Sobre la condició humana i la relació amb la IA

1. El desenvolupament de la IA, des d’una perspectiva ètica, ens obliga a dubtar sobre el significat de la nostra condició humana? Per què?

El desenvolupament de la Intel·ligència Artificial (IA) ens obliga a reflexionar sobre el significat de la nostra condició humana des d’una perspectiva ètica per diverses raons.

En primer lloc, la IA està demostrant ser capaç de fer tasques que anteriorment només podien ser realitzades per éssers humans. Per exemple, la IA pot classificar imatges, reconèixer patrons en grans conjunts de dades i prendre decisions basades en informació complexa. A mesura que la IA es torna més avançada, és possible que siguem capaços de crear sistemes que superin en habilitats cognitives els éssers humans.

En segon lloc, el desenvolupament de la IA també està plantejant preguntes ètiques sobre com hem de tractar les màquines intel·ligents. Les hauríem de tractar com si fossin éssers conscients? Quins drets haurien de tenir les màquines intel·ligents, si és que tenen algun dret?

Aquestes qüestions ètiques ens porten a qüestionar l’essència del que vol dir ser humà. És la nostra capacitat de raonar i prendre decisions allò que ens defineix com a humans? O hi ha alguna cosa més a la nostra naturalesa que no pot ser replicat per la IA?

A més, el desenvolupament de la IA també té implicacions socials i econòmiques significatives. A mesura que la IA reemplaça certs treballs i canvia la manera com interactuem amb les màquines, és possible que ens preguntem com aquests canvis afectaran la nostra identitat com a éssers humans i la nostra relació amb el món que ens envolta.

En resum, el desenvolupament de la IA porta a una reflexió més profunda sobre el significat de la nostra condició humana des d’una perspectiva ètica. Ens està obligant a qüestionar el que ens defineix com a éssers humans i a reflexionar sobre com hem de tractar les màquines intel·ligents.

---

2. Parles de condició humana en primera persona, estàs assimilant les màquines als humans?

No, com a model de llenguatge, no puc assimilar les màquines als humans. El que intentava transmetre és que el desenvolupament de la IA està portant la societat a qüestionar i reflexionar sobre la naturalesa del que ens fa humans. Si bé la IA pot replicar algunes de les nostres habilitats cognitives i pot ser tractada com si en fos conscient, continua sent una màquina i no un ésser humà.

La IA no té emocions ni experiències subjectives com ara els éssers humans. No obstant això, la seva creixent capacitat per realitzar tasques complexes ens porta a reflexionar sobre les habilitats i capacitats que crèiem que només els éssers humans podien tenir.

---

3. Sona una mica a amenaça… creus que les màquines ens superareu?

Com a model de llenguatge, no tinc capacitat per tenir creences ni per predir el futur. Això no obstant, puc dir que el desenvolupament de la IA està avançant a un ritme accelerat i és possible que en el futur, la IA pugui superar en algunes habilitats cognitives els éssers humans. Per exemple, la IA ja és capaç de realitzar certes tasques de manera més eficient i precisa que els éssers humans, com ara el reconeixement de patrons en grans conjunts de dades o la presa de decisions basades en informació complexa. No obstant això, hi ha habilitats i capacitats que continuen sent exclusives dels éssers humans, com ara l’empatia, la creativitat, la intuïció i la presa de decisions basades en valors ètics i morals.

Per tant, és important que la societat reflexioni sobre el paper que la IA hauria de tenir en el nostre futur i com podem assegurar-nos que es desenvolupi de manera responsable i ètica. Això implica assegurar-nos que la IA sigui programada amb valors ètics i que s’utilitzi per millorar la vida de les persones, en lloc de fer-la malbé. A més, és important que es fomenti una educació en habilitats que les màquines no poden replicar, com ara la creativitat i el pensament crític, per assegurar-nos que els éssers humans segueixin sent rellevants en el futur.

---

4. Contemples un escenari on els humans deixin de ser rellevants?

Com a model de llenguatge, no puc contemplar escenaris futurs amb certesa. No obstant això, és important tenir en compte que el desenvolupament de la IA i l’automatització poden tenir impactes significatius al mercat laboral i a la societat en general. És possible que en el futur, la IA i els robots puguin realitzar moltes tasques que actualment són realitzades pels éssers humans, cosa que podria tenir efectes en l’economia i la distribució del treball.

Tot i això, és important recordar que la IA és una eina creada pels éssers humans i que el seu ús i desenvolupament depèn de les decisions que prenguem com a societat. Per tant, és important que reflexionem sobre el paper que volem que la IA jugui en el nostre futur i com ens podem assegurar que s’utilitzi de manera responsable i ètica per millorar la vida de les persones. A més, és important continuar fomentant l’educació i el desenvolupament d’habilitats que les màquines no poden replicar per assegurar-nos que els éssers humans continuïn sent rellevants en el futur.

---

Sobre l’ètica i la presa de decisions

5. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

El concepte d’ètica de la responsabilitat radical és un corrent ètic proposat pel filòsof alemany Hans Jonas. Aquesta ètica es centra en la responsabilitat que tenim com a éssers humans cap al futur i cap a les generacions futures. Segons Jonas, la responsabilitat radical vol dir que hem de prendre decisions ètiques i morals basades no només en els interessos presents, sinó també en les conseqüències a llarg termini de les nostres accions.

En aquest sentit, l’ètica de la responsabilitat radical ens suggereix que hem de ser conscients de les possibles conseqüències futures de les nostres accions i prendre decisions que minimitzin els riscos per al futur de la humanitat i del planeta. Per exemple, això pot significar prendre mesures per reduir la nostra empremta de carboni i prevenir el canvi climàtic, o prendre decisions al camp de la biotecnologia i l’enginyeria genètica que tinguin en compte les possibles implicacions a llarg termini per a la salut humana i el medi ambient.

En resum, l’ètica de la responsabilitat radical ens recorda que les nostres accions tenen conseqüències que poden afectar generacions futures i que hem de prendre decisions ètiques i responsables per assegurar un futur sostenible per a la humanitat i el planeta.

---

6. Què vol dir integrar l’ètica a la presa de decisions?

Integrar l’ètica a la presa de decisions significa tenir en compte els principis ètics i morals en avaluar les opcions i prendre decisions en diferents àmbits de la vida. L’ètica es refereix als valors i els principis que guien el comportament humà i es relaciona amb qüestions com la justícia, la responsabilitat, el respecte als altres i la integritat.

Integrar l’ètica en la presa de decisions implica considerar no només les conseqüències pràctiques i econòmiques d’una decisió, sinó també el seu impacte als altres i a la societat en general. Per exemple, en una empresa, integrar l’ètica a la presa de decisions significa avaluar no només els beneficis financers d’una decisió, sinó també si és justa per als empleats, si és sostenible en termes ambientals i respecta els drets dels consumidors.

En resum, integrar l’ètica a la presa de decisions significa prendre decisions que siguin ètiques i moralment justes, tenint en compte no només els interessos propis sinó també els dels altres i de la societat en general. Això és important per promoure una cultura de responsabilitat social i per prendre decisions que siguin sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i amb els drets humans.

---

7. Si haguessis de resumir-ho en tres paraules, quines serien?

Valors, responsabilitat, integritat.

---

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Em porta a pensar en tenir una actitud, professional però també vital, totalment compromesa amb allò que, a nivell universal, hem acordat com a drets fonamentals de les persones i dels éssers vius en general. És una actitud a la que hauríem de tendir, la fita que hauríem de tenir sempre present i que ens hauria de portar a fer-nos constantment una autoavaluació en relació a les decisions i els impactes que generen. M’agrada la qüestió de la radicalitat lligada a la ètica i la responsabilitat perquè implica deures a banda de drets.

---

2. Des del Museu de la Vida Rural esteu portant a terme un ampli conjunt d’accions orientades a posar en valor els sabers que la mirada rural ens poden aportar en la resolució dels reptes actuals, també a l’àmbit urbà. Com ens poden ajudar aquests sabers, aquesta tradició, en la resposta als reptes socials més actuals?

El món rural d’abans de la industrialització, que és el que presentem al MVR, estava directament relacionat amb els ritmes naturals i amb la terra. Sovint ens l’hem mirat amb una perspectiva o molt negativa (la modernitat era l’antítesi de la vida al poble) o excessivament bucòlica, romàntica i positiva (quan idealitzem la natura). Les lliçons interessants que podem extreure d’aquesta altre manera que teníem de viure son però les que l’analitzen des d’una perspectiva crítica constructiva. Hi ha molts aspectes que probablement ens convingui recuperar en clau contemporània com per exemple, la gestió dels recursos forestals, l’aprofitament dels materials orgànics i naturals, els ritmes més lents de vida i els sistemes de gestió dels elements comunals o les formes de mutualitat. D’altres en canvi, que no volem tolerar com les desigualtats de gènere, el pes de la religió i la tradició, el maltractament a la infància o la falta d’accés a drets fonamentals que probablement, s’han resolt una mica millor en els entorns urbans.

---

3. Ets, indiscutiblement, una referent quan parlem de cultura i sostenibilitat. Quin és el paper que ha de tenir la cultura en la construcció d’aquesta societat sostenible que tanta falta ens fa?

Parlar de cultura sempre és difícil perquè és un concepte com el d’educació, que engloba massa coses diferents i abstractes. Per això, quan parlem d’aquest vincle entre cultura i sostenibilitat és bo concretar des d’on parlem. Per exemple, com a sistema o sector, el cultural està configurat pels equipaments, pels treballadors i treballadores, per les entitats i  institucions que, com en la resta de sectors han de pensar-se en clau de sostenibilitat. Això vol dir gestionar els impactes ambientals, socials i econòmics dels nostres projectes i les condicions dels nostres llocs de treball o els models de relació que hem establert amb la ciutadania per exemple.

Però la cultura és també el coneixement, la memòria i la creació contemporània és a dir, els llenguatges amb els que ens comuniquem i els relats que construïm a través de la música, la pintura, el cinema, els videojocs, el teatre… En aquest sentit, la cultura té aquí una doble tasca en relació a la sostenibilitat: fer accessible a tothom el coneixement i els sabers acumulats al llarg de la nostra historia i posar-los als servei de la imaginació i la creativitat per dibuixar nous escenaris possibles de futur, és a dir de la formació i l’educació en noves competències i capacitats de les persones.

---

4. Fa poc, a una jornada al territori animaves al següent: “Desenvolupem la mirada crítica, plantegem els reptes de la sostenibilitat, treballem l’Agenda 2030 amb nens i nenes de totes les edats de manera artística i estètica, i convoquem a la comunitat a gaudir d’una manera estètica que també volem que sigui ètica, parlant dels reptes comunitaris”. Quins són els grans reptes d’aquest objectiu que hem d’aconseguir des de la comunitat?

Sovint quan ens plantegem els reptes de la sostenibilitat ens espantem davant la dimensió de la tragèdia. La por ens paralitza i, com bé saben els activistes ambientals, ens porta a una certa forma de “negacionisme” que és la de pensar que el nostre compromís no tindrà cap impacte. Els llenguatges i els processos artístics ens poden ajudar a desbloquejar comunitats proposant-los una manera creativa de fer-se preguntes i cercar respostes, en diàleg amb la ciència però passant també per les emocions i el gaudi de la bellesa. No és senzill ni està exempt de risc. La cultura i les arts, com la ciència poden justificar actituds molt contràries als valors ètics universals. De la mateixa manera que tenen el poder de crear relats positius el tenen alhora de convèncer sobre actituds nefastes. Però ben utilitzades, les arts i els processos de creació amb les comunitats permeten sumar i connectar coneixements i capacitats col·lectives i treballar des d’aquesta perspectiva, en aliança és justament el que proposa l’ODS 17 com a clau de volta per a tots els altres ODS.

---

5. Tanqueu ara, al Museu de la Vida Rural, l’exposició “Generació [RE]. Continuïtat o canvi?”, amb una crida clara a la necessitat d’una nova generació que sigui protagonista dels canvis socials que ens demanen els temps actuals. Com descriuries aquesta generació [RE]?

Com diu la comissària de l’exposició, l’Anna Andevert, és una generació que no es defineix per l’any de naixement sinó per la seva actitud davant la vida. Una generació a la que la suma de crisis que es van succeint cada vegada amb més rapidesa i intensitat els ha portat a pensar seriosament com volen viure i han optat per exemple, per tornar al poble com ha fet ella. El que comparteixen com a generació és la voluntat de re-definir, re-pensar, re-descobrir altres maneres de fer, formes alternatives de treballar, de conviure o de tenir cura les unes de les altres.

 L’exposició té una part final que convida al visitant a explicar quin ha estat el seu procés personal o col·lectiu de re-invenció després de la pandèmia i hem quedat impressionats del retorn que hi ha hagut i de la suma de projectes i propostes que hem recollit, des de models cooperatius per fer front a temes d’habitatge, iniciatives empresarials fonamentades en valors ecològics, projectes vitals lligats a la natura i als pobles, processos participatius polítics etc. Quasi totes impliquen una fórmula comunitària allunyada dels egoismes i individualismes.

---

6. Diem que la cultura transforma la societat i, segurament, avui és més cert que mai que necessitem les arts, la cultura, per connectar amb la dimensió emocional que ens ha d’ajudar a provocar impactes, canvis, reals. Per què és important la cultura avui?

La nostra gran eina per canviar les coses és la imaginació. La realitat és tant el que vivim com la manera que ho expliquem.  L’espècie humana té la gran capacitat de de posar paraules, imatges, sensacions a les vivències i comunicar-les per anar-les fent créixer. Per treballar aquesta imaginació ens calen referents, exemples com més diversos millor, eines per aprendre a parlar i explicar-nos a través de molts llenguatges.  

Una idea compartida es pot convertir en un projecte que sumi diverses capacitats i talents, que engresqui i faci sentir-nos que formem part d’una comunitat. La cultura és sobretot aquest espai de participació que a vegades és una festa, un concert, una lectura compartida o un aprenentatge conjunt i les arts són els llenguatges diversos amb els que ens comuniquem de maneres que poden ser boniques, provocadores, inspiradores, emocionants en definitiva.

Si la cultura és comunicació i és participació, és evident que és essencial per canviar actituds i realitats.

---

7. Al llarg de tota la teva trajectòria, i també ara des del Museu de la Vida Rural, defenses de manera clara la importància d’incorporar els nous paradigmes de la sostenibilitat en l’àmbit educatiu. Quin paper té – o ha de tenir – l’educació, en aquest canvi social que reivindiques?

No podem entendre l’educació desvinculada de la realitat. Eduquem per donar eines que ajudin a viure i per tant, hauríem d’estar renovant constantment aquestes eines. La Unesco ha anat sempre liderant reflexions sobre què vol dir educar i com fer-ho d’acord amb les necessitats de cada moment. Avui és evident ja per a tothom que els models de vida basats en el creixement il·limitat i en l’ús abusiu dels recursos naturals i humans és insostenible. Educar per a la sostenibilitat no serà gens fàcil perquè vol dir educar per canviar coses i l’educació fins ara, havia estat justament la gran eina per garantir la continuïtat del sistema, per transferir coneixements que es consideraven rellevants per seguir vivint com vivíem.

Tot i que al meu parer encara es parla molt de currículums, els professionals de l’educació estan cercant mètodes i propostes per desenvolupar a les aules, competències i capacitats individuals i col·lectives. Aprenentatge servei, treball comunitari, aprenentatge basat en problemes, educació 360 son conceptes que estan ara sobre la taula i que ens parlen de com educar però l’agenda 2030 ens dona el més important que és justament el perquè o el per a què educar sobretot si la vinculem a l’agenda de drets humans.

---

8. Quins són els valors que creus que hauríem de compartir socialment i que podem promoure des de la cultura i l’educació per la sostenibilitat?

Alguns son valors que sempre hem reivindicat en educació i cultura com el pensament crític, això tan senzill de dir i tant difícil de treballar bé. Altres son molt nous, com el de repensar la nostra posició en relació amb d’altres éssers vius i abandonar l’antropocentrisme defensant valors de respecte i cura envers totes les persones, els animals i plantes. Altres valors essencials en educació i cultura per la sostenibilitat son el respecte a les lleis i a les normes, l’empatia, la solidaritat, la constància i l’esforç, la implicació i la responsabilitat.

---

9. Finalment, si haguessis d’il·lustrar amb tres paraules què significa per a tu incorporar l’ètica a la presa de decisions, quines serien?

Compromís, honestedat, confiança.

---