Connexions beethik: entrevista a Marcos Eguiguren

Marcos Eguiguren

Economista, Doctor en Administració i Direcció d’Empreses. Professor a la Universitat Politècnica de Catalunya i director general de la Global Alliance for Banking on Values ​​(www.gabv.org), cofundador de SingularNet (www.singularnet.biz) i conseller de diverses societats.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Jo ho resumiria en una frase molt senzilla, el que em suggereix és: “fer el correcte de manera coherent amb els teus valors humanistes, quan ningú et veu i sense que ningú t’obligui”.

I vull enllaçar això amb un problema gravíssim que tenim en el món actual, molt especialment en el món occidental, que està provocant una crisi molt perillosa, que ja estem començant a veure a nivell polític i que no sabem on ens pot portar. Això està motivat per la no assumpció de l’ètica radical per part de la ciutadania i dels actors econòmics. I què passa quan això succeeix? Doncs que, evidentment, externalitzem aquesta responsabilitat en tercers, és a dir, en l’estat, en les administracions.

Així, els poders púbics s’acaben convertint en “guardians de l’ètica”, i acaben normativizant tant que la gent es torna immoral, perquè la única moralitat necessària, la meva única responsabilitat, és complir la llei. Quan deleguem l’ètica en l’estat estem corrent un greu risc com a espècie, com a humanitat, perquè traslladem la nostra responsabilitat a un tercer. I com que regular totes les facetes de la vida és impossible, tenim tones de normes que ningú entén i que provoquen que la gent es desencanti i desvinculi.

Quan el ciutadà fa desistiment de funcions de la seva responsabilitat ètica passen aquestes coses i aquesta tendència no es dona només a l’Europa continental, la veig també a tot el món.

2. Actualment exerceixes de director de l’Aliança Global per a la Banca amb Valors (GABV, segons les sigles en anglès), una xarxa independent de bancs i cooperatives bancàries amb una missió compartida d’utilitzar les finances per aconseguir un desenvolupament econòmic, social i ambiental sostenible. És possible fer banca amb valors i ser rendible?

Radicalment, si. A la GABV fem una anàlisi comparativa anual del performance financer del sector i les dades indiquen que els bancs de l’aliança són més solvents que els sistèmics, amb més liquiditat, una rendibilitat lleugerament superior i, el que és més important, amb una volatilitat molt petita.

Però això no només passa a la banca; no hi ha res que ens digui, excepte alguna corrupció en el nostre cervell, que per gestionar una empresa, i que aquesta sigui rendible, no has d’actuar d’acord amb valors ètics. Una empresa que actua amb valors humanistes en les seves relacions amb els seus grups d’interès i que porta a terme una presa de decisions sensata i amb valors, si ho fa bé, és una empresa que aconsegueix major lleialtat de les persones ocupades, més satisfacció i fidelitat de la clientela i al final també una rendibilitat adequada.

Si algú es planteja la disjuntiva “o sóc ètic o sóc rendible” està molt equivocat.

3. Portem anys assistint a una pèrdua de reputació i de credibilitat del sector financer. Recentment s’ha llançat a París l’esborrany dels “Principis de Banca Responsable” impulsat per la UNEP FI, ​​i 27 bancs entre els quals es troben el BBVA, el Banc Santander i Triodos Bank. Creus que aquesta iniciativa pot fer possible que la banca, en el seu conjunt, sigui un catalitzador fonamental per orientar de “veritat” l’economia a la millora de la vida de les persones?

Portem dues dècades assistint a aquesta pèrdua de reputació i no m’estranya perquè la banca, excepte honroses excepcions, ha jugat un paper lamentable en l’activitat econòmica. Quan una empresa vol actuar de manera genuïna d’acord amb uns valors, no pot situar com a objectiu principal el benefici econòmic. Abans s’ha de plantejar per a què és aquí i de quina manera satisfarà les necessitats racionals de la societat i com això no ha estat així, s’ha generat un enorme risc sistèmic a tot el món.

Si comptem que la crisi va esclatar amb les hipoteques subprime l’agost de 2007 als EUA, estem veient avui, onze anys després, actuacions similars a les de llavors per part de la banca. Una banca que impulsa a la gent a l’endeutament, que no és assenyada en les seves polítiques comercials, simplement no és creïble. Té un gran problema d’imatge i ho seguirà tenint si no s’ho pren seriosament.

És veritat que s’han plantejat els “Principis de Banca Responsable” i aquest és un fet benvingut i positiu, sens dubte, però mantinc els meus dubtes. Sóc molt escèptic respecte al fet que suposi realment un canvi en el sector. Perquè els bancs impulsors són bancs enormes, bancs que tenen una part molt important del seu negoci fora de balanç, amb trilions de dòlars en actius. Si els bancs que signin realment volen ser seriosos aplicant aquests principis, haurien obligar-se a fer un canvi molt profund en els seus sistemes i models de negoci, en la seva estructura de balanç i la seva política comercial; la por que tinc és que en la majoria dels casos quedi en un gest cosmètic -tant de bo m’equivoqui-. Un banc és el seu balanç i donar un gir a això costa molt, requereix una gran transformació, molt de temps i un compromís de veritat.

 4. En els darrers anys s’ha disparat el coneixement de la banca amb valors, però què falta per a què més persones i institucions l’adoptem com a opció i solució efectiva?

A Espanya s’està creixent a taxes del 25%, amb més de 350 mil clients en l’actualitat en entitats de banca amb valors. Encara estem en un 1,5% del volum global de clients, però si ho comparem amb fa uns anys el creixement és importantíssim.

A Europa, amb les altes taxes de bancarització, tot i que hem guanyat volum de manera ràpida, encara estem molt lluny. Però en països amb menor nivell de bancarització (com Paraguai, Bolívia, Mongòlia, Bangla Desh…) els bancs amb valors ocupen el segon o el tercer lloc del mercat.

Què podríem fer a Europa? Clarament jo apel·lo a la racionalitat i als valors del ciutadà com a consumidor, del client. Una persona que té un compte en una entitat financera ha de preguntar-se seriosament què fa el banc amb els seus diners. Perquè amb els diners dels dipositants és amb el que els bancs operen. Hauríem de preguntar als bancs, per aquest ordre:

  • A qui vas a prestar els meus diners, per què i per a què.
  • Com gestiones els diners i quin nivell de seguretat puc esperar.
  • I, en darrer lloc, quina rendibilitat em donaràs.

Li demano a la ciutadania que sigui més crítica amb els criteris de conusm. Ha de preguntar-se a quines empreses dona la seva confiança: Fa les coses assenyadament? On està fabricant? Aplica criteris respectuosos amb el medi ambient? Aquest banc al què confio els meus diners, té una política comercial transparent? A qui presta diners?

Aquest és un element fonamental. I això hauria d’anar acompanyat d’un cert suport institucional, però sense caure en l’anul·lació de funcions de la que parlàvem abans.

5. En un dels teus articles afirmes que estem avançant cap a comportaments empresarials i models de lideratge ètic en els quals està cada vegada més present l’aplicació de valors orientats a produir un impacte positiu en la vida de les persones. Què caracteritzaria aquests models de lideratge?

Si partim del concepte “Rousseaunià” que l’ésser humà és bo per naturalesa, amb uns valors humanistes raonables, hem d’aplicar a la vida professional i empresarial els mateixos valors que apliquem en l’àmbit personal. Els meus valors del cap de setmana són els mateixos que jo hauria d’aplicar de dilluns a divendres.

Aquests models de lideratge tenen una sèrie de característiques:

  • Són persones autèntiques, genuïnes, que no tenen una doble cara. L’autenticitat és un element molt important.
  • És gent que prima la transparència, com a condició addicional que fa més factible que una empresa sigui dirigida amb criteris ètics. Perquè la transparència en si no és bona o dolenta.
  • Són persones que prioritzen la justícia en la presa de decisions, entesa en sentit ampli, però no entesa com igualitarisme.
  • Són líders amb una alta comprensió de la missió i el propòsit de l’empresa. Un model de lideratge ètic és aquell en què els líders entenen la responsabilitat de l’empresa respecte a la societat “mission oriented“, aportant solucions a la societat; necessitem missions que fugin dels elements econòmics.

6. Finalment, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Autenticitat, fermesa en l’aplicació dels valors humanistes, justícia en la presa de decisions.

Incorporar l’ètica a la presa de decisions és tenir el coratge de fer el correcte per sobre del que pot suposar a curt termini un benefici econòmic.