Connexions beethik: entrevista a Albert Cañigueral

Albert CañigueralAlbert Cañigueral és Connector OuiShare d’Espanya i Amèrica Llatina.  Va fundar el blog ConsumoColaborativo l’any 2011 i ha estat considerat un dels referents de l’economia col·laborativa a nivell espanyol. Treballa com a divulgador i consultor en l’adaptació de les organitzacions a l’economia col·laborativa. S’ha especialitzat en les Ciutats Col·laboratives i les innovacions regulatories. És l’autor de “Vivir mejor con menos” (Connecta 2015) i coautor de “Retos y posibilidades de la economía colaborativa en América Latina y el Caribe” (Banco Interamericano de Desarrollo / FOMIN, 2017).

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Per a mi és molt interessant parlar de la radicalitat. Els moments que vivim són molt complexes i requereixen d’una intencionalitat radical; les coses lleugeres i de maquillatge han demostrat no ser suficient i crec que el conflicte social que estem vivint requereix d’una certa radicalitat. Crec també que va associat a l’altra cara de la moneda com és la transparència radical que la tecnologia està aportant. Això ens permet saber què està passant dintre de les empreses i aquestes han de desenvolupar la seva responsabilitat de forma radical, ni que sigui per mitigar el risc.

2. Tot i la seva complexitat, d’actors, de propòsits i de models, es pot fer una definició simple i entenedora del que és l’economia col·laborativa?

Nosaltres parlem cada cop més d’economia de plataformes, un model organitzatiu diferent que fa servir una plataforma digital per crear mercats i sistemes d’intercanvi més eficients, com el Twitter, el Facebook, l’Airbnb, el Blablacar, el Goteo, el Verkami i moltes altres. Totes tenen en comú una base tecnològica i el fet d’actuar d’intermediari, però per mi no hi ha una definició simple que les agrupi a totes.

Per exemple, dintre d’aquesta gran quantitat de plataformes, una cosa que s’ha de veure és quines són les qualitats democràtiques o no tan democràtiques d’aquestes plataformes digitals i si tenen en compte o no les seves externalitats negatives. Comencem a veure models de governança de plataformes cada vegada més participatius (cooperativisme de plataforma) i amb dades obertes, que es contraposen als models tradicionals menys transparents, on si no ets accionista no pots participar en la presa de decisions. Al final una plataforma és com un petit país que té el seu sistema intern de relacions socials i econòmiques.

Per altra banda, cal veure també quin model econòmic es promou. Pot ser un model capitalista on el que importa és fer diners, un model d’intercanvi com per exemple l’intercanvi de cases a nivell global, o la promoció a nivell local, del préstec i el compartir objectes entre els veïns per fer barris més cooperatius, com és el cas de l’aplicació Lendiapp a Barcelona. O, senzillament, pot ser un model per promoure el regal de proximitat com per exemple l’app yonodesperdicio.org que persegueix reduir el malbaratament alimentari.

Fa uns anys la tecnologia no es qüestionava, la innovació per la innovació estava bé, ara cal avaluar-ho des d’una perspectiva global i crítica. Per exemple, el cas d’Amazon que et permet tenir molt ràpidament el que necessites a casa, però és a base d’estrangular tota la cadena de valor, de perjudicar el comerç de barri, etc. Qualsevol innovació desplaça el que ja hi ha i això té uns costos socials i econòmics que cal avaluar i gestionar.

3. En un article que vas escriure a la revista Oikonomics, una publicació de la Universitat Oberta de Catalunya, afirmaves que cal revisar amb una mirada crítica i constructiva si les empreses d’economia col·laborativa ajuden també a canviar els valors de la societat o si només es limiten a fer el capitalisme més eficient. Què en penses? Està donant l’economia col·laborativa la seva millor versió?

Les plataformes són una eina. I no hi ha dubte que són eines molt eficients. L’impacte que tinguin depèn de la intenció que hi ha darrera, ja que es dissenyen i s’utilitzen en base a aquesta intenció. En aquest sentit, és veritat que hi ha hagut una apropiació indeguda de l’expressió economia col·laborativa i en certs casos s’ha fet un “col·laboratiu washing”. Ja en el 2010 Rachel Botsman en el seu llibre What’s Mine Is Yours escrivia sobre els riscos que podia haver i sobre la necessitat de mantenir en tot moment una actitud crítica. Quatre anys més tard en un capítol del meu llibre Vivir mejor con menos també parlava dels reptes que teníem i des de OuiShare mantenim i promovent l’autocrítica constantment.

I sí, crec que encara no està donant la seva millor versió, entre d’altres coses perquè molta gent emprenedora de l’àmbit social no ha entès el valor de les plataformes i, fins i tot, mantenen una actitud de rebuig perquè associen l’eina amb algun tipus de comportament del capitalisme i és important diferenciar l’eina de la seva intenció d’ús. És cert que moltes d’aquestes plataformes han derivat d’un alt finançament de certs monopolis i de grans campanyes de màrqueting que estan contribuint en certa forma a un híper-capitalisme, però encara hem de descobrir el seu potencial de transformació per fer una societat més ètica i sostenible i els governants també tenen aquí el seu paper.

4. Un dels principis de l’economia col·laborativa és que “l’accés és millor que la propietat”. Amb aquest principi és qüestiona una de les arrels més profundes en les que es basa la història de la humanitat com és la propietat?

L’economia de plataforma permet un accés més fàcil als recursos. Jo no tinc bici però la faig servir, no tinc moto però faig servir una, no tinc cotxe però condueixo. A nivell del planeta terra crec que és interessant que no haguem de ser propietaris de tot allò que consumim perquè permet fer un ús més eficient dels recursos. I això també és aplicable a nivell industrial. Per exemple hi ha una plataforma holandesa que es diu Floow2 que funciona com a un marketplace d’intercanvi de maquinària.

Estem en un moment que cal explorar quines són les situacions i els models híbrids, com la propietat col·lectiva que també és una alternativa interessant; per exemple, la cooperativa Som mobilitat promou la mobilitat elèctrica compartida, grups locals de persones que compren cotxes conjuntament i un software que els permet compartir els cotxes entre ells i que més gent s’apunti; aquestes coses m’interessen molt.

5. Una altra proposta radical de l’economia col·laborativa és promulgar l’autonomia dels grups petits i la noció d’interdependència entre el conjunt de la societat. Però des d’aquesta aplicació a escala petita es poden generar veritables canvis?

Com a principi de consum i de provisió de béns i serveis a la societat hem d’anar sí o sí en aquesta direcció, o si no ens morirem més aviat que tard.

A mi m’atrauen molt els models híbrids, els grisos, i hem d’anar veient en cada cas quan optes per tenir la propietat d’alguna cosa i quan pots fer ús d’un recurs compartit. És cert que l’economia de plataforma orientada a la transformació social està en aquestes moments més centrada en l’autonomia dels grups petits i en l’aplicació local i que pot tenir de moment una incidència tangencial a nivell de transformació global. Però la tecnologia digital no requereix de tanta escala com en l’època industrial. Estem en una època post-industrial es poden proveir serveis també a escala petita, però pots fer una tecnologia digital federada on es comparteix el 80-90% del codi obert i a la vegada estigui adaptada a diferents ciutats del món. La gent està començant a entendre que aquesta tecnologia digital compartida, aquests béns comuns digitals compartits, poden tenir molt impacte, però ens cal saber com mesurar de forma agregada aquests impactes locals i petits. I tot això té a veure també amb el poder, abans no tenies la capacitat de contrarestar el poder. Ara des de la connectivitat entre iguals i la participació massiva pots generar un veritable canvi. Aquesta és la tesi del llibre de Jeremy Heimans titulat New Power. Si compartim la informació i les eines digitals, podem organitzar-nos des de la petita escala de manera molt eficient.

6. L’economia col·laborativa està molt vinculada a l’ús de tecnologia i a l’impacte que estan tenint els algoritmes en la societat i en la vida de les persones, aspectes que van agafant cada vegada més rellevància en el debat públic. Ha arribat el moment de fer una revisió del seu impacte ètic?

S’han anat acumulant una sèrie de casos que exemplifiquen els fukushima de les plataformes digitals i cal generar aquesta reflexió ètica. Superat el “buenismo” inicial de l’economia col·laborativa i de l’ús de les plataformes, ara hi ha una visió crítica de la tecnologia que no hi havia abans. La societat de les properes dècades dependrà d’aquestes tecnologies digitals i cal avaluar el seu ús de manera crítica i constructiva posant límits allà on calgui. Cada cop hi ha més gent avaluant els impactes socials i ètics de les tecnologies; la seva evolució va molt ràpida, però, si és possible, cal fer-ho millor abans d’aplicar-la, que no després. I atenció perquè el talent jove ja no vol treballar amb empreses que no són ètiques i en el món de les plataformes i les tecnologies hi ha molta oferta per poder escollir allà on vols treballar.

7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Aplicar el pensament crític ampli i sistèmic.