Els Principis de Banca Responsable. Com “baixar-los” al dia a dia?

Logo beethikArtícle publicat a AGORA, Inteligencia colectiva para la sostenibilidad. 17 de gener de 2019

Estem en un moment històric que marcarà un abans i un després en el sector financer. Una gran oportunitat per recuperar la legitimitat per a ser reconegut com un actor principal en la construcció d’una societat més autèntica, humana i sostenible per a tothom. Així ens ho anunciava fa uns mesos en la seva entrevista publicada en connexions beethik Toni Ballabriga -director global de Negoci Responsable de BBVA i actual representant de la banca europea en el Comitè Directiu Global del Fòrum de Finances Sostenibles de la UNEP FI-.Recentment, el 26 de novembre a París, es llançava l’esborrany dels Principis de Banca Responsable, impulsat per la UNEP FI, ​​i 27 bancs entre els quals es troben el BBVA, el Banc Santander o Triodos Bank. Després d’un període de consulta pública global, i de la progressiva adhesió de les entitats financeres, la signatura definitiva es realitzarà al setembre de 2019 a la seu de Nacions Unides a Nova York.

Els Principis defineixen el compromís i les responsabilitats del sector financer per contribuir a un futur sostenible, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els Acords de París sobre canvi climàtic, fixant un estàndard mundial sobre el que implica ser un banc responsable. D’aquesta manera, els principis representen el primer marc mundial del sector per incorporar la sostenibilitat tant en totes les àrees del negoci bancari – des de l’estratègia fins a la gestió de fons o les operacions financeres- com les relacions de tots els directius i empleats amb els seus respectius grups d’interès o stakeholders.

10 anys després de l’esclat de la crisi financera el sector contínua amb nivells de confiança social sota mínims i els Principis de Banca Responsable poden representar aquesta gran oportunitat, aquest marc de referència comú, per iniciar el camí de la recuperació. Només així, el sector podrà exercir el paper que li correspon i aconseguir la legitimitat per a ser reconegut com un actor principal en la construcció d’aquesta societat més autèntica, humana i sostenible que necessitem per al segle XXI.

El gran repte ara és aplicar “de veritat” els 6 principis a la pràctica diària de les entitats financeres i aconseguir recuperar la confiança de la ciutadania.

Aportem aquí algunes reflexions i exemples d’eines que poden ser útils per aplicar cada un dels 6 principis i “baixar-los” al dia a dia:

1.- Compromís. Les 28 entitats fundadores es comprometen a alinear les seves activitats empresarials amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Acord de París sobre Canvi Climàtic.

El primer pas és formalitzar el compromís, acció necessària però no suficient. Ara cada entitat haurà d’aconseguir que tota la plantilla ho faci seu, és a dir, l’interioritzi adequadament i ho expressi en les seves relacions i decisions quotidianes. Per a això serà fonamental utilitzar tots els “canals de distribució” de l’organització, destacant entre tots ells la necessària redefinició d’un nou estil de lideratge que practiqui amb l’exemple el canvi que es pretén aconseguir:

Programa per al desenvolupament de noves capacitats de lideratge responsable i ètic:

En el nou entorn, les competències exigibles fins ara estan obsoletes i ja no serveixen. Per avançar en el camí d’un lideratge compromès amb el desenvolupament sostenible resulta imprescindible desenvolupar noves capacitats i passar de l’opacitat a la transparència, de l’interès propi a l’interès col·lectiu, del focus en la pròpia funció a la visió global com a organització, del control a empoderament i la flexibilitat, del curt termini a l’equilibri amb el medi i llarg termini, de l’autosuficiència a una nova concepció de l’alteritat expressada a través del diàleg, la participació i la col·laboració, etc. Això requereix amb urgència dissenyar i aplicar programes per desenvolupar un nou estil de lideratge relacional, com un recurs imprescindible per a la transformació que es deriva de l’aplicació dels Principis de Banca Responsable.

Convindria també completar-lo amb el desenvolupament de programes de sensibilització, formació i comunicació adreçats a tota la plantilla, que incorporin recursos i metodologies innovadores que moguin la raó i l’emoció de manera equilibrada. Tot això es fa imprescindible per aconseguir que els Principis s’interioritzin de veritat per projectar-se amb força a la clientela, la resta de grups d’interès i la ciutadania en general.

2.- Impacte. S’ampliaran els impactes positius, reduint els negatius. Els bancs concentraran els seus esforços en aquelles àrees on el seu impacte sigui més significatiu.

Per gestionar i calcular l’impacte de l’aplicació dels Principis de Banca Responsable, el primer que es requereix és tenir una fotografia sobre quin és el nivell d’implantació dels mateixos aquí i ara. Saber on estem resulta imprescindible per decidir on arribar i com. Això que resulta obvi no sempre és fàcil d’aconseguir. No obstant això, l’experiència està demostrant que hi ha eines molt senzilles i extremadament útils per a aquest fi.

Anàlisi del nivell de coherència percebuda:

Una senzilla anàlisi del nivell de coherència percebuda entre els 6 Principis de Banca Responsable i la seva respectiva aplicació en el dia a dia permet, amb facilitat, identificar els principals reptes als quals cada entitat s’enfronta i establir les accions per progressar. L’eina permet segmentar per col·lectius, creuar la coherència amb la importància i, simultàniament, aplicar-la també amb els clients per poder gestionar el gap intern-extern. Tot això aporta una informació molt valuosa per estructurar un pla d’acció i accelerar l’aplicació dels 6 Principis en el dia a dia.

En fases més avançades, seria convenient el disseny d’una metodologia pròpia de càlcul de l’impacte específic, que pogués mesurar de manera més àmplia l’impacte generat per l’aplicació dels 6 Principis en els diferents grups d’interès. Quin tipus de canvi estem aconseguint amb la nostra gestió ètica? Quins són els grups d’interès als quals estem aportant valor? Quin impacte estem generant en aquests grups? Quins processos de creació de valor conjunt generen més impacte? Estem aconseguint canvis en les formes de treballar dels equips i en la manera de prendre decisions? Amb quins efectes? En què dimensions s’estan produint canvis? En les persones? En els processos? En els resultats? En la relació amb l’entorn? ¿En els procediments ?; són algunes de les preguntes que s’han de fer les organitzacions que vulguin conèixer i gestionar l’impacte que generen.

3.- Clients. Les entitats treballaran de manera responsable amb els clients per a fomentar pràctiques sostenibles i activitats econòmiques que generin prosperitat compartida, tant per a les generacions actuals com les futures.

Les persones que estan en contacte amb els clients del sector financer requereixen d’una atenció i una cura especial per part de la pròpia entitat. Segurament són les persones que emocionalment més estan patint, des de la seva part més humana i amb una intensitat especial derivada de la crisi, les conseqüències de la reaccions que la pèrdua de confiança està generant en la ciutadania.

Creació d’espais de reflexió ètica:

Per això, des de la perspectiva de l’ètica de la cura, es requereix realitzar un esforç especial amb l’equip comercial i d’atenció al client per a, en primer lloc, transmetre el ferm compromís corporatiu amb els Principis de Banca Responsable i, en segon lloc, afavorir la interiorització dels mateixos i la seva aplicació en les relacions que l’àrea comercial estableix amb els clients de forma quotidiana. Per a això, pot resultar aconsellable la creació d’“espais de reflexió ètica” o “espais de reflexió per a la responsabilitat” on les persones de l’àrea comercial puguin anar compartint i resolent els problemes ètics que se’ls plantegen utilitzant mètodes de deliberació en els seus respectius equips per anar aprenent a integrar l’ètica i la responsabilitat en la presa de decisions.

4.- Grups d’interès. Les entitats es comprometen a involucrar i col·laborar proactivament amb els grups d’interès rellevants per assolir aquests objectius.

La involucració dels grups d’interès s’entén com una qüestió essencial que afecta de manera transversal als 6 Principis de Banca Responsable. Fa anys que algunes entitats financeres estan aplicant un mix relacional, combinant l’ús de diferents canals en funció del nivell de relació establert i/o desitjat amb cadascuna de les parts interessades.

Aplicació de mètodes de diàleg cara a cara amb els grups d’interès:

L’enfocament als Principis de Banca Responsable requereix reequilibrar el mix relacional desenvolupat fins ara i passar del focus posat en eines online com són les enquestes, a posar l’èmfasi en l’ús d’iniciatives de diàleg presencials, autènticament transformadores, pel fet que afavoreixen d’una manera molt més efectiva el vincle, la involucració i el mateix compromís mutu entre l’entitat i els seus grups d’interès. El SE& T – Stakeholder Engagement & Trust – és un exemple d’un mètode prou testat per desenvolupar sessions de diàleg presencial de manera estructurada, sistemàtica i ordenada. El mètode es pot utilitzar amb tots els stakehoders i permet, entre altres coses, realitzar un seguiment periòdic de quines són les seves necessitats i expectatives, conèixer i compartir com estan valorant les respostes de l’entitat financera, recollir les seves idees per millorar i obtenir indicadors per mesurar i fer un seguiment de l’evolució del nivell de confiança.

5.- Governança i fixació d’objectius. Fixaran objectius públics per corregir els impactes negatius més importants de la seva activitat, així com amplificar els positius per adequar i contribuir a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible i canvi climàtic.

Els Principis de Banca Responsable poden representar l’impuls que necessitava el sector perquè des dels propis òrgans de govern de cada entitat es practiqui amb l’exemple i s’estableixin unes bases sòlides per impulsar el canvi.

Gestió de la cultura i disseny de la infraestructura ètica:

Això passa per dissenyar una infraestructura que asseguri que les paraules no es queden en pura retòrica sinó que, per contra, es concretin en objectius, polítiques, sistemes, comportaments i decisions que emanen dels propis òrgans de govern com un reflex autèntic de la voluntat de contribuir a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible i canvi climàtic. Per això, a més de les eines esmentades anteriorment es necessita comptar amb altres com un codi ètic o de conducta, comitès d’ètica, espais de reflexió ètica, programes de compliance, “referents” de negoci responsable, mètodes de deliberació per introduir l’ètica en la presa de decisions o iniciatives innovadores com els “Responsibility Lab“, per preveure l’impacte ètic dels reptes de futur, entre els quals cal destacar els relatius a l’ús d’algoritmes i la intel·ligència artificial al sector. D’aquesta manera les entitats financeres estaran connectant amb les seves arrels més autèntiques i humanes per, des d’aquesta essència, construir organitzacions més ètiques i [radicalment] responsables.

6.- Transparència i responsabilitat. Revisaran periòdicament la implantació individual i col·lectiva d’aquests Principis i informaran d’una manera totalment transparent sobre els impactes positius i negatius de la seva activitat assumint total responsabilitat sobre els mateixos.

Al final estem parlant de confiança. I la transparència, la integritat, la responsabilitat i la rendició de comptes són essencials perquè les entitats financeres puguin guanyar-se la confiança de les societats en què operen.

Mètode de deliberació per assegurar l’ètica i la responsabilitat en la presa de decisions:

Aquesta potser sigui una de les eines més potents i efectives a curt termini per impulsar la transformació a la qual condueix l’aplicació dels 6 Principis. Són moltes les decisions que es prenen en una organització cada dia i també són moltes les persones que ho fan. El com les prenem és un dels millors reflexos de quines són les nostres maneres de fer les coses, que no és altra cosa que la nostra identitat com a organització, el nostre caràcter, i la nostra cultura, és a dir, els principis, els valors, les normes, els costums que orienten la nostra acció o, el que és el mateix, la nostra presa de decisions-. El mètode de deliberació beethik és un exemple d’eina per introduir l’ètica en la presa de decisions. S’aplica des de la perspectiva de l’ètica dialògica però integrant al mateix temps també el millor de les principals tradicions ètiques, el que permet arribar a la decisió més responsable davant un conflicte ètic. No seria exagerat afirmar que existeix un abans i un després en com prendre decisions, després de conèixer i experimentar a través d’un senzill workshop els avantatges de practicar el mètode de deliberació davant de situacions de conflicte i casos propis a què totes les organitzacions s’enfronten. Un avantatge addicional del mètode és la seva aportació a la traçabilitat de la presa de decisions -qui, quan i com-, i la seva contribució a l’elaboració d’un catàleg de casos per anticipar i fer més eficients les decisions futures davant situacions que per típiques es repeteixen de manera cíclica en totes les empreses.

Ara tocaria abordar el procés i les etapes que s’han de seguir per posar en marxa programes per implantar els 6 Principis de Banca Responsable. Això seria objecte d’un altre article, però per “obrir boca” pot resultar il·lustratiu seguir els mateixos passos de quan ens proposem millorar la nostra salut: primer anem al metge, ens fem una analítica, aconseguim un diagnòstic després de diferents consultes a especialistes, elaborem un pla d’acció i ens posem mans a l’obra, per tancar el cercle al cap d’un temps monitoritzant i valorant el resultat. A partir d’aquí, el comuniquem i recollim feedback de tots els nostres éssers estimats i especialistes i identifiquem noves millores per iniciar de nou el cicle de millora de la nostra salut.

Els nostres millors desitjos de salut per a un sector, el financer, que necessàriament ha de ser un actor molt rellevant en la construcció d’aquesta societat més autèntica, humana i sostenible que necessitem per al segle XXI.

José Antonio Lavado

Nekane Navarro

Albert Huerta

www.beethik.com

@beethik

Link a l’article publicat a Ágora