Connexions beethik: entrevista a Almudena Díez

Almudena DíezDirectora de Publicacions de Diario Responsable

Entrevista realitzada i publicada de manera simultània amb la de diferents representants dels principals mitjans especialitzats en gestió ètica i responsabilitat social.


 

1. Comencem amb un breu recorregut històric. Quan van néixer els vostres mitjans de comunicació no era habitual centrar l’especialització en la gestió responsable o la sostenibilitat. Quin creus que ha estat el rol dels mitjans en el seu impuls? Què hauria estat diferent si no haguéssiu existit?

Un dels papers més importants que han exercit ha estat el de convertir-se en el medi transmissor més directe per donar a conèixer a el conjunt de la societat el que empreses i tot tipus d’institucions i organismes feien, o deixaven de fer, en matèria de responsabilitat social mentre la resta de mitjans tot just creien en això. D’altra banda, precisament per estar especialitzats, tots els seus lectors són persones molt interessades en temes d’RSC que busquen específicament aquests continguts de manera que, al meu entendre, han contribuït al fet que empreses i institucions hagin anat esforçant-se a diferenciar les notícies de veritat rellevants de el pur màrqueting.


2. I en l’actualitat, quins són els principals reptes als quals us enfronteu?

Com qualsevol altre mitjà de comunicació, el principal repte és la independència. A poc a poc, la societat va prenent consciència de l’important que és la sostenibilitat en el més ampli sentit, és a dir, de el respecte a l’entorn, de la valoració del capital humà, del respecte als drets socials, del que vol dir que una empresa estigui ben governada. A més, fa temps que tots aquests criteris ja estan sent mirats amb lupa pels grans inversors, el que està contribuint notablement al fet que les empreses s’esforcin a complir amb ells i, naturalment, en explicar-ho.

Això està provocant una allau de comunicats i notes de premsa que, al meu parer, no sempre tenen pes específic suficient com per fer-nos ressò d’ells. Valorar i diferenciar contingut de qualitat de contingut anecdòtic forma part de la nostra responsabilitat com a mitjà especialitzat.


3. Per acabar aquest recorregut, dibuixem el futur. Com imagines el paper dels mitjans especialitzats en 2030?

Realment molt similar a l’actual, encara que espero que amb moltíssima més audiència, perquè això significarà que hi haurà molta més gent conscienciada, amb ganes de saber qui fa què per ser sostenible. El meu somni, tot i que utòpic, és que un dia aquest tipus de mitjans siguin tan populars com la premsa esportiva.


4. Aquest paper de futur només tindrà sentit des de la connexió amb les organitzacions per avançar cap a models més humans i sostenibles. Què els demanaries a les organitzacions (empresarials, socials, culturals …) per enfortir aquesta connexió? I què els hi ofereixes?

Transparència i rigor. Dir a les coses pel seu nom, no ficar tot el que pot sonar bé en el paquet de l’RSC. Això ha de ser un camí de doble direcció: de les empreses als mitjans i viceversa. En aquest sentit la Llei d’Informació no Financera està jugant un paper força determinant a l’obligar a reportar a les empreses sobre aspectes relacionats amb el medi ambient, els criteris socials i de bon govern, a mesurar-los d’una manera més homogènia. Encara que també hi ha un perill: la infoxicació, és a dir, construir memòries de sostenibilitat de centenars i centenars de pàgines on és difícil separar el gra de la palla, distingir el que és important del superficial. Jo m’ofereixo per visibilitzar l’RSE real.


5. Si ens centrem ara en el mitjà que tu representes, quin és el vostre propòsit? On esteu posant el focus?

Sempre hem dit que el propòsit de Diari Responsable és defensar la justícia social. Com a mitjà de comunicació, tenim una posició privilegiada a l’ésser un altaveu des del qual difondre qui ho fa i qui no, què s’està fent bé pel medi ambient, la igualtat social i el bon govern i què falta per fer. Amb una trajectòria de més de dotze anys, hem aconseguit un grau de credibilitat que hem de mantenir, i això només s’aconsegueix sent responsables amb els nostres continguts, els propis i els de tota la nostra xarxa de col·laboradors experts que creix dia a dia. I que segueixi creixent, que cada vegada més persones donin suport al projecte significa que anem pel bon camí. Això no vol dir que ens conformem amb el diari tal qual està, tenim molts plans, moltes idees per millorar-lo, que a poc a poc s’aniran desvetllant al llarg de les properes setmanes. Aspirem a ser més que un mitjà de comunicació i convertir-nos en un actor protagonista de la RSE tant a Espanya com a Llatinoamèrica.


6. Per què necessitem mitjans especialitzats? Què passa amb els mitjans generalistes?

Com ja he dit a el principi, als mitjans generalistes amb prou feines es dona importància als continguts vinculats amb l’RSE. És cert que cada vegada es publiquen més articles sobre el medi ambient, per exemple, i això és molt bo, però no suficient. També de bon govern, o d’igualtat, però solen limitar-se al que fan les grans empreses, les IBEX, però s’acorden poc o gens dels petits emprenedors amb impacte social, o de les bones pràctiques que duen a terme les petites i mitjanes empreses, o simplement de publicar històries des de la perspectiva de l’RSE, de contextualitzar el que està passant des d’una visió que vagi més enllà de la dada en si per explicar-des del prisma, per exemple, de l’ètica, de la justícia social, de la sostenibilitat.


7. Com a conclusió què diries que suposa per a un mitjà actuar de manera ètica i [radicalment] responsable? I què no ho és? Ho pots il·lustrar amb un exemple?

Aquesta per a mi només té una resposta: periodisme. No vull dir que hi ha de tenir un títol de periodista, sinó comportar-te com a tal. Quant al que no és, vol dir, per exemple, publicar indiscriminadament tot el que t’envien les companyies sense comprovar si és real i objectiu o respon només a interessos de marca, tergiversar realitats, treure declaracions de context, vendre’t a el millor postor o , pitjor encara, vendre’t a tots els postors. Sense oblidar que ser responsable també significa mantenir la sostenibilitat del teu mitjà. D’altra banda, no vull citar un exemple amb noms i cognoms perquè no em semblaria just, no tinc dret a fer-ho. El que sí puc dir és que com a directora de Diari Responsable rebuig moltes ofertes de continguts patrocinats perquè crec que no responen a la nostra línia editorial. 

 

El poder dels mitjans com a connectors i impulsors de les organitzacions [radicalment] responsables

En la societat actual, els mitjans de comunicació tenen un paper determinant en la configuració de l’opinió pública i en l’impuls de noves maneres de fer empresa que serveixen de referència per a la societat. En el cas dels mitjans especialitzats en gestió ètica i responsabilitat social, s’erigeixen en altaveu de propostes que ens permeten avançar – o retrocedir – en la configuració d’organitzacions més ètiques, humanes i sostenibles.

La situació actual és una gran oportunitat per fer una reflexió compartida. És per això que convidem a quatre persones referents en el sector a mantenir una conversa oberta amb persones de referència en diferents sectors d’activitat que formen part de connexions_beethik – empreses, administració, tercer sector, acadèmia, etc.-

Confirma la teva inscripció aquí.

Connexions beethik: entrevista a Ramón Jáuregui

Ramón JáureguiMembre del Parlament Europeu (2009-2010 i 2014-2019). Co-President de l’Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana, Eurolat (2015-2019). Ministre de la Presidència del Govern d’Espanya (2010-2011). Vicelehendakari de Govern Basc (1987-1991).

Va ser, durant anys, una de les persones clau en l’impuls a la responsabilitat social en el Congrés dels Diputats.

Actualment és president de la Fundació Euroamérica.


 

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Són dos plans d’una mateixa actitud davant la vida en comú. La “Responsabilitat Radical” em suggereix màxima exigència cap a un mateix -individual o col·lectiva- respecte als seus actes, amb relació als altres.

“Ètica” és la qualitat que impregna aquests actes, aquestes activitats humanes que ens relacionen amb els altres. És la virtut que acompanya la nostra vida i limita el nostre egoisme, la nostra naturalesa, orientant el nostre comportament cap al bé.

Vivim temps de “Responsabilitat”. La pandèmia és una crida constant a la Responsabilitat Radical i crec que aquest sentit d’exigència col·lectiva s’accentuarà amb les lliçons que estem aprenent aquests mesos.


2. Durant molts anys, des teva tasca al Congrés, has estat una de les persones referents en la promoció de la responsabilitat social empresarial (RSE). Però al mateix temps sempre t’has mostrat crític, alertant sobre les seves pròpies contradiccions en diferents moments de la seva evolució. Quina valoració fas del recorregut de l’RSE durant aquests anys des d’una perspectiva ètica?

L’RSE ha tingut un desenvolupament notable al nostre país, en gran part a causa de l’impuls públic-polític que li vam donar creant una comissió parlamentària específica.

Connectem així amb els començaments d’aquesta cultura empresarial a Europa (Llibre Verd) i amb els primers moviments a NNUU (Pacte Global). Des de llavors, el desenvolupament teòric i polític de l’RSE a Espanya no s’ha aturat, especialment en els anys 2005-2011. En l’àmbit de la formació, el tema va adquirir enorme desenvolupament: llibres, càtedres, cursos …. són comuns a totes les universitats i màsters. Les grans empreses van crear departaments específics d’RSE i amb ells van néixer els experts. Els professionals de sector van crear associacions. Els sindicats, les ONG i els moviments socials han incorporat aquest nou instrument a les seves organitzacions. Es va crear el Consell Estatal, es va aprovar la Llei de Desenvolupament Sostenible (2010) i es va afavorir, des de diferents administracions, l’expansió d’aquestes pràctiques.

No cal menysprear aquestes conquestes, encara que siguem crítics amb moltes coses. Jo ho sóc.

Crec, per exemple, que ha faltat una política pública més exigent, més impulsora i més reguladora de l’RSE. També crec que la voluntarietat és un límit objectiu de la generalització de l’RSE. Moltes polítiques d’RSE han estat Màrqueting Social. Accions socials aïllades i de vegades contradictòries amb altres pràctiques a l’empresa. La subcontractació de l’RSE a fundacions o empreses de comunicació, em semblen la frivolització màxima de la cultura d’RSE. Falten acords sectorials per a la implementació de l’RSE i falta homologar els mesuraments de l’RSE. L’expansió a les PIMES i a les cadenes de subcontractació és molt lenta.

En fi, falten moltes coses, però caminem. El got està mig ple. Posin vostès el qualificatiu d’optimisme o el contrari.


3. Al llarg de gairebé 20 anys, l’RSE ha estat una aposta voluntària de les empreses, però en els últims anys han crescut el nombre de normes aplicables, entre les quals l’aplicació de la Llei 11/2018 de Divulgació de la Informació no Financera i Diversitat. Quines raons han impulsat aquests canvis i quina valoració fas? Tenen alguna cosa a veure amb l’ètica?

Tot i que la voluntarietat és un límit, la veritat és que les lleis van recollint usos i pràctiques responsables que l’RSE ha anat conquerint. Per suposat la transposició de la Directiva Europea (2014) sobre Informació no Financera (a Espanya quatre anys més tard, el 2018) ha estat una llei fonamental. Però si observem amb atenció l’evolució social, descobrim molts avenços legals fruit d’aquesta cultura.

  • Les tres Reformes (successives) del Codi de Conducta corporativa, en matèria de bon govern.
  • La reforma del Codi penal fent penalment responsables a les companyies.
  • Els avenços en convenis col·lectius en matèria d’igualtat de gènere, conciliació familiar, etcètera.
  • Les mesures legals en matèria d’igualtat laboral i de presència de dones en Consells d’Administració.
  • L’elaboració de plans de compliance.
  • Els Plans Nacionals de Drets Humans.

I aquí a un any (així ho espero) la nova Directiva de la Unió Europea sobre Diligència Deguda de les empreses.

Aquests són, al meu parer, alguns avenços que s’estan produint en els plans de l’empresa, derivats d’una cultura exigent des de la societat, per influència de l’RSE.


4. Estem vivint uns moments molt difícils com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 que tindrà un gran impacte social i econòmic, especialment en els col·lectius més vulnerables. Què podem fer des de les organitzacions, la societat i les institucions polítiques per aconseguir unes organitzacions i una societat més equitativa, humana i sostenible? Quin paper està jugant Europa?

Europa respon a nivell macroeconòmic. El Pla de Recuperació és un avanç extraordinari. La capacitat de préstec que proporcionarà la Comissió, és bàsica. La liquiditat financera del BCE ha estat fonamental. No demanem a Europa el que no pot donar i el que ens correspon fer a nosaltres.

Jo crec que la pandèmia serà un nou impuls a les demandes d’equitat i sostenibilitat que bateguen al cor de la dignitat humana. El que hem de fer és aprofitar aquests corrents socials, aquestes noves sensibilitats ciutadanes, per enfortir les polítiques i les organitzacions que les fan possibles. Posaré tres exemples:

  • L’exigència d’una sanitat pública i universal sorgida de la pandèmia, s’ha de concretar en mesures que millorin aquest servei públic fonamental.
  • L’atenció als desfavorits (sense ocupació, exclosos socials, etcètera) reclamarà reformes fiscals solidàries i revisió de les nostres polítiques d’assistència i serveis socials.
  • La connexió entre salut i natura, impulsarà les ja creixents exigències de lluita contra el canvi climàtic i la transició ecològica. Aprofitar aquesta finestra d’oportunitat en l’ecologia, serà una conseqüència intel·ligent.

5. Imagina que haguessis de fer una radiografia del sistema de valors que dominen el moment actual. Com els definiries? Quins creus que són els valors que hauríem d’impulsar per avançar cap a una societat més humana i sostenible?

Cada moment històric marca urgències i accentua les virtuts necessàries. Jo veig el món post-Covid afectat per greus desajustos i la societat temorosa i preocupada per les incerteses de futur. La Covid ens ha fet molt més vulnerables i molt més dependents. Més necessitats que mai d’un ordre millor, d’una política millor, d’un capitalisme millor. Més que valors, jo assenyalaria tres grans espais públics en què concentrar els nostres esforços:

  • Un nou multilateralisme en l’àmbit internacional basat en la pau, en les normes, en el comerç internacional regulat, en el diàleg i en la cooperació.
  • Unes democràcies i Estats de Dret forts i millors. Les bases dels nostres models polítics democràtics estan sent atacades per molts fronts i de moltes maneres. Des de les xarxes socials als models autocràtics. Des de l’enuig social, als populismes. Crec que ens correspon difondre i defensar les virtuts ciutadanes de la democràcia i la convivència en llibertat i progrés. En definitiva, fer millors les nostres democràcies.
  • Un capitalisme social. Un capitalisme dels stakeholders, una empresa del Bé Comú, un món econòmic que construeixi relacions laborals dignes, que combati les desigualtats, que es comprometi contra el canvi climàtic, que defensi els Drets Humans. L’empresa no és una illa, viu en i per a la societat. En la mesura en què canviem el món de l’empresa en aquestes direccions, la societat resultant, serà molt més equitativa i sostenible.

A tots ens correspon lluitar per aquestes causes. Defensar aquests valors.


6. Els i les líders polítics haurien de ser exemple de competències ètiques com la integritat, la coherència, l’escolta i la cura de l’altre, el diàleg o l’orientació a la millora i la transformació social. Què hauria de canviar en el sistema o en la classe política actual perquè això fos realment així? I en la ciutadania?

Si idealitzem la política i els polítics, la decepció és segura. La classe política és una extracció de la societat i els sistemes polítics no són perfectes. Són humans i responen a les exigències del seu temps i de la seva ciutadania.

Dit això, sempre he cregut que els que representen als ciutadans i dirigeixen a la societat, han de complir algunes exigències mínimes: exemplaritat, decència i ètica en el personal i suficiència i eficiència en el professional. No crec que els polítics d’avui no tinguin aquestes virtuts, encara que sempre hi ha excepcions, com n’hi va haver abans.

Crec que hem de ser realistes amb els sistemes polítics i exigir-los els canvis que corresponen a un moment històric de grans disrupcions. Aquest és, per a mi, el problema principal del moment que vivim. La pandèmia ha accentuat les tendències que es veien ja en els anys anteriors i que són fruit de les disrupcions tecnològiques, socioeconòmiques i geopolítiques que s’estan produint. Rocard deia que és impossible transformar el món sense conèixer-lo. Avui vivim un canvi d’època i la clau és aprofitar aquests canvis en benefici de la humanitat. El gran dilema és adaptar-nos a aquests canvis mantenint i millorant els nostres nivells de llibertat-democràcia, benestar-igualtat i pau-cooperació.

La ciutadania ha de ser conscient d’aquests reptes i mantenir ferma i valentament aquestes exigències.


7. Finalment, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

  • Pensar en els altres.
  • Actuar per a la societat.
  • Incorporar el Bé Comú als meus objectius.