Directora de Publicacions de Diario Responsable

Entrevista realitzada i publicada de manera simultània amb la de diferents representants dels principals mitjans especialitzats en gestió ètica i responsabilitat social.

1. Comencem amb un breu recorregut històric. Quan van néixer els vostres mitjans de comunicació no era habitual centrar l’especialització en la gestió responsable o la sostenibilitat. Quin creus que ha estat el rol dels mitjans en el seu impuls? Què hauria estat diferent si no haguéssiu existit?

Un dels papers més importants que han exercit ha estat el de convertir-se en el medi transmissor més directe per donar a conèixer a el conjunt de la societat el que empreses i tot tipus d’institucions i organismes feien, o deixaven de fer, en matèria de responsabilitat social mentre la resta de mitjans tot just creien en això. D’altra banda, precisament per estar especialitzats, tots els seus lectors són persones molt interessades en temes d’RSC que busquen específicament aquests continguts de manera que, al meu entendre, han contribuït al fet que empreses i institucions hagin anat esforçant-se a diferenciar les notícies de veritat rellevants de el pur màrqueting.

2. I en l’actualitat, quins són els principals reptes als quals us enfronteu?

Com qualsevol altre mitjà de comunicació, el principal repte és la independència. A poc a poc, la societat va prenent consciència de l’important que és la sostenibilitat en el més ampli sentit, és a dir, de el respecte a l’entorn, de la valoració del capital humà, del respecte als drets socials, del que vol dir que una empresa estigui ben governada. A més, fa temps que tots aquests criteris ja estan sent mirats amb lupa pels grans inversors, el que està contribuint notablement al fet que les empreses s’esforcin a complir amb ells i, naturalment, en explicar-ho.

Això està provocant una allau de comunicats i notes de premsa que, al meu parer, no sempre tenen pes específic suficient com per fer-nos ressò d’ells. Valorar i diferenciar contingut de qualitat de contingut anecdòtic forma part de la nostra responsabilitat com a mitjà especialitzat.

3. Per acabar aquest recorregut, dibuixem el futur. Com imagines el paper dels mitjans especialitzats en 2030?

Realment molt similar a l’actual, encara que espero que amb moltíssima més audiència, perquè això significarà que hi haurà molta més gent conscienciada, amb ganes de saber qui fa què per ser sostenible. El meu somni, tot i que utòpic, és que un dia aquest tipus de mitjans siguin tan populars com la premsa esportiva.

4. Aquest paper de futur només tindrà sentit des de la connexió amb les organitzacions per avançar cap a models més humans i sostenibles. Què els demanaries a les organitzacions (empresarials, socials, culturals …) per enfortir aquesta connexió? I què els hi ofereixes?

Transparència i rigor. Dir a les coses pel seu nom, no ficar tot el que pot sonar bé en el paquet de l’RSC. Això ha de ser un camí de doble direcció: de les empreses als mitjans i viceversa. En aquest sentit la Llei d’Informació no Financera està jugant un paper força determinant a l’obligar a reportar a les empreses sobre aspectes relacionats amb el medi ambient, els criteris socials i de bon govern, a mesurar-los d’una manera més homogènia. Encara que també hi ha un perill: la infoxicació, és a dir, construir memòries de sostenibilitat de centenars i centenars de pàgines on és difícil separar el gra de la palla, distingir el que és important del superficial. Jo m’ofereixo per visibilitzar l’RSE real.

5. Si ens centrem ara en el mitjà que tu representes, quin és el vostre propòsit? On esteu posant el focus?

Sempre hem dit que el propòsit de Diari Responsable és defensar la justícia social. Com a mitjà de comunicació, tenim una posició privilegiada a l’ésser un altaveu des del qual difondre qui ho fa i qui no, què s’està fent bé pel medi ambient, la igualtat social i el bon govern i què falta per fer. Amb una trajectòria de més de dotze anys, hem aconseguit un grau de credibilitat que hem de mantenir, i això només s’aconsegueix sent responsables amb els nostres continguts, els propis i els de tota la nostra xarxa de col·laboradors experts que creix dia a dia. I que segueixi creixent, que cada vegada més persones donin suport al projecte significa que anem pel bon camí. Això no vol dir que ens conformem amb el diari tal qual està, tenim molts plans, moltes idees per millorar-lo, que a poc a poc s’aniran desvetllant al llarg de les properes setmanes. Aspirem a ser més que un mitjà de comunicació i convertir-nos en un actor protagonista de la RSE tant a Espanya com a Llatinoamèrica.

6. Per què necessitem mitjans especialitzats? Què passa amb els mitjans generalistes?

Com ja he dit a el principi, als mitjans generalistes amb prou feines es dona importància als continguts vinculats amb l’RSE. És cert que cada vegada es publiquen més articles sobre el medi ambient, per exemple, i això és molt bo, però no suficient. També de bon govern, o d’igualtat, però solen limitar-se al que fan les grans empreses, les IBEX, però s’acorden poc o gens dels petits emprenedors amb impacte social, o de les bones pràctiques que duen a terme les petites i mitjanes empreses, o simplement de publicar històries des de la perspectiva de l’RSE, de contextualitzar el que està passant des d’una visió que vagi més enllà de la dada en si per explicar-des del prisma, per exemple, de l’ètica, de la justícia social, de la sostenibilitat.

7. Com a conclusió què diries que suposa per a un mitjà actuar de manera ètica i [radicalment] responsable? I què no ho és? Ho pots il·lustrar amb un exemple?

Aquesta per a mi només té una resposta: periodisme. No vull dir que hi ha de tenir un títol de periodista, sinó comportar-te com a tal. Quant al que no és, vol dir, per exemple, publicar indiscriminadament tot el que t’envien les companyies sense comprovar si és real i objectiu o respon només a interessos de marca, tergiversar realitats, treure declaracions de context, vendre’t a el millor postor o , pitjor encara, vendre’t a tots els postors. Sense oblidar que ser responsable també significa mantenir la sostenibilitat del teu mitjà. D’altra banda, no vull citar un exemple amb noms i cognoms perquè no em semblaria just, no tinc dret a fer-ho. El que sí puc dir és que com a directora de Diari Responsable rebuig moltes ofertes de continguts patrocinats perquè crec que no responen a la nostra línia editorial.