Connexions beethik: entrevista a Galo Bilbao

Galo BilbaoLlicenciat en Filosofia i Teologia, doctor en Teologia, és integrant del Centre d’Ètica Aplicada de la Universitat de Deusto.

La seva activitat docent es concentra en diversos graus d’Enginyeria on imparteix l’assignatura d’Ètica Professional. Les seves publicacions tracten principalment d’ètica social i política.

En els últims anys ha estat treballant en educació per a la pau, especialment en relació amb el conflicte basc.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Certament la responsabilitat se’ns presenta avui en dia com una categoria nuclear de l’ètica: no és possible construir cap ètica d’acord amb les circumstàncies actuals que no tingui a la responsabilitat com a element necessari de la seva arquitectura. Però, a més, ha de tractar d’una responsabilitat «radical», ha de proposar una caracterització exigent, ambiciosa de la mateixa: que inquireixi sobre el fet, però també sobre totes les seves conseqüències; sobre el no fet (omissió) però també sobre el que podria haver-se fet en comptes del que efectivament realitzat; que es reconegui com a condició prèvia (i no posterior) del nostre ser subjectes morals; que mai s’identifiqui, sent ètica, amb la responsabilitat que ens assigna un sistema moral concret ni amb la qual ens imputa un sistema legal específic. En l’àmbit de les organitzacions, de les empreses i de la seva gestió, tot i que ja s’ha començat a caminar, encara estem molt lluny d’aquesta responsabilitat «radical».


2. Què pot aportar la perspectiva ètica a la societat basca, aquí i ara, per superar la seva història recent i per construir nous espais de convivència on viure millor?

Sent la seva història recent, malauradament, una història marcada per la violència, la societat basca necessita tots els recursos possibles per reconstruir la seva convivència danyada i, en aquest punt, la perspectiva ètica té moltes aportacions a fer, entre les que destaco en aquest moment les següents: la centralitat de les víctimes, la capacitat d’autocrítica dels victimaris i la responsabilitat dels circumstants (la majoria espectadora, aliena a la violència patida i exercida) per reintegrar, de manera diferent, a la societat tant a aquells que van ser injustament apartats d’ella (les víctimes) com als qui així ho van fer (els victimaris). Només així serem capaços de passar de la coexistència pacífica a la convivència (re)conciliada.


3. Tu vas participar al Documental “Glencree” que narra la història d’una experiència que arrenca a l’hivern de 2007 quan s’ajunten per primera vegada un grup format per deu víctimes de la violència de diferent signe polític, i acaba a la primavera de 2012. Què impulsa a les víctimes a participar en aquesta experiència? Què podem aprendre amb elles?

Fonamentalment el que mou a les víctimes és la seva responsabilitat amb la societat basca i la consecució de la pau: assumir la incomoditat i la dificultat personals que els genera el procés plantejat des de la convicció que és una aportació valuosa que poden fer a la societat i, especialment en alguns casos, a les noves generacions de la mateixa, representades en els seus propis fills. La veritat és que aquest servei que se’ls sol·licita elles mateixes reconeixen posteriorment que els ha resultat també positiu personalment: ha reconegut en l’altre a un igual, s’han eliminat molts prejudicis, han conegut millor la realitat i se senten agents d’un canvi positiu en favor de la pau i la convivència.

Tot això es converteix en aprenentatges per a tots nosaltres, però al costat d’ells n’hi ha un especialment important: si elles, sent víctimes (és a dir, els que han patit ja una terrible pèrdua per la injustícia soferta) han estat capaces d’això, quina excusa tenim els que no ho som per no fer aquest mateix procés?


4. Durant les últimes dècades la societat basca ha hagut d’aprendre a viure en un context de conflicte greu i continuat que ha generat ferides encara obertes i afectat a les relacions quotidianes. Què pot aportar-nos l’alteritat, des de la concepció de “l’altre” com un fi en si mateix, a la reconstrucció d’aquestes relacions?

El reconeixement de l’«altre» com un igual a «mi», en drets i dignitat, més enllà del que ell sigui o faci, és peça fonamental de la reconstrucció de la convivència entre «nosaltres». És més, el «jo» no existeix si no és en relació amb «l’altre»: «jo» soc, originalment, relacional.

La reconciliació en societats dividides o en conflicte demana el reconeixement de la comuna condició humana, especialment en la seva vulnerabilitat i limitació, que provoca compassió i solidaritat, que pren seriosament la dignitat de l’ésser humà tal com es manifesta en els drets humans i extreu les conseqüències pertinents.


5. Has escrit en diverses publicacions sobre l’ètica de les professions, i concretament has escrit el llibre “Ètica per a enginyers”. Què creus que han d’aprendre per ser professionals excel·lents? Quin està sent el paper de la universitat en la formació ètica dels professionals del futur? Què es podria fer millor?

Crec que és fonamental fer veure que, a dia d’avui, no és possible ser un bon (tècnicament) professional si, entre altres coses, no només, però necessàriament també, no s’és un professional bo (moralment). Cal recordar que l’«excel·lència», aquest concepte omnipresent en la vida empresarial i professional és, original i originàriament, un concepte ètic, és la «areté» (virtut) aristotèlica: la manera d’actuar excel·lent (no simplement bo, sinó el millor possible) en unes circumstàncies concretes. Cal destacar que l’ètica és intrínseca a tota activitat professional: esperem d’un professional que faci bé (també en termes morals) el seu treball, en cas contrari, és un «barroer». Cal prendre consciència, en definitiva, que la professió es legitima socialment només des de l’aportació d’un servei valuós per a la societat, que és la raó de ser d’aquesta professió: el seu bé intern o propi, que mai ha de confondre amb altres béns legítims però externs o col·laterals, com els diners, el poder o el prestigi.

A dia d’avui és impensable que la Universitat no respongui a l’omnipresent demanda social de professionals amb competència ètica. L’àmbit universitari és un lloc privilegiat on poder oferir als futurs professionals capacitats per descobrir els conflictes morals presents en l’exercici de la professió, analitzar-los críticament des categories ètiques i triar els cursos d’actuació més adequats.


6. El diàleg és una de les bases del comportament ètic. Com veus la capacitat de dialogar en la nostra societat?

Hi ha dues tendències contraposades actualment en la nostra societat que em resulten problemàtiques a l’hora d’abordar els conflictes des del diàleg. D’una banda, la que nega el diàleg, bé perquè el considera inútil (per a què dialogar si estic en possessió de la veritat?) o perillós (si dialogo, m’arrisco a «perdre»: a què es mostrin les meves debilitats o fins i tot a que em convencin del contrari que penso). De l’altra, també em resulta problemàtica l’apel·lació «bonista» al diàleg, al fet que cal dialogar sempre i sense condicions; aquesta no és sinó una expressió, amable, però igualment terrible, del moralisme (fiat iustitia et pereat mundus!).

El diàleg, en situacions conflictives concretes, està sempre condicionat, no sempre és possible, encara que sigui desitjable, no és simètric si el conflicte que intenta canalitzar és asimètric (i molts ho són i no reconèixer-ho és un error ètic).

En aquest terreny, com en molts altres és imprescindible el concurs de l’ètica aplicada: què vol dir en aquest conflicte concret, en les seves especificitats i condicions pròpies, fer possible, real, el diàleg com a instrument de gestió, transformació o resolució de la mateixa?


7. Finalment, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

L’ètica està originàriament present en la presa de decisions; no cal justificar la seva incorporació. La pregunta a fer és precisament la contrària: com pot justificar-se que, en un procés deliberatiu de presa de decisió, on necessàriament hi ha principis, valors, normes i accions morals en joc, s’exclogui l’ètica? La resposta, en tres paraules: de cap manera.

 

 

Connexions beethik: entrevista a Pablo Sánchez

Pablo SánchezDirector executiu de B Lab Spain, organització que s’encarrega del desenvolupament i promoció del moviment B Corp a Espanya.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Adjectivar la responsabilitat em suggereix que alguna cosa hem fet malament perquè sembla que el terme responsabilitat ja no és suficient. Certament, penso que la interpretació de la responsabilitat empresarial com un mecanisme de compliance i acció social ha estat poc afortunada perquè no ha generat un canvi substancial de l’activitat empresarial. Si la responsabilitat radical implica integrar l’impacte social com a element fonamental i transversal en el conjunt i a l’estratègia de la companyia, benvingut sigui.


2. En el teu treball et dediques a aconseguir que la societat torni a confiar en les empreses com a agents de canvi i impacte positiu, com a generadores de justícia social i de beneficis per al conjunt de la societat. Té l’ètica alguna cosa a veure en aquest propòsit?

Al meu entendre, el comportament ètic ens planteja la relació entre el jo amb el nosaltres. Quina implicació té la meva actuació? A qui beneficia? A qui perjudica? Moltes vegades prenem decisions per interès individual sense tenir en compte quines implicacions té per al nostre entorn. Aquí no hi ha ètica. Les empreses que actuen com a agents de canvi i impacte positiu no només incorporen l’ètica en el seu procés de presa decisions, sinó que articulen la seva pròpia essència al voltant del seu propòsit. En altres paraules, aquest tipus d’empresa fracassa i no s’entén si no és capaç de crear un impacte social positiu específic.


3. En ocasions t’hem sentit dir que cal actuar sobre els “gens” per construir una nova manera de fer empreses. Però això no s’aconsegueix només amb declaracions grandiloqüents o penjant uns preciosos valors a la paret. Com es fa? Quines són les principals palanques d’aquest canvi [radical] que promous?

S’aconsegueix des de la cultura organitzativa, un intangible que defineix a les organitzacions humanes i que determina els nostres valors i comportaments. A més, considero que B Corp ofereix diverses palanques per aconseguir aquest canvi: una gestió de triple impacte rigorosa, en què els resultats socials i ambientals estiguin a el mateix nivell que els resultats econòmics; transparència radical per generar confiança interna i externa; adoptar mecanismes legals per atendre els interessos de treballadors, clients, proveïdors i la comunitat local; i tenir un propòsit que transcendeixi la dimensió econòmica de l’empresa.


4. Una cosa interessant que estàs impulsant és una nova forma jurídica per a les empreses, com són les societats de capital d’Interès General. En què consisteix aquesta proposta i quin impacte pot tenir? Què transformacions requereix i amb quins obstacles us trobeu?

Recentment, el manifest de Davos 2020 i la Business Round Table han realitzat declaracions afirmant que la finalitat de l’empresa ja no pot ser generar valor únicament per als accionistes, sinó que ha de generar també valor per al conjunt de la societat. Està molt bé, però com passem de declaracions a fets? Adoptant una forma societària que orienti legalment la gestió dels directius cap a la creació de valor social. Això és el que es proposa amb les societats de capital d’Interès General. Així, l’empresa blinda la seva missió social i els directius han de retre comptes dels seus resultats econòmics, socials i ambientals.


5. Perquè una empresa es pugui acreditar com a B Corp ha d’obtenir un certificat. Però fins a la data, l’experiència ens demostra que disposar de certificacions i liderar els rànquings més prestigiosos en sostenibilitat o reputació, no està sent una garantia de canvi real. Per què no hauria de passar el mateix amb la certificació B Corp?

Totalment cert. De fet, nosaltres quan parlem de B Corp no parlem tant d’una certificació, sinó d’una identitat empresarial. Creiem que B Corp ofereix instruments de gestió i instruments de governança que canvien la identitat de l’empresa i l’orienten a reconciliar l’interès individual amb el col·lectiu. Precisament, requerim a les empreses que introdueixin aquest compromís en els seus estatuts socials, orientant així la gestió de les empreses en aquesta direcció. Per descomptat, sempre hi ha riscos, però B Corp ajuda a impregnar aquesta cultura a l’empresa.


6. I tots nosaltres com a ciutadans, què hem de canviar per contribuir a aquest canvi que necessitem per poder viure i conviure millor junts?

Actuant a través dels mecanismes que ens concedeix el propi mercat. Apliquem també l’ètica en les nostres decisions i pensem en les implicacions que tenen les nostres decisions de compra, estalvi, inversió, elecció de l’empresa en la qual volem treballar, etc. Per això necessitem sistemes d’informació creïbles que ens generin confiança i ens facilitin aquesta presa de decisions. Això és el que intentem fer amb el distintiu de B Corp.


7. Finalment, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Ser molt conscients en cada moment de totes les implicacions que té cada decisió. Bé aplicada, l’ètica pot servir per trobar solucions consensuades i beneficioses per a totes les parts.