Mercedes és la “Head of community social impact” a nivell mundial d’IKEA, per al que es va traslladar a Suècia al 2017.
Anteriorment, durant 10 anys, havia estat la responsable de sostenibilidad a Ikea Espanya.
1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?
L’ètica em remet al que està bé i el que està malament. I això sona fàcil de dir, però de vegades, complex de fer.
Si ens anem al nivell personal, tots tenim uns valors, la gran majoria positius, i quan apliques els teus valors com a brúixola a l’hora de guiar els teus passos, evidentment pots cometre errors, però si et guies per uns valors positius trobaràs la forma de resoldre dilemes.
Cada vegada és més complicat saber el que està bé i està malament, perquè la tecnologia avança molt, les circumstàncies canvien, el coneixement evoluciona i cal tenir una brúixola que ens ajudi a afrontar dilemes com a organitzacions.
A IKEA ara la visió (crear un millor dia a dia per a la vida de les persones), la cultura i els valors es tenen en compte en totes les decisions. La pandèmia ha suposat un “stress test” per a moltes organitzacions, per comprovar fins a quin punt la visió i els valors es mantenen i s’apliquen en un context de crisi. En una situació en la qual el 80% de les botigues es van tancar en algun moment, la visió i els valors es van traduir en principis que s’aplicarien a ajudar-nos a prendre decisions quan no sabéssim totes les respostes. Un d’ells va ser: “anem a protegir al major nombre possible d’empleats, proveïdors i persones vulnerables en les comunitats en què estem presents”.
Per a mi l’ètica, que és moltes vegades complexa, sobretot en aquests canvis sistèmics que estem vivint, cal traduir-la en comportaments. Encara que els teus valors s’orientin a buscar sempre el major impacte positiu en les persones, de vegades és complex aplicar-los en situacions a què t’enfronta la realitat.
El món en què vivim t’obliga a prendre decisions radicals o a cercar col·laboracions radicals. Ningú pot ser expert en tot, i davant dilemes ètics ens hem de situar des de la humilitat, assumint que t’enfrontes a un dilema, i que encara que no saps totes les respostes, potser puguis resoldre-ho amb uns principis que et guien per buscar la millor solució possible. En aquests casos, parlar amb experts en els temes que t’ocupen és clau.
La responsabilitat radical és crítica per poder seguir respectant els principis que et marques com a persona o com a empresa.
2. “Sense canvis, no hi ha papallones … Nous reptes en la meva vida. Em moc amb tota la família a viure a Suècia. No tenim por del fred!”. Fa gairebé 4 anys que feies això públicament, amb motiu de la teva nova proposta de treball. Des d’una perspectiva ètica i de valors quins són els canvis més importants que has trobat entre la societat sueca i la nostra? I, en concret, en la manera de fer negocis?
A nivell de societat, si pensem en Suècia pensem en qualitat de vida, en la importància de la família, en la conciliació … però estant aquí he après a veure que en cap país és tot perfecte. La principal diferència amb nosaltres és que ells no es fustiguen, no es treuen els draps bruts permanentment; protegeixen la marca Suècia a un nivell que em sembla admirable.. Vivint fora es valora molt i crec que hauríem d’estar molt orgullosos de com fem les coses a Espanya.
La qüestió de l’espontaneïtat, l’agilitat, la presa de riscos, és més característic d’Espanya. A Suècia tot és més democràtic, més assossegat, més pensat; menys emocional i més racional. La combinació de diferents formes de gestionar sempre és un factor d’èxit per a les empreses. Per exemple, molts espanyols podem estar més entrenats per navegar en l’adversitat perquè hem patit ja diverses crisis econòmiques.
Les coses que destacaria com a més importants a Suècia són la cura de la família, la conciliació i com es parla i gestiona l’estrès, el burn out. És una de les coses que més em va xocar, perquè en les empreses es considera que la responsabilitat davant d’aquestes situacions és compartida; no es deriva d’una condició de debilitat, sinó que es vincula amb que manegem situacions complexes que tenen efecte sobre les persones. A Espanya aquest és un tema pendent d’abordar.
A IKEA, aquesta cultura sueca s’aborda des de la democratització, des de la recerca sempre de solucions compartides. Com més persones que tinguin alguna cosa a opinar sobre una qüestió hagin participat, més ben considerada és la decisió proposada. Els processos són més llargs, però l’acceptació de les solucions, més ràpida. El networking suposa de vegades el 90% de l’èxit, tant intern com extern, per complementar el coneixement. En un marc d’organitzacions líquides, el treball col·laboratiu guanya espai. Cal “trencar les sitges” entre departaments.
3. “Head of community social impact”; així s’anomena la posició des de la qual desenvolupes la teva activitat per generar impacte social positiu en 30 països. Uf! Com s’aborda un desafiament com aquest? I quins són els principals reptes que tens per aconseguir gestionar aquesta diversitat?
Sostenibilitat inclou la dimensió mediambiental, econòmica i social. I no sé per què ens oblidem moltes vegades de la part social. Una cosa és sostenible quan és viable econòmicament i contribueix a el progrés econòmic, té el mínim impacte ambiental i ajuda al progrés de les persones i de la societat.
Estem en un moment de fervor davant el canvi climàtic i altres qüestions vinculades amb la sostenibilitat. Però i la desigualtat? I el treball decent? On queden? Això també és sostenibilitat.
Quan fa anys vam començar a treballar en això parlàvem d’RSC, després vam treure la “S” perquè hi ha qui posava èmfasi en la filantropia, després es va passar a parlar de sostenibilitat … Però en el fons es tracta de ser responsables amb les persones, els clients, la societat, el planeta …
Tant em fa com es digui el meu departament, el que m’importa és el que farem.
Hi ha un camí per recórrer en la incorporació de la reducció de la desigualtat en l’agenda de les empreses. I no només referent al respecte dels drets humans en la cadena de valor, o qüestions d’igualtat de gènere o diversitat, sinó anant més enllà i utilitzant les capacitats, fortaleses i influència de les empreses. De la mateixa manera que posem en marxa accions d’innovació en relació amb el canvi climàtic, per què no fer el mateix abordatge davant la desigualtat? És temps de contribuir a reduir la desigualtat a través del desenvolupament i innovació dels models de negoci.
Quan vaig arribar aquí fa quatre anys em vaig plantejar el repte de provar que es pot fer un business case vinculat a la reducció de la desigualtat. Però no com un projecte filantròpic que es podria fer des de la fundació, sinó utilitzant el concepte de negoci, l’operativa, la innovació, per generar un impacte positiu en persones i alhora a l’empresa.
A IKEA ens encanten els problemes. Tenim una visió que apunta a millorar el dia a dia per millorar la vida de les persones i un propòsit que diu que sabem que quan la gent té una millor llar, té una millor vida i pot influir en millorar el planeta. Però hi ha reptes externs que fan complicat per IKEA complir aquesta visió: el canvi climàtic, el consum insostenible i la desigualtat.
Per això ens hem marcat un pla d’acció per contribuir a que passin coses fora per millorar aquestes situacions, perquè afecten també al negoci. Com a companyia ens hem marcat tres grans objectiu a llarg termini:
- Ser més assequibles per a més persones, per a persones que avui no es poden permetre comprar a Ikea (perquè una millor llar crea una millor vida).
- Ser més accessibles (que la gent pugui comprar on, quan i com vulgui).
- Tenir impacte positiu en les persones, la societat i el planeta.
I aquestes tres dimensions són d’obligat compliment per a tota l’empresa, ningú pot escapar. Podràs plantejar coses que apuntin més a l’un o al dos, però hauràs d’incorporar tots tres, no és opcional. És el marc perfecte per a treballar en la generació d’impacte positiu.
Des d’aquí, la meva feina és generar aquest full de ruta que ens permeti plantejar on volem ser al 2030, des d’on estem avui i fer-ho d’una manera molt centrada en el per què i en el com; el què és molt local, depèn de cada país. Tot i que cada vegada treballem més junts en solucions escalables a diferents països.
En la meva àrea he definit tres grans missions, molt lligades amb on està el negoci avui i cap a on vull que vagi demà:
- Que més persones es puguin permetre accedir a millors llars, centrant-nos en les persones que estan a la part baixa de la piràmide a cada país i amb riscos d’exclusió social.
- Generar camins d’ocupabilitat a través de programes de capacitació professional, emprenedoria social, noves ocupacions en economia circular …
- Contribuir juntament amb empleats, clients, organitzacions locals en la creació d’una societat més justa i inclusiva.
Aquests tres grans paraigües es concreten en eines, però aquestes depenen de com cada país implementa l’estratègia d’acord amb la casuística, el context local, els partners locals.
Des de l’àrea global el que fem és definir els objectius i els indicadors d’impacte en matèria de sostenibilitat, en base als quals reportarà cada país, incorporant, també, altres indicadors propis. Un treball complex, però molt divertit, perquè cada país innova de forma diferent. I a partir d’aquestes pràctiques locals el que fem és analitzar quines solucions es poden escalar i implementar en altres entorns.
Sempre cal ser molt humil, assumir que no coneixem els reptes socials i les realitats locals. Per això, en els grups de treball que vam crear per generar eines busquem l’equilibri per comptar amb les visions de les diferents realitats. Es tracta, així, de procurar ser diversos en els grups de treball per aconseguir que les solucions són vàlides per al major nombre de països possible. I la diversitat també es tradueix en el treball interdepartamental i transversal, comptant en els equips amb persones expertes en diferents matèries.
Per exemple, hem desenvolupat un projecte a París que busca solució a com podem integrar a la cadena de valor empreses socials en last mile service, que el que fa és apropar el servei al client, alhora que som més accessibles i reduïm l’impacte ambiental. Necessitem persones i alhora hi ha persones que no tenen feina. Quan vam començar el projecte tenia tres potes: la de servei al client, la de mobilitat sostenible i la d’impacte social. Després d’un procés de consulta i participació amb empreses socials hem fet un projecte que es diu micro hub, que té diferents mòduls i en el qual hem testat el primer: un punt de recollida al centre de París, liderat per una empresa social que genera ocupació per a persones sense llar. Hem demostrat que es genera una major ocupabilitat formant a les persones en atenció a client, l’empresa social augmenta els seus ingressos i capacitats, oferim un millor servei per als nostres clients i impactem positivament en el creixement d’IKEA.
4. Et vas incorporar a l’àmbit de la responsabilitat social i la sostenibilitat fa ja gairebé 20 anys. Des de llavors, les empreses i els governs han fet moltes coses per avançar en el camí de la sostenibilitat, però de vegades sembla que es queden a la superfície, que en el fons els models de fer negocis i de governança no canvien. Quines són les claus per impulsar una veritable transformació?
Molts dels fonaments d’on som avui vénen d’un treball que es va fer bé quan es començava a parlar d’aquests temes. Potser no sempre es van impulsar les iniciatives per un convenciment profund, però fora per la raó que fos es van fer coses que ara s’han incorporat en el marc de la regulació. Temes com els codis de conducta, el respecte als drets humans … Són qüestions que van començar d’una forma voluntària i ara és llei. Per tant, cal tenir molt respecte a l’any passat, perquè la base hi és. Hem ajudat a minimitzar riscos a les nostres empreses.
Podem fer moltes coses, però hem de fer el que hem de fer: digues-me a què et dediques, quin és el teu model de negoci, quins impactes generes i com pots millorar. Això va d’assumir responsabilitats del teu model de negoci, desenvolupar i innovar cap a nous models més sostenibles.
Per a això cal tenir, mesurar i avaluar indicadors operacionals (curt termini) i d’impacte (llarg termini) que ajudin els equips de gestió a prendre decisions cap a la correcta direcció. Per això, les solucions per integrar la sostenibilitat passen perquè cada persona que hagi de prendre una decisió pugui avaluar aquesta decisió: aquesta decisió és millor per al negoci? És millor per al planeta? Té un impacte positiu en la societat? Per exemple, mesurar l’impacte en la petjada de carboni i ficar-lo en la presa de decisions és apassionant. Com fas que en cada decisió que prenguis algú hagi de mesurar la petjada de carboni? No és tan fàcil de fer.
Hem de deixar de parlar que és un tema de sostenibilitat i passar a parlar que és un tema vinculat a la gestió, desenvolupament, innovació o potser supervivència del negoci, en alguns casos. Nosaltres per exemple hem identificat que el canvi climàtic és un dels grans riscos de la companyia, podem desaparèixer. I així ho enfoquem i treballem.
Són qüestions lligades al model de negoci, no coses separades, cal integrar-les. I parlar de riscos per al negoci, d’oportunitats, de business cases, d’indicadors operatius; fer responsables a les persones dels impactes mediambientals, econòmics i socials.
A IKEA venem mobles, però des del compromís de facilitar a 1 bilió de persones viure d’una manera més saludable i sostenible, avui també venem plaques solars en diversos països, estem testant serveis d’energies renovables en altres països o provant models de compravenda de mobles de segona mà.
Estem explorant el model de negoci necessari per poder ser circulars. Des del paradigma de l’economia circular hem de ser capaços de veure no només com es dissenyen els productes, també com comprem, reparem, customitzem, donem, reciclem … El model de negoci evolucionarà. Seguirem dedicant-nos a la llar, però la forma de complir les necessitats del client serà diferent.
Igual que som capaços d’identificar oportunitats en altres àrees (com la tecnològica, la cultural…), per què no en la part socioambiental? Identificar tendències, identificar riscos, i ficar tot això a la coctelera perquè s’avaluï igual que qualsevol altre àmbit a l’hora de definir l’estratègia de la companyia. I la sostenibilitat és una oportunitat per generar noves línies de negoci que no podem deixar passar. Perquè si esperes, desapareixes.
5. Sovint, els principis i valors dels codis ètics xoquen en el dia a dia amb altres valors no declarats vinculats a la pressió del curt termini i els beneficis en el compte de resultats. En funció de la gravetat del xoc, es genera en nosaltres un estrès ètic provocat per una falta de coherència entre [el que diem] i [el que fem]. Davant d’això, què poden fer les empreses per reduir aquest estrès ètic? I nosaltres com a persones?
Per a nosaltres la visió i els valors tenen un pes molt important. A mi, per exemple, cada any m’avaluen des de la perspectiva de fins a quin punt contribueixo al negoci d’una forma en la qual els valors estan actius i presents. Un dels valors és la cura de les persones i el planeta, de manera que s’avalua la contribució a això de tots els empleats d’IKEA.
Tenim, a més, el Codi de conducta per a empleats i el Codi de conducta per a proveïdors, que concreta una sèrie de comportaments, que ajuda a prendre decisions – en el cas d’empleats – o que s’audita – en el cas de proveïdors. Això ajuda a reduir l’estrès ètic.
Cada any fem una formació obligatòria en la que se’ns plantegen situacions que hem de resoldre, des de l’anàlisi del dilema que suposa i com es tradueix la decisió en accions.
Les persones que treballem a IKEA tenim diferents eines de suport. Per exemple, jo sempre que tinc un conflicte la meva primera font és el meu cap, amb qui puc compartir aquests dilemes obertament.
Testar-te, provar-te davant conflictes ètics que et pots trobar cada dia abans que succeeixi és positiu. I davant temes que no tens el coneixement suficient, posar-te en manera aspirant i buscar experts que t’aportin coneixement.
A IKEA quan no som capaços de definir totes les accions concretes perquè el problema o la solució no és senzilla, posem una sèrie de principis que aplicarem en la recerca de les solucions. Això ajuda molt, perquè et treu l’estrès. Sempre pots tornar als principis per avaluar següents passos.
M’agradaria que fos més normal parlar de temes incòmodes, perquè si no ho parles, no s’avança. Cada dia sorgeixen noves realitats, nous riscos, i si no els afrontem, després comença l’estrès perquè no saps com gestionar-lo.
6. Fa uns anys vas escriure l’article: “RSC, energia d’activació i catalitzadors. Qüestió de química”. Deies que hi ha dos catalitzadors clau per accelerar que la responsabilitat i la sostenibilitat s’integrin en les organitzacions com un hàbit: que depengui directament del CEO i que s’integri en l’estructura retributiva. Quin paper creus que pot jugar l’ètica en aquesta llista de catalitzadors del canvi?
L’ètica cal traduir-la en alguna cosa accionable. Per a això, cal tenir capacitat d’avaluar el que està bé o el que està malament, i això és complicat amb temes nous perquè ens pot faltar el coneixement o per la falta de mètriques per mesurar quin és l’impacte.
L’ètica és important per assegurar els bàsics i juga/jugarà un paper catalitzador davant els nous dilemes que ens trobarem com a conseqüència d’accés a millor mesurament dels impactes i de noves solucions gràcies a la innovació.
7. Finalment, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?
- Minimitzar riscos: assegurar que el que faig avui ho faig bé, sense cap dilema ètic per resoldre.
- Identificar noves oportunitats relacionades amb el negoci davant del que t’impactarà demà.
- Definir què més puc fer més enllà de la cadena de valor, des d’un paper d’empresa activista i agent de canvi positiu davant els reptes que hem de resoldre com a societat.