Cap a una cultura empresarial [radicalment] responsable per fer realitat l’Agenda 2030

Article publicat a Diario Responsable, 19 de maig de 2019

El passat 25 de setembre de 2015 la humanitat es va plantejar un dels majors reptes col·lectius de tota la seva història. 17 objectius per a una Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible. Moltes empreses ja han inclòs els ODS, ja sigui en els seus discursos, en les seves estructures formals de gestió o en els seus informes de reporting financer i no financer. Està bé, però atenció perquè això ja ho vam fer, en el seu moment, amb els Objectius del Mil·lenni, els Principis del Pacte Mundial, o amb l’aposta per la Responsabilitat Social Empresarial, entre altres iniciatives. És cert que podem dir que amb això hem avançat cap a un model de desenvolupament més sostenible. Però també és cert que hem posat l’accent en els aspectes formals, en el disseny del que Edgar Schein denominava els “artefactes culturals”. Aquests són necessaris en els processos de canvi, però no suficients.Per aconseguir els objectius de l’agenda 2030, els que perseguim tots junts ara, ens cal anar a l’arrel, furgar en els nostres propis valors, creences i capacitats que ens han servit per arribar al món que tenim avui. I realitzar una profunda transformació en les nostres maneres de fer les coses per construir des de les nostres essències més humanes el planeta que volem (i hem de) deixar als nostres fills i filles.

Per tant, el veritable repte dels ODS no està en els nostres discursos, en els nostres procediments organitzatius, ni en els nostres informes de reporting; el veritable desafiament rau en furgar en els valors, creences i capacitats que ens han servit per construir el món actual i realitzar, de forma decidida i valenta, una profunda transformació en les nostres maneres de fer les coses, per construir una cultura empresarial [radicalment] responsable, com a garantia essencial que estem sent coherents entre “el que diem” i “el que fem” per contribuir a l’agenda 2030.

Necessitem entrenar i aplicar les nostres capacitats ètiques

L’ètica és una pràctica reflexiva conjunta que parteix de la necessitat de deliberar i justificar de forma participativa, des d’una perspectiva racional i crítica, el que considerem que està bé o malament. Ens ajuda, així, a donar respostes adequades als nostres reptes (les més justes, eficients, dialogades, prudents, sent les menys perjudicials) i és una conseqüència de la nostra llibertat, un procés mitjançant el qual les persones tenim cura de nosaltres mateixes i dels altres, protegint els drets, harmonitzant relacions, ajudant-nos mútuament a viure millor i a superar dificultats o estats de vulnerabilitat.

En l’actualitat, resulta imprescindible aplicar l’ètica per posar-nos d’acord amb “l’altre” sobre uns mínims que ens ajudin a concretar en la pràctica principis, valors, emocions, actituds i procediments de diàleg que ens permetin compartir espais comuns i construir societats on poder viure i conviure.

I en l’àmbit de les empreses i organitzacions, aquests mínims avui en dia s’han d’alinear amb l’Agenda 2030; aquests objectius sobre els quals s’ha establert un consens a nivell internacional que apunta cap a la construcció d’una societat millor des de la seva integració en la gestió de les organitzacions.

En la seva ponència “Ètica del Desenvolupament Humà. La AGENDA 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible” la Secretaria General de Cooperació Internacional per al Desenvolupament explicava com l’Agenda es basa en un model ètic del desenvolupament humà, on desenvolupament és llibertat (i pobresa falta de llibertat), s’aposta per les capacitats (teoria de la justícia com a equitat) i s’entén a la persona des de l’autonomia moral (enfocament de drets) per garantir una societat sostenible per a les generacions presents i futures.

Efectivament, els ODS ens ofereixen un marc ètic per entendre que “el que està bé” en el món empresarial haurà alinear-se amb els grans principis sobre els quals se sustenten. Però si baixem al nivell de la integració d’aquests objectius en la gestió de les organitzacions, ens trobem amb alguns desafiaments als quals haurem de donar resposta o correm el risc que la nostra adscripció als ODS quedi en una mera declaració de principis i intencions, sense impacte real en el dia a dia organitzacional. En destaquem dos.

La limitada presència de la crida a l’ètica en els ODS:

Alberto Andreu i Joaquín Fernández Mateu destacaven en un article publicat a El País que una de les limitacions de fons dels ODS té a veure amb l’absència d’un cridat a l’ètica (més enllà del que es recull en l’Objectiu 16 en relació amb promoure societats, justes, pacífiques i inclusives). No es referien exclusivament a la necessitat de lluitar contra la corrupció, sinó sobretot a incloure en l’Agenda 2030 algunes consideracions sobre els nous debats ètics que sorgiran de l’aplicació de les noves tecnologies, que estan suposant una nova revolució en la manera de fer negoci i en les responsabilitats derivades.

I no només en l’àmbit de les noves tecnologies o la intel·ligència artificial, el futur ens portarà molts reptes que no podrem abordar sols. Com assegura Víctor Viñuales, Vicepresident de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, els desafiaments són massa grans per abordar-los sols: canvi climàtic, migracions, accés a aigua … Únicament des d’una voluntat clara de col·laboració i un abordatge des del punt de vista ètic podrem donar resposta als reptes que ens proposa l’Agenda 2030 de la sostenibilitat.

El fet que els ODS no interpel d’una manera clara a la vinculació amb la gestió ètica de les empreses pot comportar que les organitzacions no entenguin que l’Agenda 2030 ens demana que incorporem les seves propostes en les nostres formes de fer, en les nostres estratègies i accions, donant resposta als reptes del nostre entorn des del nostre comportament.

El risc derivat de no integrar els ODS en la gestió de les organitzacions, totalment vinculat i derivat de l’anterior:

Els ODS reconeixen el paper del sector privat com a motor de la productivitat, del desenvolupament econòmic inclusiu i de la creació d’ocupació. I s’anima a les empreses a adoptar pràctiques pròpies que donin resposta als reptes plantejats. Però no de qualsevol manera: “Les solucions als problemes que proposen els ODS han d’actuar sobre l’arrel dels problemes, impulsant per a això el comportament responsable de l’empresa d’acord amb els principis ètics que persegueixen el desenvolupament i benestar humans”.

Segons José Antonio Sanahuja, l’Agenda “hauria de ser capaç d’establir una narrativa convincent i un horitzó mobilitzador durant els pròxims anys, i de reflectir amb claredat moral i sentit estratègic tant les aspiracions col·lectives de progrés humà, com les responsabilitats que caldrà assumir per fer-les realitat”.

Necessitem transformar la nostra cultura, les nostres maneres de fer

I per a l’exercici d’aquestes responsabilitats haurem de ser capaços d’integrar, de veritat, des d’una perspectiva pràctica, els ODS en els nostres sistemes de gestió i en la nostra cultura corporativa en totes les seves dimensions:

• En ‘àmbit de les persones [com volem ser?]. Gestionant el talent, les formes de treballar, les necessitats, les expectatives i el compromís de l’equip humà de manera coherent amb els reptes que ens planteja l’Agenda 2030 (dignitat de totes les persones, reducció de les desigualtats en l’intern de les organitzacions, protecció dels drets humans, igualtat d’oportunitats, apoderament …). La gestió del talent ètic [talent responsibility] passa per desterrar capacitats que eren incentivades fins ara a les nostres organitzacions com, per exemple, la consecució de beneficis a curt termini a qualsevol preu, l’autosuficiència, la intel·ligència racional o l’opacitat i potenciar, en el seu lloc, el benefici col·lectiu, les aliances, la cooperació, l’aplicació del diàleg, la transparència o el desenvolupament de la intel·ligència emocional.
• En l’àmbit dels processos [com ens organitzem i governem?]. Definint polítiques, sistemes, programes i procediments interns per assegurar un context que faciliti la consecució del propòsit de l’organització de manera alineada amb els ODS. La nostra responsabilitat organitzativa [organizational reponsibility] implica transformar els sistemes de governança jeràrquics, tancats i estancs per donar pas a altres basats en la transversalitat, en la visió global, en els espais oberts, en el concepte de xarxa, en un estil de lideratge facilitador i transformador que potenciïn el reconeixement, la participació, la deliberació i l’apoderament.
• En les relacions amb l’entorn [amb qui ens relacionem i com?]. Donant resposta a les necessitats i expectatives dels grups d’interès i de la societat, innovant i gestionant els processos d’adaptació als canvis necessaris per donar resposta als reptes de l’Agenda (construcció de la pau i societats justes, protecció del planeta i generació de prosperitat). Necessitem una profunda transformació del significat que ens donem a nosaltres mateixos i a “l’altre” i redefinir els principis de la relació entre tots dos. La cura de l’altre [care reponsibility] és una capacitat imprescindible que hem de desenvolupar com a persones i com a organització si volem, de veritat, contribuir de manera coherent als objectius de desenvolupament sostenible.
• En l’àmbit dels resultats [quin impacte generem?]. Establint objectius i sistemes, identificant indicadors financers i no financers per gestionar i fer el seguiment de la nostra contribució als ODS. Aquesta és una altra responsabilitat imprescindible [outcome reponsibility] en la qual ens queda molt camí per recórrer. Camí que podríem dir que és doble, d’una banda, des de la perspectiva tècnica, desenvolupant eines que ens ajudin a mesurar els canvis, l’impacte, que realment estem generant i, de l’altra, des d’una perspectiva de fiabilitat en la comunicació; sent clars, precisos i veraces i comunicant amb transparència tant els nostres encerts i èxits com els nostres errors.

Necessitem canviar la nostra manera de prendre decisions

I, sobretot, en l’àmbit de la presa de decisions, integrant els ODS en els processos de deliberació, des d’una perspectiva ètica, per garantir que les decisions que prenem reforcen el nostre compromís amb el desenvolupament sostenible i tenen en compte les conseqüències per a les generacions actuals i futures. Hem d’avançar cap a sistemes de presa de decisions valentes, que incorporin la mirada ètica, la participació de tots els grups d’interès implicats i que ens assegurin la traçabilitat de com hem arribat a aquestes decisions.

Perquè les organitzacions [radicalment] responsables contemplen totes les seves accions o omissions i “responen” davant de totes aquestes qüestions. I no ho fan de qualsevol manera, sinó que ho fan des de la integració de l’ètica en l’exercici d’aquestes responsabilitats. No en va, l’ètica és l’exercici conscient de totes les nostres responsabilitats. I les nostres responsabilitats, avui, no poden quedar al marge de l’Agenda 2030 si volem avançar cap a una societat més autèntica, humana i sostenible.

Nekane Navarro linkedin

José Antonio Lavado linkedin

Albert Huerta linkedin

www.beethik.com

Link a la publicació de l’article a Diario Responsable:  https://diarioresponsable.com/opinion/27659-y-si-integramos-de-verdad-los-ods-en-nuestros-sistemas-de-gestion