Investigador de l’Institut d’Innovació Social -del que va estar fundador i director- i professor associat del Departament de Direcció General i Estratègia d’ESADE. És vicepresident de la Fundació Jaume Bofill i membre del patronat de la Fundación Hazlo Posible.
Va ser el director general i actualment és el president d’Oxfam Intermón i membre del Comitè de Direcció d’Oxfam Internacional.
Anteriorment va formar part de la junta directiva internacional del Global Reporting Initiative (GRI) i va treballar a la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?
A mi em suggereix sobretot autenticitat. Una ètica que surt des de dins de les persones, de les organitzacions, per comportar-se de manera radical en coherència amb els avenços de la responsabilitat social i mediambiental. I aquesta autenticitat connectada amb la responsabilitat vol dir que es mira des dels valors, des del que cal per contribuir al bé comú; i des de la resposta a la pregunta de què pot fer una persona i una organització per desenvolupar la seva missió, el seu propòsit. Però sempre partint d’aquesta autenticitat radical, on es connecta l’ètica personal i organitzativa amb la contribució a la societat.
2. Tens una llarga trajectòria d’investigació i docència en l’àmbit de la innovació social. Què significa per a tu aquest concepte? Quin valor aporta a les organitzacions?
Per mi la innovació social són totes aquelles solucions que donen respostes d’una manera més adequada i amb millors resultats als reptes socials i mediambientals que tenim -als que no estem responent adequadament- i també als nous reptes que es van generant amb el progrés de la humanitat.
Innovació social són solucions tecnològiques, solucions creatives, són noves maneres de fer les coses, noves maneres de crear aliances…Poden ser desenvolupades tant per organitzacions de la societat civil, com per empreses o administracions públiques. Però quan la innovació té més impacte és quan s’emmarca en processos sistemàtics que provenen de la col·laboració multisectorial.
3. La gestió de les organitzacions del tercer sector ha canviat de manera significativa les darreres dècades. Quins són els principals canvis que destacaries? Tenen alguna assignatura pendent?
Crec que en els darrers 15 anys les ONG i les entitats del tercer sector han passat de ser vistes com aquestes estrelles de les quals la gent sempre tenia una visió positiva sobre la seva contribució al bé comú, a ser percebudes de diferents maneres: una part de la societat en desconfia, una altra part se sent incòmoda davant els reptes, crítiques i desafiaments que plantegen i una última part considera que són fonamentals per transformar la societat.
La gestió de les ONG es desenvolupa, avui, en un context més difícil, més polaritzat, en què la societat desconfia de tota mena d’organitzacions i on les entitats socials més grans i més internacionals tenen una necessitat més gran de demostrar la seva vàlua i la seva integritat, perquè la gent valora el que és més petit i proper.
Per a les ONG, actualment és fonamental avançar en tots aquells factors que reforcin la seva legitimitat per actuar i la confiança i això s’aconsegueix sense perdre mai de vista el propòsit, cuidant el seu talent –l’intern i el col·laboratiu extern– i amb una clara orientació a resultats. Per abordar aquests reptes des d’una perspectiva més innovadora i emprenedora, és molt important establir aliances estratègiques amb diversos actors que aporten competències i punts de vista complementaris.
Al meu entendre, el gran repte que tenen ara se centra en la connexió amb la societat. Abans, aquesta qüestió era evident i clara, però ara és molt més complexa, sobretot quan parlem dels sectors més joves de la societat. En un estudi que hem fet recentment, veiem que qui més desconfia de les ONG són les persones més joves. Aquesta evidència ens indica que la joventut és capaç de canalitzar les iniciatives solidàries al marge de l’actuació de les ONG.
4. En una entrevista que et van fer fa un temps deies que “la legitimitat per ser líder social te l’has de guanyar cada dia”. Com definiries el lideratge que cal per impulsar la transformació de les organitzacions? És diferent segons el sector al que ens referim -empresarial, sector públic, tercer sector-?
Crec que el lideratge que veritablement funciona a les entitats socials és un lideratge autèntic, de persones apassionades per la missió, que actuen combinant la intel·ligència emocional i cognitiva, que es coneixen i que són capaços de treballar i treballar per millorar. Persones que saben aconseguir resultats i que, a més, són capaços de treballar amb altres persones que són tan competents o més que elles.
És un lideratge que també ha de ser molt compartit, dins i fora de l’organització, més generador de líders (que no de seguidors), capaç de construir organitzacions de manera col·laborativa.
També és un lideratge capaç d’unir i contagiar una visió estratègica, amb capacitat d’influència social, d’emprenedoria i de construcció dels fonaments i els factors d’èxit de l’organització. És un lideratge esperançador, que genera solucions, que no només transmet crítiques i exigències a la societat, sinó que és capaç d’aportar propostes i solucions i actuar perquè aquestes es facin realitat.
5. Si parlem de gestió ètica, quins creus que són els valors predominants avui en les organitzacions? Són els mateixos en les entitats socials i en les empreses? I quins haurien de ser els valors que haurien de formar part de les organitzacions per avançar cap a una societat més autèntica, humana i sostenible?
Aquesta pregunta la connecto amb l’anterior. El lideratge al tercer sector és una cosa diferent. Primer perquè, encara que en altres sectors el propòsit és determinant, en el cas del tercer sector és vital. Segon, perquè l’estil de lideratge és molt més compartit, amb més pes de la intel·ligència emocional. Tercer, perquè la manera que tenen les persones d’aglutinar voluntats és, principalment, a través de la missió i els valors. I quart, perquè al tercer sector hi ha molta dispersió, costa centrar-se en el que és més estratègic. Per això, la missió i la visió són determinants per saber focalitzar-se en allò que pot generar més valor afegit i impacte social.
Al tercer sector hi ha dos o tres valors que són més necessaris i determinants que en altres organitzacions:
- El primer és la humilitat: l’ego és present a totes les organitzacions, però quan les persones tenen incorporat el valor de la humilitat, les coses es focalitzen més en el nosaltres, en el projecte, i no tant en mi mateix i els meus èxits . I això és determinant perquè l’evolució de l’entitat sigui més adequada, harmoniosa i sempre fidel a la missió.
- Un segon valor important és la resiliència, perquè sempre vas contra vent i marea.
- I un tercer valor fonamental és la capacitat d’influència, una influència per anar més enllà de l’estatus quo, per indignar-te amb la realitat quan aquesta és injusta, unir voluntats i fer coses per millorar.
6. Tenim la impressió que parlar d’ètica genera rebuig o almenys reticències en el món organitzatiu. Estàs d’acord amb aquesta percepció? Per què?
Bé, jo crec que cada cop genera menys rebuig. L’ètica es percep com una cosa bonica, però poc pràctica. En general, agrada més parlar de responsabilitat, de sostenibilitat, però si aquestes dues coses no es basen en l’ètica poden ser molt oportunistes, i poden ser percebudes com a molt superficials i poc transformadores.
L’ètica ens connecta amb els valors i les realitats; marca unes referències que són fonamentals, no només per establir la cultura organitzativa, el tipus de lideratge o per focalitzar on es vol i no es vol estar, sinó que també és fonamental per prendre decisions, sobretot quan hi ha conflictes entre la voluntat de responsabilitat i el compte de resultats. Aquí l’ètica serveix per marcar una direcció clara cap a on es vol anar. Jo soc optimista, les organitzacions no tendeixen a parlar d’ètica, però cada cop incorporen més els elements ètics en la seva manera de ser, de fer, de comportar-se i de prendre decisions. En les situacions en què l’ètica no es té en compte, es pot generar un efecte rebot negatiu de percepció d’inconsistència important entre les voluntats de responsabilitat i les pròpies actuacions. Això es resol incorporant els diferents elements de l’ètica en la gestió, no només de les entitats del tercer sector, sinó en la gestió de tot tipus d’organitzacions.
7. Quins són els principals missatges que intentes transmetre als teus alumnes i especialment a les noves generacions?
Jo no soc gaire de donar missatges. El que sí que intento és que tinguin un esperit crític, que realment quan s’han d’enfrontar a situacions complexes, ja siguin de casos d’estudi i aprenentatge, de relacions o de realitats empresarials, que la dimensió social i ambiental sigui tan important com la dimensió econòmica. Que tinguin en compte també una perspectiva a llarg termini on l’opinió dels diferents grups d’interès és fonamental. I, sobretot, que quan exerceixin el rol de lideratge ho facin de manera responsable, capaç de generar valor per a la vida de les persones, la seva organització i a la societat. Això implica sacrificar-se i estar obert a millorar i transformar-se per generar impacte i fer possible que moltes altres persones també actuïn de la mateixa manera.
8. Per acabar, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica a la presa de decisions?
Per mi serien consciència, sensibilitat social i, al final, també tenir en compte les implicacions que tenen les nostres decisions en els grups d’interès, especialment en els que estan en una situació més vulnerable.