Dr. Jesús Vilar. Professor titular de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés -URL-
1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?
Inicialment, l’ètica de la responsabilitat suggereix un posicionament de compromís amb uns principis i uns valors que porten a una vida social més satisfactòria. Per altra banda, la idea de “radical” em suggereix que es tracta d’una proposta de màxims, d’un alt nivell d’autoexigència en relació al posicionament des del qual una persona o una professió es relaciona amb les persones individuals i amb la societat. “L’ètica de la responsabilitat radical” suggereix també la necessitat de traduir les actituds en comportaments (virtuts) i conductes que siguin coherents amb els principis i valors que s’hagin fet explícits.
2. Té sentit parlar d’ètica de les professions? Què aporta?
La perspectiva ètica suposa fer una mirada de la realitat que va més enllà de l’estricte i neutre compliment de les normes. Implica fer una interpretació d’aquestes normes des de la voluntat de fer el bé i aportar el major benestar a les persones amb què tractem. En conseqüència, parlar d’ètica comporta posar l’èmfasi en l’ús de la pròpia llibertat a l’hora d’exercir una activitat.
Les professions aporten solucions a les necessitats de les persones, de manera que l’ètica és molt important perquè posiciona el professional en una actitud determinada a l’hora d’exercir-la.
També podem dir que l’ètica suposa el reconeixement de la complexitat: acceptació de la incertesa (les normes regulen allò que ja coneixem però no allò que encara no sabem que pot passar), de la imprevisibilitat (la realitat és el resultat de les interaccions de factors, de manera que desconeixem quins efectes poden produir determinades interaccions), de la falta de respostes automàtiques en forma de receptes (cada realitat és única i les respostes cal construir-les), elements que obliguen a un posicionament actiu.
Tal com diuen E. Morin o A. Cortina, el bon funcionament d’una societat d’alta complexitat no s’aconsegueix només amb la definició de normes. Cal autoètica, això és, una actitud responsable i implicada en fer que les coses vagin bé.
L’ètica és especialment rellevant en professions en què les persones ateses estan en una situació de vulnerabilitat, manca de drets o patiment. Aquí es posa clarament de manifest que és imprescindible l’autoregulació del professional respecte del seu poder, així com manifestar una voluntat i una actitud de cura que va més enllà del compliment de la norma. En aquest sentit, l’ètica esdevé també una activitat creativa de caràcter comunicatiu i cooperatiu.
En síntesi: l’ètica obliga el professional a definir la posició des de la qual interactua amb la societat i les persones. El posa en situació de concretar a qui dona valor, què orienta la seva pràctica. Un aclariment: parlar d’ètica no implica necessàriament parlar de conflicte. El conflicte apareix quan les normes no donen resposta o els valors entre en contradicció entre ells.
3. És possible eliminar les contradiccions ètiques en la pràctica professional? Disposar d’un codi ètic o comitè d’ètica és suficient per assegurar que l’ètica estigui present en el dia a dia d’una organització?
No és possible eliminar les contradiccions ètiques de la pràctica professional. Si parlem de llibertat i parlem també del fet que les normes són insuficient perquè en definitiva sempre impliquen un reduccionisme i una simplificació, és normal que sempre hi hagi un punt de contradicció i d’incertesa. A més, la complexitat només es abordable des de la interdisciplinarietat i això comporta posar en discussió perspectives que tenen punts de vista i enfocaments diferents, fins i tot contradictoris entre ells.
En relació a la segona pregunta, un codi ètic i/o un comitè d’ètica fan visible l’ètica en les organitzacions, però això no significa que siguin suficients per ells mateixos. La qüestió que cal plantejar-se és què implica parlar d’ètica en les organitzacions, quins grans temes obre, quins interrogants planteja. Alguns interrogants o temes de debat que es poden generar poden ser: com es construeix el la posició ètica d’una organització i es decideix quins són els elements ètics que l’orienten? Com es prenen decisions en les organitzacions? Com es distribueixen les responsabilitats? Com es dona veu a les persones ateses i se les té honestament en compte?
Una vegada s’han clarificat aquestes qüestions prèvies respecte de la posició del professional i la seva organització, cal pensar també quines infraestructures es necessiten per implementar les respostes a aquests interrogants. Per exemple, com es gestionen les discrepàncies entre punts de vista legítims? Com s’aborden les situacions de conflicte ètic quan els criteris ordinaris de funcionament es manifesten insuficients?
Com es pot veure, el codi ètica pot ser un instrument a tenir en compte però no és, ni de bon tros, el que dona solució a totes les preguntes (de fet, no hi ha un únic element que doni “la solució”; això seria devaluar l’ètica i convertir-la en reglaments d’obligat compliment). El comitè d’ètica també és important: representa un espai de debat de situacions controvertides i un espai de creació de respostes. Ara bé, perquè funcioni ha d’anar acompanyat d’altres elements que formen part de la infraestructura ètica de l’organització, com poden ser l’assessorament expert en els temes controvertits o disposar d’un mètode estructurat de deliberació.
4. En la pràctica, ens podem trobar amb diferents tipus de conflictes ètics. Com els podem abordar de forma eficient?
El tractament de conflictes de valor es pot plantejar des de dues perspectives que es complementen entre elles.
Per una banda, és convenient conèixer què genera conflicte de valor, quines són les principals fonts de conflicte perquè així ens podem anticipar a la seva aparició i establir, si no les respostes, al menys els criteris per tractar-los. Òbviament, no es poden anticipar els conflictes concrets, però sí allò que els pot generar. Per exemple, sabem que el tractament confidencial de la informació pot generar conflicte. En conseqüència, podem establir criteris marc o indicacions tècniques per tractar els aspectes de la confidencialitat que poden portar al conflicte de valor.
Ara bé, hi ha situacions no previsibles i que no s’han pogut anticipar, i aquí entra la segona perspectiva que complementa l’anterior. En aquest cas, es tracta de disposar d’un dispositiu de gestió dels conflictes de valor. Aquest dispositiu és convenient que tingui tres grans elements: en primer lloc, un espai específic de debat o tractament dels conflictes ètics (per exemple, el comitè d’ètica o l’espai de reflexió ètica) que és on es construiran respostes. En segon lloc, és convenient que també tingui un mètode de deliberació estructurat amb uns passos o fases clares sobre com procedir, que vagin més enllà del “jo penso” particular. En tercer lloc, és important disposar de persones o materials experts que aportin arguments o informacions bàsiques que ajudin a abordar el conflicte i trobar la resposta més satisfactòria.
Un exemple podria ser:
En un equip s’han establert criteris explícits sobre el tractament de la informació confidencial (entre professionals, entre el professional i les famílies de les persones afectades, per exemple). Aquesta anticipació evita que es produeixi un nombre determinat de conflictes. Ara bé, en un cas concret, aquests criteris es mostren insuficients. En aquest cas, el comitè d’ètica o el recurs que s’hagi previst es reunirà per tractar el cas (espai específic de tractament), aplicaran un mètode concret de deliberació i, en tercer lloc, consultaran materials tècnics o persones expertes que aportin arguments tècnics, científics, legals i ètics per prendre la millor decisió.
Una qüestió a tenir en compte: no hi ha mai la “bona solució”; la millor solució és aquella que pot ser construïda per un equip i que pot satisfer de la millor manera possible el cas concret. Recordem que parlar d’ètica és parlar de complexitat.
5. Com podem desenvolupar les competències ètiques dels professionals de l’educació social?
Un dels problemes que hem identificat en els diferents treballs que estem desenvolupant és que tothom considera que l’ètica professional és molt important però la formació que s’imparteix és molt irregular i poc sistemàtica. Es posa molt l’èmfasi en els elements declaratius i corporatius, com poden ser els codis deontològics, però no es té tant en compte la perspectiva competencial per traduir aquesta posició ètica en tots els moments del dia a dia professional ni la capacitació per a la gestió dels conflictes de valor. Això fa que fàcilment es produeixi una gran distància entre el que “caldria fer” i el que “realment es fa”. A més, genera impotència en els professionals tenir consciència d’aquesta distància i no tenir elements per reduir-la.
En aquest sentit, tenim un repte important en la formació bàsica.
6. En tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?
De manera sintètica, incorporar l’ètica en la presa de decisions significa mirar la situació que s’analitza des del màxim de mirades possibles, i no només la del professional. Implica tenir en compte la perspectiva de la persona afectada i suposa mantenir una actitud de diàleg i de voluntat de construcció per trobar la resposta que sigui més adequada des d’una perspectiva de justícia i benestar per a la persona atesa , i de satisfacció del professional per la feina ben feta.