Impulsa i acompanya aliances a empreses d’economia social.

Exdirector general d’Economia Social i Cooperativa de la Generalitat de Catalunya.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical, especialment en el context d’excepcionalitat en el que ens trobem?

Les empreses, en general, pateixen i patiran molt com a conseqüència de la crisi social i econòmica que es deriva del Covid19. Hauran de combinar, no sempre sense conflicte d’interessos, la necessària resiliència per sobreviure (economia de guerra) compatible amb la seva coherència ètica. Especialment dur serà en el curt termini, no obstant, fins i tot les decisions més dures s’han de compartir i gestionar-les amb transparència i exemplaritat. El tema, per exemple, no serà acomiadar o no, potser no hi ha alternativa. La qüestió ètica potser serà com fer-ho.

2. En la teva trajectòria professional has ocupat càrrecs de responsabilitat tant a l’administració pública com a l’àmbit de les organitzacions socials. Ara estem vivint una situació d’emergència sanitària i social sense precedents, que segurament canviarà la nostra manera de viure en els propers anys. Els líders han de posar-se al capdavant de situacions com aquesta i respondre de manera responsable i exemplar. Des de la teva experiència en els diferents sectors esmentats, quines creus que són les claus per exercir uns bons lideratges en aquesta situació?

Certament amb bon vent és més fàcil ser un bon mariner. La trajectòria i credibilitat anterior dels líders és determinant perquè la gent hi pugui confiar. No obstant en una crisi d’aquestes característiques mai ningú hi havia navegat. Per això cal demanar: exemplaritat, humilitat, coherència i han de ser i semblar autèntics. Volem certeses i sovint no ens les poden donar, per això cal sinceritat. És una bona patata calenta però és aquí on es veu (malauradament poc sovint) la fusta dels líders de debò, quan la marea baixa és quan es veu qui va despullat.

3. Durant més de 25 anys has dedicat gran part de la seva trajectòria professional al cooperativisme i l’economia social al capdavant de diverses empreses i entitats, la darrera a la Fundació Oncolliga com a director , com a director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya o impulsant el primer grup empresarial cooperatiu de Catalunya, el Grup Clade, entre d’altres. Quins creus que són els valors que el cooperativisme i l’economia social poden aportar al nou model de societat que necessitem?

Molt resumit diria que crec en un model empresarial basat en les persones i això forma part dels principis que inspiren a l’economia social; crec que és cap on s’hauran d’orientar les empreses del segle XXI. D’altra banda, la dimensió social i empresarial són dues cares de la mateixa moneda i no les podem tractar separadament, aquesta és també una aportació de l’economia social.

4. Cooperació, aliances i diàleg. Podríem dir que aquests són els tres elements clau que defenses en les teves declaracions públiques per impulsar un nou marc de relacions organitzacionals. Per què són importants? En falta algun?

Des del meu punt de vista les organitzacions s’han de moure per un propòsit (la seva raó de ser) i uns valors (els principis sota els quals porten a terme el propòsit). Les organitzacions esdevenen instruments i eines per assolir els seus objectius. D’altra banda ja ningú té capacitat per fer-ho tot sol i fer-ho bé. Cal aliar-se amb altres per assolir un major impacte. Això és especialment rellevant ara amb la crisi sanitària del COVID19. Cal una mobilització de recursos extraordinària per afrontar el colosal repte que tenim al davant i per fer-ho necessitem la cooperació, necessària, del sector públic, privat, social, a escala local i mundial. Ara mateix hi ha milers i milers d’investigadors de tot el món en una xarxa col·laborativa científica mai vista per trobar la vacuna del COVID19, això és el futur.

5. Creus que l’administració pública pot impulsar, d’alguna manera, aquest nou model? De quina manera?

Segur que l’administració pot impulsar aquest model, i pot desenvolupar programes per incentivar-ho i divulgar-ho (demanaria, no obstant, que ho fes en cooperació amb els actors privats experts i coneixedors del tema).

De totes maneres, no oblidem que el model és de les empreses i les organitzacions. Són elles i més concretament les persones que les formen les que ho han d’impulsar i implementar.

6. Creus que l’ètica forma part del model actual de gestió de les organitzacions? Com podríem millorar aquesta dimensió en el món actual per construir el nou món que necessitem?

La resposta pot semblar una mica a la gallega, depèn, en algunes organitzacions si i en d’altres no. En conjunt diria que l’ètica en la gestió és una assignatura manifestament millorable. En quant a com millorar la situació, hi ha una frase que m’agrada dir: no hi ha ningú millor per convèncer un empresari que un altre empresari.

Crec que posar en valor les experiències exitoses i generar espais perquè es puguin debatre entre empreses (i aquí beethik hi té un paper rellevant) és molt important. Ah, i no anar només a predicar als fòrums amics, cal saber-se introduir també als inicialment hostils.

7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Un bon amic i gran directiu sempre em deia: quan tinguis un conflicte d’interessos ves als valors, podríem dir a la ètica, també per extensió.