Connexions beethik: Resistència

ResistenciaPerquè la “Resistència” també ens parla d’ètica

Una tarda-nit quan la Galeria Context estava a punt de tancar l’acte d’inauguració de l’exposició de joia contemporània “RESISTÈNCIA”, vam arribar a temps i vam poder entrar. Al fer-ho i contemplar les peces exposades es va produir un d’aquells instants màgics de la vida que no s’obliden.

La primera sensació va ser una tempesta de sentiments, que arriba inesperada, sobtada, desbordant, fins i tot amb un punt de dolor… Va ser com una força que t’atrapa, que t’engoleix, que t’empeny cap endavant, cap al fons, i que connecta amb algunes d’aquestes emocions que portes en el més profund, aquelles que en la quotidianitat de la rutina mantens tancades amb clau, a l’espera de moments sublims i majestuosos, davant els que no et pots resistir, davant els que no cap l’anestèsia, que arriben amb la força necessària per desintegrar-te i fusionar-te en un sol instant amb tot el que t’envolta, amb l’altre, amb els altres, amb l’energia més autèntica, amb la teva pròpia “resistència”…

Provocar aquestes emocions, que arriben amuntegades, que et travessen fins al fons és una de les qualitats de la creativitat, de l’art, d’artistes que comparteixen la seva vida i la seva experiència més sincera. Aquest va ser l’impacte que ens va produir l’obra de Silvia Serra Albaladejo, Juanjo García Martín i Kiseno.

Els tres es connecten des dels seus arrels, des de la seva essència més humana, per donar vida i forma a l’exposició, a través del evocador concepte que li posa nom: RESISTÈNCIA.

La resistència és el que ens permet de forma personal i col·lectiva mantenir un esforç, durant un temps prolongat, amb una intensitat moderada o alta, amb un nivell de consciència que es contagia, que es manté en el temps, i que posa en quarantena el cansament, fins a superar allò que la provoca i que, des d’una perspectiva ètica, vivim com a injust.

Jesús A. Prieto, en la seva reflexió crítica sobre l’exposició es pregunta: “Davant d’una força que oprimeix, hem de residir només?”. I davant la pregunta ja s’intueix que un acte de resistència evoca necessàriament, des de l’ètica, el pas a una acció, a una proposta de transformació basada en la consciència personal i col·lectiva. I aquests tres artistes ho aconsegueixen, amb modèstia i des de la seva més profunda intimitat.

I així, des de les seves experiències personals i amb la seva creativitat artística, els tres expressen les seves respectives formes de “resistència”, que lluny de viure-la i pensar-la com una cosa passiva, es transforma en una actitud ètica, una capacitat de transformació, una responsabilitat [radical] i una re-acció per denunciar, amb més consciència i força si és possible, el drama de les persones refugiades i desemparades, en el cas de Silvia Serra, el maltractament climàtic a què sotmetem al nostre planeta i als animals, expressat a través de les mans del malagueny Juanjo García, o les atrocitats polítiques i socials viscudes, en el cas del colombià Kiseno.

Ens diu Cristina Villar, responsable de la Galeria Context:

“Les peces d’aquests tres artistes són tècnicament impecables …, però, el més important és la seva aterridora contemporaneïtat, ja que en el moment que estem vivint ens parlen de posicionament, valentia, atreviment, compromís, respecte, empatia i responsabilitat … No ens deixen indiferents, ens impliquen i ens fan sortir de la nostra zona de confort, enfrontant també les nostres pors i les nostres esperances”.

Cristina Villar. Galeria Context

Silvia Serra. Col·lecció: “Refugiats desemparats”

Silvia Serra“M’agradava la idea de tornar a donar llum pròpia a una obra o objecte deteriorat, i així dotar-lo de nou de la llum que un dia va tenir”.

Silvia Serra 

Marta Tamagit, en la seva crítica, ens tradueix l’emoció que li produeixen les peces de Silvia: “a primera vista, les seves joies … podrien ser fragments de petites barques sobre la Mediterrània. No obstant això, si ens acostem a sentir-les, descobrim com aquestes barques de pesca es trenquen en trossos … La fusta es podreix i el nostre cos agonitza: cridem, però ningú ens sent. Ens enfonsem i seguim sent anònims. Ningú ens busca, ningú ens troba. Ni tan sols ens han comptat“.

A la deriva, Silvia SerraObra: “A la deriva”

 

 

 

 Kiseno. Col·lecció: “Sense permís”

KisenoLes joies del colombià Kiseno, impregnades d’un posicionament crític polític i social, mostren a un artista que no s’escuda en el” jo no sé”… la seva obra és un exemple del seu caràcter. Joies elaborades i pensades des de la seva trinxera que combinen art i reflexió sobre el que passa al nostre entorn i que des del seu ofici denuncia els excessos que veu al seu voltant … Les seves joies són per a ser llegides, estableixen compromisos ideològics, culturals, ecologistes i de convivència“.  José Luis Regojo (en la seva crítica a l’exposició).

Ausencia, KisenoObra: “Absència”

 

 

 

Juanjo García Martín. Col·lecció: “Mars d’asfalt”

Juanjo GarcíaJuanjo és un artista malagueny que … en el seu treball “Mars de Asfalt” explora l’entorn urbà, la ciutat i els mons que alberga. Dissenys, a través dels quals, l’autor es mou buscant la poesia de l’asfalt, de les aglomeracions de gent que construeixen històries paral·leles …” José Luis Regojo.

Juanjo també acompanya les seves obres amb poesia i per a mostra un botó:

 lugar indiferenteObra: Lloc indiferent

“Caminar por calles llenas de indiferencia

Mirada con pasos de indiferencia

Lugares llenos de indiferencia

en Ciudades de indiferentes

con la mirada puesta

en una silueta de luz”.

 

“Les peces d’aquests tres artistes no ens deixen indiferents com a espectadors, ens impliquen com a usuaris i ens fan sortir de la nostra zona de confort, enfrontant també als nostres pors i les nostres esperances”.

Cristina Villar, galeria Context

I el camí continua…

Avui, enmig d’una pandèmia que ens ha posat davant del mirall la nostra més crua vulnerabilitat, resistim, i potser una de les claus d’expressar-la sigui: “mitjançant simples gestos cap als nostres iguals i cap al nostre entorn. Generant canvis on consciència, empatia i respecte siguin els pilars d’aquesta resistència” (text de l’exposició. Oberta fins al 15 de novembre de 2020. Galeria Context, Sant Cugat de Vallès, Barcelona).

Gabriel Celaya ens deia que “la poesia és una arma carregada de futur“. Avui aquesta frase es podria aplicar també a l’expressió creativa d’aquests tres artistes i, en general, a totes les persones que resisteixen i que alhora estimulen, en sí mateixes i en els altres, l’ànsia, l’anhel i un exercici de responsabilitat radical per aconseguir una vida millor per a tothom.