Directora de Negoci Responsable i Reputació del Grup DKV Assegurances
1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?
Sense estar familiaritzada amb el terme diria que es tracta de ser provocatiu i anar molt més enllà d’una ètica de mer compliment de la norma jurídica, és a dir, veure l’ètica com un element que amplia perspectives i repta a les organitzacions a innovar per tal de poder donar resposta, inclús a anticipar-se a les expectatives ètiques, socials i ambientals dels seus diferents grups de interès.
2. Fa uns anys, en 2009, publicaves la teva tesi, sota la direcció de Begoña Román, titulada: “La coherència ètica en la gestió dels recursos humans. Un factor clau per a la forja de l’Ethos corporatiu. Què defensaves principalment en el teu treball?
Defensava la necessitat de vetllar per la coherència, en aquells anys hi ha havia un munt de noves iniciatives tant d’ètica empresarial com de recursos humans que es llençaven amb molt d’esforç, i tenien molt de mèrit. Tanmateix, mancava una visió de conjunt que unís amb coherència aquells esforços amb l’estratègia de la companyia, la missió, la visió, els valors, les normes, processos, accions, etc… Defensava, en resum, que de poc servien les iniciatives, si no es feia un exercici previ de reflexió pensant en la coherència entre el que es vol ser i el que s’acaba fent, i la manera com es feia. Per tal de garantir aquesta coherència explicava els avantatges de tenir una persona responsable de l’ètica empresarial i també la necessitat de que la missió de les empreses expliqués com la seva activitat contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones.
3. Tornaries a signar ara el que vas escriure fa 10 anys? Què mantindries? Eliminaries alguna cosa? Què afegiries?
Afegiria que el responsable d’ètica empresarial pot ser-ho qualsevol directiu que reporti directament al màxim responsable de l’empresa, i que és imprescindible que es porti a terme amb un grup de persones, per establir un grup de treball que vetlli per l’ètica empresarial, les incoherències, faci seguiment de millores detectades, faciliti debats i reflexions ètiques internament, etc.
4. Actualment, ocupes la posició de referència per a l’impuls de la gestió ètica a DKV, una empresa del sector d’assegurances. Si et demanessin destacar tres reptes per enfortir l’aplicació de l’ètica al sector, quins serien?
Al sector assegurador destacaria com a repte més important la necessitat d’explicar-nos millor, alhora que formem al client, per a que pugui prendre decisions de quina assegurança li convé més. A DKV fa més de 10 anys que treballem per un llenguatge entenedor, de fet, va ser la primera empresa en eliminar la lletra petita. Avui comptem amb una auditoria externa anual que ens ajuda a veure com poder millorar any rere any en aquest sentit. Sens dubte aquesta és la prioritat número 1 del sector.
Per altra banda, les noves tendències també fan que sigui gairebé una obligació el poder personalitzar al màxim l’atenció de les necessitats i expectatives dels nostres clients. Hem de ser capaços d’innovar a un altre nivell, més simple, més àgil, i la transformació digital pot ser una gran aliada en aquest sentit.
I l’últim repte que destacaria seria la necessitat d’aprendre a detectar i abordar millor els dilemes ètics, que probablement aniran a més. El món de la salut, les solucions que venen, suposen tenir la capacitat de reflexionar a partir d’uns principis universals sobre decisions que afecten vides, decisions com ara les que es prenen a comitès de bioètica. En aquest sentit, també la societat demana cada cop més que les empreses ens posicionem en determinats temes on es confronten valors, morals, etc. com per exemple el tema de l’avortament, finançament d’operacions de canvis de sexe, etc.
5. Tu treballes també en l’àmbit de la reputació corporativa. Com es pot entendre que hi hagi empreses en els primers llocs d’alguns rànquings de reputació i, al mateix temps, siguin percebudes com a poc ètiques per part de l’opinió pública? El comportament ètic té realment un impacte en la reputació d’una empresa?
La manca d’ètica passa factura, tard o d’hora, i ho hem vist en molts exemples recents, com ara Volkswagen. Els rànquings de reputació són molt diferents entre sí, i algunes metodologies no faciliten el poder mesurar bé determinats aspectes perquè es basen més en les percepcions que en la realitat. Per exemple, una empresa pot ser molt innovadora i no ser prou reconeguda en aquest aspecte per manca de recursos en la comunicació. Un rànquing de reputació sobre la innovació no la puntuarà bé, perquè el que valoren és la percepció, no tant la realitat. I també pot passar a l’inrevés. Per això és tan important seguir fomentant la transparència i la comunicació responsable.
6. Podríem dir que des de la Cimera de Lisboa l’any 2000, s’han multiplicat iniciatives de tot tipus per impulsar la responsabilitat de les empreses com a resposta davant l’exigència de contribuir a un model de desenvolupament sostenible. Quin paper podria jugar l’ètica per accelerar aquesta contribució?
Entenc que l’ètica, més que un paper o un rol comporta una dimensió transversal a les organitzacions a l’hora no només de definir el què (els 17 objectius de desenvolupament sostenible faciliten molt entendre on es necessita contribuir) sinó el com. És a dir, l’ètica ha d’estar present en la presa de decisions per tal de pensar no en la solució puntual sinó també en els efectes a llarg termini, i en l’impacte de les accions en els diferents grups d’interès implicats (o que es poden veure implicats)… L’aplicació de l’ètica exigeix saber reflexionar i anticipar els impactes de les decisions en els aspectes laborals, socials i ambientals de les organitzacions.
7. Si haguessis d’il·lustrar amb tres paraules què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions, quines serien?
Valentia, perspectiva i empatia.