Connexions beethik: entrevista a Daniel Faura

Daniel FauraPresident d’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) i expresident del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

En l’entorn professional entenc que la responsabilitat està absolutament relacionada amb els conceptes d’integritat i de retiment de comptes. I en aquest context l’ètica és exigible i ha d’actuar en totes direccions, nivells i àmbits, sense cap restricció ni jerarquia, sense límits i en tot tipus de relacions, no només en els àmbits econòmics sinó també en l’àmbit social. Entenc que la responsabilitat també ha d’abastar tan l’àmbit estrictament personal com el corporatiu i de governança, que ha de contemplar, potenciar, difondre i avaluar l’acompliment d’aquest objectiu irrenunciable.

2. Al 2001 Enron era una de les empreses més prestigioses del món, però una sèrie de pràctiques comptables fraudulentes va provocar la seva dissolució i també va fer desaparèixer una de les firmes d’auditoria més grans del món. Davant d’aquesta fita, que possiblement va marcar un abans i un desprès, quins reptes va haver de superar la professió d’auditoria?

Enron i altres escàndols financers sorgits l’inici d’aquest segle, així com la profunda crisi financera global, van posar de manifest males pràctiques de gestió empresarial, amb conductes amorals i en alguns casos fins i tot delictives. Les conseqüències nefastes d’aquelles pràctiques varen comportar fallides irreparables i, el que és encara més important, una pèrdua de confiança en les institucions i els professionals.

La gravetat de la situació va obligar als reguladors i els supervisors internacionals, com també a les pròpies organitzacions professionals, a reaccionar analitzant, debatent i revisant en profunditat tan la regulació existent com la pròpia pràctica professional per abordar els imprescindibles i necessaris canvis a implementar per recuperar la confiança i evitar en el futur lamentables successos com els viscuts. Conseqüència d’aquesta profunda revisió ha estat l’aprovació de noves regulacions com: la Sarbanes Oxley Act als EEUU, la UK Bribery Act al Regne Unit, la Directiva 2014/56 i el Reglament 537/2014 a la Unió Europea, normes que estableixen quines són les responsabilitats especifiques dels governs, dels reguladors, dels directius empresarials i dels auditors, en la formulació, presentació, publicació i divulgació de la informació econòmica i financera, que determinen la implementació de mesures de control efectives, així com acotar i precisar les responsabilitats i penalitzacions exigibles en cas de incomplir-les.

3. A principis del passat més de novembre es va celebrar a Sydney el World Congress Of Accountants – que va reunir a més de 6000 professionals de la comptabilitat i les finances. I els temes estrella de moltes de les conferències, tallers i taules rodones eren de nou la confiança, la integritat i l’ètica. Creus que estem en un moment en el que aquestes qüestions, en el context del món econòmic en general, tenen una especial rellevància per a la pròpia professió?

Efectivament, la confiança, la integritat i l’ètica estan molt presents en totes les trobades i fòrums professionals. A nivell internacional la professió disposa d’un Codi Ètic d’obligat compliment, aprovat pel IESBA (Comitè Internacional ) de la IFAC (Organització internacional que agrupa a tota la professió auditora), Codi molt extens de més de 160 pàgines, que es revisa i s’actualitza periòdicament; la darrera revisió és del 2018.

Però més enllà de la necessitat d’acomplir amb el que està regulat, la integritat va absolutament vinculada a la pròpia utilitat i sostenibilitat de la professió. Que la informació que es presenta i es verifica sigui íntegra i útil per als diferents usuaris enforteix la confiança en les institucions, permet prevenir activitats amorals ó delictives, assegura una presa de decisions fonamentada, preserva la reputació institucional i és una garantia per a la sostenibilitat futura de la pròpia professió.

4. L’existència del Codi d’Ètica dels professionals de l’auditoria està justificada pel fet que un dels trets essencials de la professió és la responsabilitat pública de l’auditor en relació amb la informació financera, la qual cosa va més enllà de la satisfacció de les necessitats de cada client en particular. Ens pots exemplificar algunes iniciatives que s’estiguin duent a terme per avaluar i, si s’escau, minimitzar els riscos ètics de la professió?

Certament, els efectes i l’impacte de la tasca realitzada per la professió auditora poden abastar un llarg nombre de grups d’interès directa o indirectament relacionats amb la informació econòmica-financera de les empreses i les organitzacions. Les normatives a que he fet referència abans regulen aspectes concrets orientats a garantir la qualitat de l’auditoria. En són un exemple:

  • La distinció entre Entitats d’Interès Públic (EIPs) i les que no ho són. Els controls i les restriccions dels auditors que auditin EIPs son molt més rigorosos i estrictes. Es consideren EIPs: entitats del sector financer, assegurador, serveis d’inversió, fons de pensions, fundacions bancàries, empreses que cotitzen en Borsa, empreses grans (facturació superior a 4.000M i més de 4.000 empleats).
  • La regulació de la independència de la persona auditora: limitació d’anys en el contracte, relació de serveis prohibits i de serveis de consultoria limitats, relació d’incompatibilitats taxades, obligació de documentar els conflictes d’interès i les salvaguardes adoptades, prohibició d’assumir encàrrecs que suposin més d’un 30% de la facturació total (EIPs el 15%).

5. Els algoritmes i la tecnologia estan entrant en el món dels negocis a una gran velocitat. Com pot afectar això al futur dels i les professionals de l’auditoria?

La disrupció tecnològica i la digitalització afecten sens dubte a tota la societat, fomenten tan l’obsolescència de determinades empreses i funcions professionals, com també el sorgiment de nous models de negoci, de noves necessitats i oportunitats. I això naturalment afecta de ple a la professió auditora, que ha de canviar l’enfocament i metodologia de la seva feina.

Fins ara la labor de l’auditor era retrospectiva, observàvem i avaluàvem què havia passat, avui la necessitat és prospectiva, i l’auditoria ha de ser predictiva. Conseqüència dels canvis exponencials que vivim, les decisions empresarials no admeten períodes de reflexió massa llargs, són gairebé instantànies, i la relació de l’auditor que fins ara era assegurar periòdicament la qualitat de la informació, esdevindrà contínua. La tecnologia avui ens permet analitzar i relacionar universos de dades integrals, no a través de mostres com fins ara, assegurant la integritat, i ja no es revisaran transaccions, sinó processos i algoritmes.

6. En els seus orígens el rol de l’auditoria tenia un component molt tècnic. Com t’imagines aquest rol en el futur?

Realment tenia un component molt tècnic i fonamentalment de l’àmbit financer. En l’actualitat les necessitats d’informació manifestades per part dels grups d’interès ha anat afegint requeriments d’informació sobre altres àmbits al purament econòmic i financer, ara també ja recollits en textos legislatius com la darrerament aprovada Llei 11/2018, que transposa les Directives europees. Requeriments que inicialment afecten a les empreses més grans però que s’aniran estenen com ja preveu la pròpia Llei també a les de dimensions més reduïdes.

Aquestes noves informacions afegeixen als tradicionals comptes financers aspectes que caldrà enregistrar, verificar i avaluar amb altres mètriques, com ho són les Informacions relacionades amb qüestions socials, sobre organització del treball, de gestió de persones, de respecte dels drets humans, de lluita contra la corrupció i els suborns, dels compromisos de l’empresa amb la societat, etc. Aspectes que alhora incorporaran tan elements quantitatius com també d’altres de caire més narratiu.

Per tant, els equips de professionals de l’auditoria en el futur ben immediat, seran forçosament multidisciplinaris, tant en formació bàsica com en especialitats adquirides, amb cabuda pels graduats en economia i gestió empresarial, però també amb graduats en l’entorn STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtica) i en altres disciplines més vinculades a les humanitats.

7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Ho faré amb 3 COs: Compromís, Confiança, Consciència.