Tenim un deure pendent com a societat: acabar amb la violència masclista

Resum del cinefòrum al metro: “Prevenció de l’assetjament sexual i la violència masclista al transport públic”

Organitzat per TMB amb la col·laboració de beethik

Aquest dilluns 22 de novembre, en el marc dels actes organitzats al voltant del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones (25N), ha tingut lloc un cinefòrum organitzat per TMB, amb la col·laboració de beethik, al vestíbul de l’estació de metro Universitat.

La sessió ha començat amb la projecció de dos curtmetratges excepcionals que ens mostren -un al metro de Nova York i un altre a la via pública- comportaments que moltes vegades ni tan sols reconeixem com a assetjament i que ens conviden a repensar i canviar la manera que tenim de relacionar-nos: Laps (veure aquí) i “Au bout de rue” (veure aquí).

Després de la projecció, s’ha portat a terme un col·loqui moderat per José Antonio Lavado, soci fundador de beethik, en el que han participat tres dones que ens han aportat les seves mirades expertes i personals, provocant la reflexió i el diàleg amb les persones participants:

  • Alba Fernández Pous. Coordinadora de projectes a la Fundació Ires. Docent al Postgrau de Detecció i Intervenció de la Violència Familiar, Universitat de Barcelona.
  • Sira Vilardell. Directora Directora general de la Fundació Surt, membre de la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDIPAS) i vicepresidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).
  • Raquel Díaz. Directora de Responsabilitat Social, Dona i Diversitat de TMB.

Les dades compartides per Raquel Díaz han situat la realitat que vivim. Una realitat en la que:

  • Una de cada cinc dones ha patit assetjament al transport públic.
  • El 68% de les dones diuen que han canviat la manera de desplaçar-se a causa de la por.

També ha compartit que un 60% de les usuàries del transport són dones. Davant aquesta dada, Sira Vilardell ha afirmat que “cal començar a pensar què podem fer per generar espais segurs per a les dones i eradicar aquestes situacions que, moltes vegades, són invisibles”.

Ha insistit, així mateix, en què el sistema patriarcal actual determina la manera de socialitzar-nos i genera situacions de desigualtat sobre la base de les relacions de poder i submissió. “El sistema es va adaptant al context i canviant de formes, però es segueixen donant aquestes situacions de desigualtat que són la base de les violències masclistes” ha dit. La clau, segons ella, és “construir noves maneres de relacionar-nos, des de l’equitat” i ha citat pràctiques de referència que s’estan desenvolupant en altres països, com la incorporació de la mirada feminista a l’urbanisme.

Per la seva banda, Alba Fernández Pous ha fet èmfasi en la necessitat de canviar de focus, de deixar de mirar a les dones i exigir l’exercici de la responsabilitat col·lectiva, sobre tot, la responsabilitat dels agressors. “En aquestes situacions hi ha un únic culpable: la persona que exerceix la violència, l’assetjament. Faci el que faci la víctima està bé, el que no està bé és el que li fan a ella” ha afirmat.

Raquel Díaz ha exposat algunes mesures que s’estan portant a terme des de TMB, com, per exemple:

  • L’increment de la seguretat i la vigilància.
  • L’estudi de mecanismes d’avís ràpid per alertar de situacions d’assetjament.
  • La sensibilització i conscienciació, mitjançant campanyes que aprofiten el gran poder comunicatiu de l’empresa.
  • La formació de les persones treballadores.
  • La revisió de les instal·lacions per crear espais segurs, millorar la il·luminació…
  • La realització d’accions de difusió animant les dones a que denunciïn, però també alertant als potencials agressors de les conseqüències dels seus actes.
  • La implantació de les parades a demanda.
  • I altres.

I entre el públic, amb el que s’ha generat un diàleg molt enriquidor i proper, moltes dones amb ganes de compartir les seves experiències i les estratègies que cadascuna ha desenvolupat per superar aquesta realitat, que mostren el que suposa viure amb por de manera constant per l’únic fet de ser dona.

El col·loqui també ha comptat amb la intervenció d’alguns homes (pocs), que han mostrat la seva perplexitat i ignorància de la realitat que ens envolta, que han pogut elevar el seu nivell de consciència davant d’aquesta xacra, i que han fet palesa la seva empatia per les conseqüències emocionals i vitals que aquestes manifestacions d’abús de poder tenen per les dones de la nostra societat, encara que a vegades aquesta empatia ens mostri que aquesta segueix sent una realitat invisible per a alguns d’ells.

En definitiva, tot plegat  ens ha ajudat a veure que encara ens queda molt camí per recórrer en l’assoliment d’una plena coresponsabilitat que ens permeti avançar cap a un model de relació i de societat  més ètica i respectuosa on poder viure i conviure millor.