Connexions beethik: entrevista a Eva Rimbau Gilabert

Eva RimbauProfessora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Docent, investigadora i divulgadora en recursos humans, amb interès especial en les estratègies, la implementació i l’impacte del teletreball en el present i futur del treball.


1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical, especialment en aquests moments tan incerts que estem vivint?

Ja la primera vegada que vaig escoltar el terme, em va agradar. La responsabilitat és clau en aquests moments en què tantes coses canvien i resulta difícil tenir referents clars. En aquest context, em sembla fonamental fer una reflexió ètica “radical”, que per a mi és la que entronca amb les arrels del que la persona o l’organització és i vol ser, i que d’aquesta manera arriba a totes les seves acciones.


2. La pandèmia ha accelerat el teletreball, una tendència de la que ja es parlava fa unes dècades. En un dels teus articles ho presentes com “smart work” i afirmes que no només té el potencial de millorar les condicions de treball, sinó que pot augmentar la productivitat laboral. Ens expliques per què? Com s’aconsegueix?

Hi ha estudis que suggereixen que perquè el teletreball sigui realment productiu i al mateix temps millori les condicions de treball cal dur-lo més enllà del simple “enviar la gent a casa amb un ordinador”. Això implica quatre elements. Primer, cal pensar en termes de flexibilitat, no només en el lloc on es treballa sinó també en el temps de treball, perquè les persones treballadores puguin adaptar els horaris a les seves circumstàncies, sempre -és clar- que també es respectin les necessitats de servei. Segon, s’han de digitalitzar els processos i desplegar les tecnologies adequades per a realitzar les tasques pròpies de cada lloc des de qualsevol localització. Tercer, els espais físics de treball han de ser també flexibles i facilitar allò en el que la presencialitat realment aporta valor: la possibilitat de col·laborar, de generar idees i innovacions conjuntament, de reforçar la cohesió i la confiança dels equips. Finalment, i molt important, cal un canvi cultural que requereix noves polítiques i pràctiques de treball a tots els nivells. La manera de dirigir equips, sobre tot, no pot basar-se en la supervisió “en persona” tradicional, sinó que cal un estil de direcció basat en la confiança, l’autonomia i el suport.


3. El treball no presencial pot trencar les dinàmiques de reflexió compartida pròpies d’equips que treballen físicament junts. Com es pot garantir que es té en compte la perspectiva ètica, el diàleg i la deliberació en els processos de presa de decisions a distància?

El fet que una organització augmenti la seva quantitat de teletreball no vol dir que ja no hi hagi presencialitat. Possiblement, les excel·lents dinàmiques de deliberació i consens que beethik proposa serien el tipus d’interacció, rica i complexa, que justificarien la presencialitat.

Però penso que també es poden donar diàlegs rics mitjançant eines de videoconferència. En tot cas, buscaria sempre la sincronia per facilitar l’intercanvi àgil de punts de vista que aquestes dinàmiques requereixen. També recomanaria que el debat fos en un grup reduït, o bé que s’utilitzi una eina que permeti crear subgrups de treball que després s’ajunten i comparteixen conclusions en el grup gran.


4. A banda del teletreball, i en el context d’incertesa i canvi actual, quins són els principals reptes i barreres que hauran d’afrontar les empreses, i la direcció de persones, en els propers anys?

Tant a curt com a llarg termini, la pandèmia per covid ha posat en risc la supervivència de nombroses empreses en els sectors més perjudicats. No se m’acut un repte més gran. En moltes d’aquestes empreses, s’estan buscant les maneres de garantir la viabilitat del negoci, sovint retallant tota mena de despeses, cosa que inclou reduir plantilles de manera temporal (ERTO) o definitiva (acomiadaments). Però aquest enfocament és només vàlid a curt termini.

Per a sobreviure a llarg termini el que cal és un canvi de model del negoci, que serà diferent en cada sector. Per exemple, en el turisme possiblement caldrà canviar quantitat per qualitat, i abandonar d’una vegada el model low cost que ha predominat a Espanya. En canvi, en la restauració, segurament caldrà aproximar-se més al client, per a la qual cosa serà fonamental la digitalització (amb cartes telemàtiques o apps per a l’enviament al domicili). Per dur a terme aquests canvis, caldrà requalificar i formar els treballadors, des dels que estan a primera línia en contacte amb els clients fins a la direcció.


5. En aquests reptes, quines són les principals implicacions ètiques que ens trobarem?

Les decisions que han de prendre les empreses en reestructuració són sempre difícils. En elles, sovint es contraposen alternatives que poden semblar igualment dolentes. Per exemple: acomiadar ara a un nombre limitat de persones, en contrast amb no acomiadar a curt termini i arriscar-se a que operar amb costos més elevats augmenti el risc de fallida (i per tant la pèrdua d’ocupació de tothom) a mitjà termini si no s’aconsegueix una millora de l’activitat. No hi ha una regla senzilla que es pugui aplicar a tots els casos de reestructuració. És precisament aquesta dificultat de triar el que fa essencial que l’ètica s’incorpori en el procés de decisió.


6. La intel·ligència artificial i la tecnologia ja estan dibuixant nous escenaris en l’entorn del treball. Com visualitzes aquest entorn en un horitzó de cinc o deu anys? Quines seran les conseqüències per a les empreses? I per a les persones?

Encara no està clar quin serà l’efecte net derivat intel·ligència artificial i la robòtica avançada. Ja sabem que aquestes tecnologies faran desaparèixer uns llocs de treball (el que es diu desplaçament del treball), faran aparèixer uns altres de nous i també en milloraran la qualitat perquè permetran als treballadors centrarse en les tasques més importants i gratificants (el que es diu augment del treball).

L’evidència històrica de les anteriors onades d’automatització ha estat positiva, la qual cosa suggereix que en el llarg termini no hi haurà una pèrdua neta de llocs de treball. Però la intel·ligència artificial té el potencial de ser molt més pertorbadora, ja que té un gran potencial per a provocar i amplificar els canvis socioeconòmics. Això fa que sigui molt difícil predir quin serà el resultat de la interacció entre el desplaçament i l’augment del treball. La magnitud de l’impacte en els mercats laborals dependrà també de l’amplitud i la rapidesa amb què es desenvolupi i adopti la tecnologia de la intel·ligència artificial. Per tant, el millor que es pot fer és estar preparats i posicionar-se en el vessant més favorable de la tecnologia.

Des del punt de vista individual, això vol dir desenvolupar les competències necessàries en els llocs de treball que potencialment tindran més demanda i es veuran augmentats. Les empreses han d’accelerar la seva transformació digital i entendre que això implica des de l’estratègia fins al darrer detall operatiu. I les Administracions han de contribuir a desenvolupar un ecosistema que faciliti tots aquests canvis i en mitigui els potencials riscos. En particular, han desenvolupar polítiques per evitar que la intel·ligència artificial augmenti les desigualtats ja existents en funció del gènere, l’ètnia i la diversitat socioeconòmica de les persones.


7. Sembla que la tecnologia i la intel·ligència artificial va a una velocitat que supera la nostra capacitat per definir per a què la volem i per a què no. És cert que ja existeixen iniciatives per establir principis i valors ètics que ens ajudin amb la presa de decisions, però també sembla que amb les declaracions no és suficient. Com podem implantar a temps aquests principis ètics tant en el disseny com en l’ús que en fem dels avenços en intel·ligència artificial?

Estem acostumats a pensar en la intel·ligència artificial en temps futur, especulant com ens afectaran els desenvolupaments tecnològics en els propers anys. Però la intel·ligència artificial i robotització ja han començat a transformar la nostra vida quotidiana, l’activitat empresarial i el treball. Per això, la vostra pregunta és especialment rellevant: en comptes de preocupar-nos pel que podria passar a causa de l’automatització i la intel·ligència artificial, el que ens hem de preguntar és què volem que passi.

El primer, des del meu punt de vista, és que hi hagi “demanda” perquè els principis ètics s’implantin. Per a això cal que tota la població prenguem consciència que la tecnologia no és neutra, que inclou valors fins i tot de manera involuntària. Una tasca molt important, per tant, és la difusió d’aquestes idees, que tothom ho escolti i hi pensi en primera persona. Els mitjans de comunicació i els experts que hi participen tenen molt a fer aquí. Recomano, com a exemple, la xerrada de Zeynep Tufekci per als esedevniments TED. Quan les persones siguem conscients d’aquesta problemàtica associada a la tecnologia, sens dubte exigirem que aquesta incorpori els principis ètics que considerem importants. I aquí és on entra la necessitat d’incorporar l’avaluació ètica *abans* del desenvolupament dels productes tecnològics. Ara mateix ja hi ha eines molt interessants amb aquesta finalitat, com l’Ethical OS Toolkit, però si les empreses no detecten l’exigència per part dels consumidors de que facin aquesta avaluació, moltes ni s’ho plantejaran.


8. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Amb una paraula en tinc prou: per a mi és innegociable.

 

Connexions beethik: entrevista a Pablo Blázquez

Pablo BlázquezFundador & Editor d’Ethic

Entrevista realitzada i publicada de manera simultània amb la de diferents representants dels principals mitjans especialitzats en gestió ètica i responsabilitat social.


 

1. Comencem amb un breu recorregut històric. Quan van néixer els vostres mitjans de comunicació no era habitual centrar l’especialització en la gestió responsable o la sostenibilitat. Quin creus que ha estat el rol dels mitjans en el seu impuls? Què hauria estat diferent si no haguéssiu existit?

Des d’Ethic ens hem esforçat a crear un ecosistema de coneixement per al canvi a través d’una aposta per la qualitat editorial i per la pluralitat. Entre les nostres obsessions sempre ha estat que el debat al voltant dels reptes socials i mediambientals transcendeixi el territori del públic expert per arribar a un públic més ampli. Per a això, has de treballar en una doble direcció: satisfer el coneixement d’aquest públic expert i ser capaç d’atreure a una audiència més àmplia amb enfocaments més flexibles i oberts.


2. I en l’actualitat, quins són els principals reptes als quals us enfronteu?

Des de la perspectiva editorial, el nostre primer repte sempre és millorar la qualitat perquè, és clar, sempre hi ha espais de millora. També volem millorar les dades d’audiència en digital, que són bones, però tenim clar que hi ha un gran potencial de creixement.


3. Per acabar aquest recorregut, dibuixem el futur. Com imagines el paper dels mitjans especialitzats en 2030?

Per a aquesta data crec que els mitjans generalistes hauran incorporat a la seva agenda setting els temes connectats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que ja han començat a permeabilitzar, de manera que el nostre treball editorial s’haurà de diferenciar més pels enfocaments i per la qualitat que per la selecció de continguts.


4. Aquest paper de futur només tindrà sentit des de la connexió amb les organitzacions per avançar cap a models més humans i sostenibles. Què els demanaries a les organitzacions (empresarials, socials, culturals …) per enfortir aquesta connexió? I què els hi ofereixes?

L’ideal és que cadascú s’esforci a fer bé la seva feina. En realitat, des d’Ethic no ens plantegem oferir res en particular a cap organització, més enllà dels disponibles a tota la societat: continguts de qualitat connectats amb les grans tendències globals.


5. Si ens centrem ara en el mitjà que tu representes, quin és el vostre propòsit? On esteu posant el focus?

Analitzar les tendències globals i reunir la màxima intel·ligència col·lectiva possible. Ethic neix amb la vocació de ser un ecosistema de coneixement que pot afavorir certs canvis. Però això no vol dir que siguem “activistes”. Som un projecte editorial que aposta per la qualitat i la pluralitat. “Activistes” són, per exemple, els senyors que es pugen a un vaixell durant mesos i es juguen el tipus per rescatar persones en meitat dels oceans.


6. Per què necessitem mitjans especialitzats? Què passa amb els mitjans generalistes?

Possiblement, per profunditzar més en certs temes.


7. Com a conclusió què diries que suposa per a un mitjà actuar de manera ètica i [radicalment] responsable? I què no ho és? Ho pots il·lustrar amb un exemple?

De cap manera podria conviure amb això que anomenen el “síndrome de l’impostor”, així que us diré que ni a nivell personal, com a Pablo, ni a nivell editorial, des d’Ethic, crec que estiguem preparats per pregonar què és «actuar de manera ètica i [radicalment] responsable». Ens limitem a tractar de fer bé la nostra feina. I, bé, tenim cura les condicions laborals i el clima de treball, imprimim la revista en un centre especial per a persones amb discapacitat, per descomptat, tenim el segell FSC, tenim una política de transparència editorial basada en els estàndards de The Trust Project … Però crec que és el normal per a una empresa jove com la nostra.

 

Connexions beethik: entrevista a Marcos González

Marcos GonzálezFundador, periodista, president editor de Corresponsables i president de la Fundación Corresponsables

 

 

Entrevista realitzada i publicada de manera simultània amb la de diferents representants dels principals mitjans especialitzats en gestió ètica i responsabilitat social.


 

1. Comencem amb un breu recorregut històric. Quan van néixer els vostres mitjans de comunicació no era habitual centrar l’especialització en la gestió responsable o la sostenibilitat. Quin creus que ha estat el rol dels mitjans en el seu impuls? Què hauria estat diferent si no haguéssiu existit?

És cert, Corresponsables va ser el primer mitjà especialitzat en veure la llum, just farà ara a l’octubre, quinze anys. Què ràpid passa el temps … Va ser una decisió molt arriscada a nivell personal, ja que vaig deixar la feina estable com a redactor en cap en una editorial per impulsar Corresponsables, però estava convençut de la necessitat de donar difusió a tots els projectes i bones pràctiques que s’estaven duent a terme des del sector empresarial, el tercer sector i l’Administració Pública. Està clar que l’esforç ha valgut la pena i que des de Corresponsables hem contribuït moltíssim a l’impuls i promoció de la Responsabilitat Social i la Sostenibilitat, tant a Espanya com a Amèrica Llatina.

Com ens deien els nostres aliats en les presentacions de l’Anuari Corresponsables, on només en l’última jornada vam comptar amb més de 1.000 assistents, “si no existís Corresponsables s’hauria d’inventar”, ja que no només donem veu a tots els grups d’interès sinó que també som els primers a integrar els ODS, l’Agenda 2030 i les bones pràctiques al nostre model de gestió.


2. I en l’actualitat, quins són els principals reptes als quals us enfronteu?

Especialment el de continuar compatibilitzant la necessària rendibilitat econòmica amb una gestió responsable i sostenible. Som una pime i una fundació amb molta plantilla. Comptem amb un excel·lent equip composat per una vintena de professionals de la comunicació, i això és el més difícil de mantenir. No és cap secret que la majoria dels mitjans especialitzats no tenen gaire personal. Principalment, com avançava abans, perquè no ens hem limitat a informar i divulgar aquesta cultura a banda i banda de l’oceà, sinó que hem intentat predicar sempre amb l’exemple, aconseguint certificacions com l’SGE21, l’EFR o la BCorp. A més, hem publicat el nostre Informe de Sostenibilitat amb nivell Advanced segons el Pacte Mundial, una cosa que lamentablement segueix sent una excepció en el nostre sector. Creiem que la coherència entre el que es diu i el que es fa és clau per aconseguir la credibilitat de la qual gaudeix Corresponsables, i que els mitjans hem de donar exemple. Sense oblidar, és clar, que l’RSE suposa sempre una millora contínua i que, per tant, mai s’arribarà a la meta.


3. Per acabar aquest recorregut, dibuixem el futur. Com imagines el paper dels mitjans especialitzats en 2030?

L’ideal seria que deixéssim d’existir ja que això voldria dir que la cultura de l’RSE, de la Sostenibilitat i de l’Agenda 2030 ja estaria 100% integrada en el món. Però molt em temo que això no passarà i que, a l’igual que succeeix amb la imprescindible funció i paper dels i les dirse o els i les dircom, haurem de seguir empenyent i tirant del carro durant molt més temps.


4. Aquest paper de futur només tindrà sentit des de la connexió amb les organitzacions per avançar cap a models més humans i sostenibles. Què els demanaries a les organitzacions (empresarials, socials, culturals …) per enfortir aquesta connexió? I què els hi ofereixes?

Sens dubte les aliances són clau, com remarca l’ODS 17. Els demanaria que deixin de banda els seus interessos particulars i de vegades partidistes, i busquin el bé comú a través de les aliances. Nosaltres sempre ens hem obert a generar aquests compromisos, fins i tot amb els nostres competidors amb els que, de fet, tenim moltes aliances establertes. És clar que cal potenciar encara molt més el win win entre tots, ser menys egoistes i pensar en generar valor compartit per tots els grups d’interès i especialment per als més desfavorits, els que tenen menys recursos per comunicar i d’aquí els Premis Corresponsables i el treball de la nostra fundació, amb més de 850 candidatures en aquesta última edició. Aviat se sabran els candidats a la Gala que aquest any, és clar, haurà de ser virtual …


5. Si ens centrem ara en el mitjà que tu representes, quin és el vostre propòsit? On esteu posant el focus?

La missió de Corresponsables des del seu naixement el 2005 és posar en valor les activitats responsables i sostenibles de tot tipus d’organitzacions per construir un món millor des del periodisme i la comunicació responsable. En el nostre cas ho portem a terme des dels nostres mitjans de comunicació, des de la Fundació i des d’ObservaRSE, aconseguint arribar d’aquesta manera a tot tipus d’organitzacions de totes les mides i sectors.

Assolir el nostre propòsit no sempre ha estat un camí de roses i és important remarcar que l’hem aconseguit gràcies al gran esforç realitzat pel nostre equip. Això fa que puguem seguir amb l’Anuari, amb la revista, amb la web i les xarxes socials on, segons diversos rànquings com SustMeme, som des de fa molt temps l’organització més influent de parla hispana en RSE a tot el món. Una cosa que ens omple d’orgull però que també comporta una gran responsabilitat. Ara estem posant un especial focus en els webinars. En els deu primers ja hem aconseguit reunir a més de 2.500 assistents de 32 països, em sembla increïble i meravellós que hi hagi tant interès i seguiment.


6. Per què necessitem mitjans especialitzats? Què passa amb els mitjans generalistes?

No m’agrada generalitzar, ja que amb els mitjans passa com amb les empreses, que hi ha de tot i de tots els colors, mides i sectors, també en els especialitzats. Però si ens referim als mitjans de masses, els que més es coneixen perquè són televisions o la premsa diària, està clar que aquests lamentablement encara no estan apostant, excepte alguna excepció, per tots aquests temes i quan ho fan sol ser en especials comercials . Tant de bo que s’adonin de la importància de l’RSC i la sostenibilitat i l’introdueixin realment en la seva agenda. Tots hi sortiríem guanyant.


7. Com a conclusió què diries que suposa per a un mitjà actuar de manera ètica i [radicalment] responsable? I què no ho és? Ho pots il·lustrar amb un exemple?

Com he comentat abans, darrere de la majoria de mitjans de comunicació hi ha una empresa i aquesta ha de gestionar-se com qualsevol altra: amb criteris responsables i sostenibles en tots els seus processos, procediments, operacions i en el seu diàleg amb els grups d’interès amb els quals interactua. Tots els mitjans hem de ser coresponsables i, per tant, aplicar l’RSE a la nostra gestió, en cas contrari no podem ser creïbles ni fiables. També és important tenir en compte que fem servir un material molt sensible com és la informació, un dret constitucional, per la qual cosa és fonamental que donem veu a tots els grups d’interès. En el cas dels mitjans especialitzats, com en la majoria de generalistes que són privats, vivim i depenem dels ingressos de publicitat i patrocinis, especialment de les grans empreses, que alhora són fonts informatives, per la qual cosa cal ser honestos i molt ètics en tots els sentits.

Els mitjans hem de ser agents de canvi i influir en totes les esferes. Un exemple d’aquests últims dies ha estat la important reunió convocada per la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, al costat de Maravillas Espín, per impulsar l’RSE, en què Corresponsables va ser l’únic mitjà convidat a participar-hi. És fonamental ser conscients de l’oportunitat que suposa poder assistir a aquestes reunions, així com ser membres de diferents jurats o participar en centenars d’esdeveniments cada any. Hem de tenir clar quin és el nostre paper i la nostra obligació. Poder ser part activa del canvi necessari per construir un món millor és una cosa que ens fa sentir molt orgullosos i ens marca el camí a seguir. Sens dubte tots som corresponsables.