Article publicat a Diario Responsable
10 de desembre de 2021
José Antonio Lavado (beethik) i Miquel Fortuny (Fortuny Legal)
La connexió autèntica entre ètica i compliance és avui més necessària que mai
Per a les persones que ocupen la posició de Chief Compliance Officer de les organitzacions més avançades i responsables, queda lluny l’enfocament estrictament legal d’evitar la sanció penal de l’empresa o, fins i tot en el pitjor dels casos, d’utilitzar la funció de manera cosmètica per continuar fent les coses com sempre.
El compliance ja no pot continuar sent una finalitat en si mateix. Si no hi ha un compromís real que persegueixi construir una autèntica cultura ètica a l’empresa, basada en valors i principis robustos i clars, i que persegueixi la màxima coherència entre el que diem i el que fem, no estarem parlant d’un enfocament de compliance, propi d’una empresa responsable.
Durant els més de 10 anys que han transcorregut des de la incorporació de la responsabilitat penal de la persona jurídica a la nostra legislació, són molts els senyals que apunten a la importància de consolidar la integració de l’ètica i el compliment normatiu en el propòsit, la cultura , la gestió i el govern corporatiu de les organitzacions – els fenòmens de corrupció, els objectius de desenvolupament sostenible, el canvi climàtic, la Llei 11/2018 d’informació sobre aspectes no financers ambientals, socials i governança -ESG-, la recentment aprovada ISO 37301, diferents directives europees com la Directiva (UE) 2019/1937, de 23 d’octubre, relativa a la protecció de les persones denunciants o alertadores, etc.
L’objectiu no és evitar la sanció penal de l’empresa sinó promoure una veritable cultura ética
La justícia corporativa també valora la cultura ètica com a substrat del compliance i, per tant, com a element per a la seva eficàcia real. La circular de la fiscalia general de l’Estat 1/2016 ho expressa molt clarament: “En puritat, els models d’organització i gestió o corporate compliance programs no tenen per objecte evitar la sanció penal de l’empresa, sinó promoure una veritable cultura ètica empresarial, de manera que la seva veritable eficàcia rau en la importància que aquests models tenen en la presa de decisions dels dirigents i empleats”.
Actuar amb l’única intenció d’evitar les conseqüències de possibles incompliments penals no és suficient. Des d’aquesta perspectiva, podem dir que estem fomentant una cultura defensiva, negativa i reactiva, i posant el pes de les decisions en factors imposats des de fora de l’organització, com són les lleis i les normes, abandonant l’assumpció de les nostres responsabilitats i deixant-les a mans dagents externs.
La veritable responsabilitat neix de dins, de la nostra essència corporativa
En entendre l’ètica com el substrat veritable del compliance, les decisions les prenem des de l’exercici i el foment de la responsabilitat que resideix a l’interior de les persones de l’organització, d’acord amb uns valors i principis ètics que ens hem fixat com a empresa, internament i de la manera més participativa possible. D’aquesta manera, estarem desenvolupant una veritable cultura ètica, cosa que contribueix a reduir els riscos ètics i de compliment i, en definitiva, a enfortir la confiança de tots els grups d’interès cap a la nostra organització. La pregunta que sorgeix a continuació és… però això, com es fa? Disposem de recursos?
Sí, disposem de recursos per desenvolupar una veritable cultura ètica empresarial
A l’estudi publicat recentment per DIRSE i beethik “L’estat de la gestió ètica de les nostres organitzacions“ es pot constatar l’existència d’un conjunt d’eines i recursos de gestió que les organitzacions més pioneres ja estan aplicant al seu dia a dia per desenvolupar aquesta cultura ètica. Però també es constata que ens queda un llarg camí per recórrer i una gran bretxa ètica entre::
- [el que diem] a les nostres declaracions corporatives -“el 75% de les organitzacions incorporen l’ètica al propòsit”- i
- [el que fem] el dia a dia -ja que només “el 26% disposa de sistemes per aplicar l’ètica a la presa de decisions”-.
Una de les eines més potents i efectives per reduir la bretxa entre [allò que diem] i [allò que fem] i aconseguir, així, una veritable transformació cultural és Introduir la perspectiva ètica en la presa de decisions. Aquí és on resideix una de les claus per consolidar el binomi ètica i el compliment.
Un mètode per aplicar l’ètica a la presa de decisions en l’àmbit del compliance
Ètica i compliment han d’anar de la mà, no pot ser d’una altra manera. I per aconseguir que avancin juntes hem de posar mètode i aplicar l’ètica a la manera com prenem decisions. Un procés tipus que podem implantar és el següent:
Primer, analitzem la situació que tenim davant, identificant els valors que estan en conflicte en aquesta situació – cosa que ja trenca la dinàmica habitual de presa de decisions–. I ho fem des de la reflexió compartida amb les persones implicades o afectades per la decisió, perquè el diàleg és el vehicle que ens permetrà arribar a la millor decisió possible (la millor possible, perquè des d’una mirada ètica no hi ha una única solució mai, cosa que pot també trencar alguns esquemes del compliment).
En un segon moment, busquem opcions o cursos d’acció que pretenen ser coherents de manera alternativa i equidistant als dos valors identificats. Aquesta premissa ens situarà davant del desafiament de treballar conjuntament en la identificació raonable d’alternatives, mentre ens obliguem a oblidar i deixar de banda la decisió a què hauríem arribat cadascun de nosaltres seguint els mecanismes convencionals.
A partir d’aquí, deliberarem –i es torna a imposar el diàleg com a eina clau– sobre com i en quina mesura cadascuna de les opcions identificades i escrites supera una sèrie de filtres consistents a respondre preguntes que representen diferents tradicions ètiques; cadascuna amb els seus criteris sobre allò que és adequat i no, cadascuna amb la seva part de raó, però que en contemplar-les en conjunt aconsegueixen integrar diferents perspectives, reduir la complexitat i facilitar la millor decisió possible per a aquella situació concreta.
I, finalment, arriba el moment de concretar de manera estructurada els aspectes relatius a l’aplicació i el seguiment de la decisió presa, aspectes que sovint descuidem en el procés i que són vitals per garantir la implementació de la solució que hem construït. de manera compartida.
Aquesta és la proposta que vam fer recentment a un grup de persones representants de l’àmbit del compliance d’empreses pioneres del nostre entorn a les que vam convidar a un taller pilot, on vam aplicar el Mètode beethik per a la presa de decisions per deliberar i decidir sobre una sèrie de situacions que es troben al límit entre la legalitat i l’ètica. Perquè, encara que moltes vegades ens sembli el contrari, en l’àmbit del compliance no sempre – de fet, en molt poques ocasions– estem davant de situacions que responen a la lògica del blanc o negre. I, per trobar la tonalitat adequada a l’escala de grisos, necessitem incorporar la mirada ètica als nostres processos de presa de decisions.
Perquè en l’àmbit del compliance sovint es tendeix a prendre decisions molt vinculades a la norma, guiats per una concepció excessivament legalista, construïda sobre els imperatius del compliment. Però la majoria de situacions estan tenyides de gris i d’una complexitat que necessita coneixements, talent, recursos i, també, de valentia per trencar amb aquests apriorismes i obrir les portes a la incorporació de la perspectiva ètica a la presa de decisions.
I canviar aquests esquemes provoca reflexions com les que ens ofereixen algunes de les persones que van compartir l’experiència:
“Des de la nostra funció de compliance, quan analitzem un problema i suggerim una decisió, ho fem amb el focus posat a la norma o la legalitat i ens oblidem de tenir en compte la perspectiva ètica que, sens dubte, contribueix a prendre la millor decisió possible”.
“He pogut descobrir que no tinc perquè treballar sol/a i que és imprescindible prendre decisions de manera col·legiada, incloent-hi una visió ètica més enllà de l’estrictament legal; sens dubte les decisions que prenguem seran millors per a totes les parts”.
“Després d’experimentar el mètode he descobert que jo sol/a hagués pres una altra decisió; evidentment no hauria estat la millor”.
En definitiva, l’ètica i el compliance són un binomi que no podem separar si volem ser coherents entre [allò que diem] a les nostres declaracions institucionals i [allò que fem] de manera quotidiana.
Molts dels conflictes de compliment que ens trobem dia a dia a les nostres organitzacions es troben a la frontera entre la legalitat i l’ètica i els hem d’analitzar, deliberar i prendre decisions. I, per això, les empreses estem responsablement obligades a deixar enrere la cultura defensiva i reactiva, imposada des de fora per les lleis i les normes, i a assumir que la veritable responsabilitat neix de les nostres arrels i de l’essència que ens fa úniques com a organització.
Aplicar l’ètica i posar mètode als processos de presa de decisions en l’àmbit del compliance ens capacita, no només a les persones de l’àrea de compliance, sinó també a directius i professionals, per assegurar que hem utilitzat els recursos que tenim a la nostra disposició per construir la millor solució possible a les situacions, sempre complexes, que ens presenta la realitat organitzativa. Només així estarem desenvolupant una veritable cultura ètica i de compliment a l’organització.
José Antonio Lavado, co-fundador i soci de beethik i Miquel Fortuny, soci director de Fortuny Legal.
Llegir l’article a Diario Responsable.