualment és el cap d’estudis d’aquesta escola.

Ha donat classes a la School of arquitecture UIC, La Salle_URL i ETSAB-UPC. Ha estat professor visitant de la Universitat de Witwatersrand i de la Universitat de Chandigarth.

La seva recerca s’ha centrat en la Modernitat catalana (especialment en la figura de Josep Maria Jujol) i en la Modernitat sudafricana (especialment en la figura de Matrienssen). Ha participat en congressos, revistes internacionals i en la redacció de diferents publicacions

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Ètica per a mi té a veure amb aquella màxima aristotèlica que la dividia entre allò general i allò públic. El comportament ètic té a veure amb el sistema de valors que professa i amb les accions que un fa i si hi van de la mà o no, per tant entre allò general (el que hom pensa) i allò individual (allò que un fa en societat). Això segon és el que interpreto que és la responsabilitat.

Per si això fos poc, el concepte es radicalitza amb la paraula radical. Aquesta m’interessa perquè no sé bé com això que he explicat es pot radicalitzar. Bé, si, radicalitzant el sistema de valors. Això si ho fem ens serà molt difícil viure èticament.

Podem tenir un sistema de valors molt elevat, però aleshores ser conseqüent amb ells serà extremadament difícil. Com a exemple és aquell adolescent que pensa que ha d’anar en contra el sistema perquè és el que empara tots els mals haguts i per haver. El nostre personatge, si és ètic, responsable i està radicalitzat ha d’anar contra el sistema, per tant provarà de trencar-lo, no des del sistema, sinó agredint al sistema; li serà difícil viure en societat.


2. Al pensar en les relacions d’ètica i estètica aplicades a l‘arquitectura sorgeix la pregunta de què podem entendre per una ètica de l’arquitectura; en quin sentit la noció de bé intervé en l’arquitecte creador al fer la seva obra. Revisant literatura, podríem respondre que tradicionalment ho ha fet respecte a tres valors que podem vincular als principis vitruvians: la sinceritat constructiva (vinculada a la “firmitas”), l’adequació a la funció (“utilitas”) i la forma digna (“venustas”). Com entens tu la responsabilitat ètica d’un arquitecte? Segueixen sent vigents aquests valors?

Crec que el sistema de valors vitruvià és un sistema basat en la idea de forma en l’edificació sobretot. La idea que hi ha darrera la tríada és que l’edifici sigui etern i d’una tipologia determinada (Vitruvi pensava que l’arquitectura no estava en la construcció de residències o d’hospitals o d’habitatges per gent no rica, etc.), i avui en dia aquesta idea, crec, està superada.

Ens interessen arquitectures efímeres, arquitectures residencials per a gent sense recursos, arquitectures socials, etc. Els valors d’aquestes arquitectures no resideixen només en la firmitas, utilitas i venustas resideixen en com es relacionen amb la societat, quina interacció tenen amb l’usuari, quins recursos mediambientals consumeixen, etc. Jo crec que la radicalitat arquitectònica passa per ser responsable (èticament, si volem) amb els principis de l’arquitecte amb la societat.

Això que vol dir que un arquitecte que pensi que tenim un problema mediambiental ha d’intentar fer edificis zerowaste a l’hora de construir, ha de preocupar-se de l’empremta de Co2, ha d’usar mètodes passius per estalviar energia, etc. Això no vol dir que un arquitecte no tingui una responsabilitat amb la tradició arquitectònica i una responsabilitat en el llegat que deixa seguint la tríada vitruviana, cal sumar-ho. Arquitectes en aquesta línia podríem trobar a lacaton & Vassal, o els locals H-arquitectes, entre altres.

Això, però, també vol dir que un arquitecte que no pensi que hi ha un problema mediambiental i pensi que el problema només és de confort i d’espai es dediqui radicalment a complir aquest programa en els seus edificis. Podem trobar arquitectes d’aquest tipus com Frank Gerhy o Zaha Hadid.


3. Després d’uns anys de crisi, incertesa, canvis d’estructures socials… podem mirar enrere i valorar les coses que, com a societat, hem fet bé i les que no. Possiblement els models d’urbanisme i expansió no han estat massa sostenibles i aquí l’arquitectura pot tenir alguna cosa a dir. Quin creus que pot ser el vostre paper en la construcció d’una societat més autèntica, humana i sostenible?

Crec que és fonamental que els arquitectes entenguem la nostra responsabilitat social. Nosaltres, com a tècnics, sabem què estem construint. Vull dir que sabem com unes certes idees emanades dels poders econòmics es poden plasmar en una planificació urbana, sabem si aquestes idees són concordants amb la nostra idea de societat o no i no pot ser que essent contraries les materialitzem per posar un plat de llenties a taula. Sir Norman Foster ha construït una ciutat enmig del desert, l’anomena una ciutat sostenible, Masdar city, que s’auto-abastirà d’energia a través del sol. No es pot ser sostenible construint enmig del desert, és un exercici d’hipocresia explicar-ho així.


4. Des de la teva funció docent, quin són els valors que intentes transmetre als teus alumnes per orientar les generacions futures en l’exercici de la vostra professió?

No sé si me’n surto massa. Intento que siguin (com dèiem al principi) radicalment coherents amb el seu pensament. Aquesta és la meva aportació, crec. També crec que els valors se’ls van creant ells, tu els expliques exemples, els poses davant el mirall coses com aquestes del Foster i intentes que reflexionin, no intento que els meus alumnes tinguin els meus valors. Crec que els meus valors estan molt definits i no són els mateixos que els de molts altres docents de l’escola d’arquitectura, els alumnes són prou llestos, ho perceben i s’acosten a qui més els pot ajudar a crear-se aquests valors propis.


5. Durant els últims anys has dedicat una part important de la teva activitat a posar en valor l’obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Per a Jujol, el paisatge i la natura eren fonamentals i amb el projecte Territori Jujol voleu promoure el coneixement de 16 obres de les seves des de El Vendrell fins a Tarragona. De quina manera un arquitecte com Jujol influeix en el seu territori? I, al contrari, de quina manera un territori influeix en la seva obra?

És ben cert que fa anys que estic estudiant l’obra de Jujol, primer va ser una mena d’obligació auto-imposada. Jo soc un barceloní donant classes al camp de Tarragona i trobava que era una obligació estudiar l’arquitectura del lloc. L’arquitecte més interessant de Tarragona és, per a mi, J.M. Jujol., per tant calia que l’estudiés. Vaig començar amb la intuïció que m’agradava però amb prou feines coneixia tres obres al Camp de Tarragona i, a mesura que el coneixia, trobava més interessant la seva obra. Al cap de poc, un amic arquitecte (Josep Llinàs), em va proposar fer amb ell el pla director de l’església de Vistabella, un dels pocs edificis de nova planta que va fer Jujol al seu territori i vaig quedar enganxat a l’obra del tarragoní. A partir d’aquí volia saber més i això va portar a anar estudiant l’obra de l’arquitecte al Camp de Tarragona i no en llibres (els que hi havien no m’ajudaven) sinó anant a veure les obres i l’arxiu. A l’anar a veure les obres vaig anar descobrint el paisatge del Camp de Tarragona, la seva orografia, els seus materials, el color del seu cel, etc., vaig entendre l’estreta relació que tenien amb l’obra de Jujol. De fet, vaig adornar-me’n d’una cosa sorprenent, què la meva mirada havia canviat al mirar l’obra de Jujol i que això feia que les pedres, la plana, les oliveres, el blat, ja no els pogués veure com abans sinó com els veia Jujol.

Això és el que expliquem a www.territorijujol.com que és una iniciativa que vol mostrar l’obra de Jujol al Camp de Tarragona i explica com la mirada al Camp no podrà ser la mateixa després de conèixer l’obra de Jujol. Crec que aquesta iniciativa és força ètica en el sentit de tornar a la societat el que he descobert amb l’estudi els darrers anys i que no es quedi només en l’àmbit acadèmic.


6. Alguns filòsofs parlen de crear espais ètics. Què seria per a tu un espai ètic?

Aquests espais no són arquitectònics, no en sé massa jo d’espais ètics. No crec que jo pugui parlar d’espais ètics com arquitecte. Podria parlar-ne com a individu en aquesta societat, però no sé si això té massa interès. Per a mi només hi hauria d’haver un espai ètic i ho hauria d’abraçar tot, però tothom se l’hauria de poder construir a la seva manera.


7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

La presa de decisions no és el meu fort, m’agrada més observar el que tinc al meu voltant. Però si refem la pregunta i diem què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions a l’obra arquitectònica? Aquí jo diria que responsabilitat, millora i comprensió social.