Connexions beethik: entrevista a Carles Campuzano

Carles CampuzanoDirector de Dincat – Plena Inclusió Catalunya. President de la Fundació ACSAR (Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat).

Diputat al Congrés dels Diputats entre 1996 i 2019.

És membre de diversos patronats i consells assessors d’entitats de l’àmbit social.


1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Doncs tota una invitació a que les pràctiques concretes i quotidianes de la nostra vida responguin a la idea que la responsabilitat que tenim uns envers els altres és constitutiva del contracte social que es deriva del fet de viure en societat.


2. Durant més de 20 anys, des de la teva tasca al Congrés dels Diputats, has estat una de les persones referents en la promoció de la responsabilitat social empresarial. Quina valoració fas del recorregut de la disciplina durant aquests anys des d’una perspectiva ètica?

Estem parlant d’un període prou llarg per fer-ne un cert balanç. S’ha avançat en extensió, coneixement, sofisticació, difusió i regulació, sense cap mena de dubte, en el camp de la responsabilitat social. Ningú ja pot parlar de moda i els temps que ens toquen viure en reforcen encara més la seva necessitat des de la perspectiva de renovar el contracte social, que des de la crisi de 2008 està avariat. I alhora en podem ser molt de crítics. El “greenwashing”, la practica de la “check list“ mancada de propòsit, l’autocomplaença, la desvinculació de les polítiques de responsabilitat social del propòsit de l’empresa, són enormes febleses des d’una perspectiva ètica. Toca també denunciar i corregir.


3. Durant molts anys l’RSE ha estat una aposta voluntària de les empreses, però en els últims anys han crescut el nombre de normes aplicables. Com valores aquest canvi de tendència?

La lògica de l’autoregulació i del voluntarisme té els seus límits. I sí, la responsabilitat social és un element que ajuda a les empreses a ser també més competitives, la regulació crea condicions per a que aquesta competència sigui més justa alhora que permet crear condicions que facin més difícils les males pràctiques. En aquest sentit, la transposició al nostre ordenament legal de la directiva europea sobre la informació no financera és un salt qualitatiu enorme per tal de millorar totes les pràctiques vinculades al reportar, sobretot quan aquesta regulació s’incorpora al nucli de la governança de l’empresa. I el mateix podem dir de la darrera legislació en matèria de contractació publica que reforça el paper del sector públic com a promotor de pràctiques empresarials socialment i ambiental clarament responsables des de la capacitat de compra que aquest sector públic té.


4. Estem vivint un moment molt difícil derivat de la pandèmia de la Covid-19 que tindrà un gran impacte social i econòmic, especialment en els col·lectius més vulnerables com les persones amb discapacitat intel·lectual. Com podem construir una nova realitat que tingui en compte a totes les persones? Què podem fer des de les organitzacions, la societat i les institucions polítiques?

La pandèmia està posant de relleu l’enorme fragilitat del nostre sistema de cures a les persones; només cal pensar en el desastre de les residències de persones grans. Tenim un mal disseny legal i administratiu, molt burocràtic i més propi de l’economia industrial que no pas dels temps d’avui, amb un pèssim finançament, una escassa valoració social de la feina dels professionals, una política, en darrera instància “low cost”… i en canvi estem parlant d’acompanyar a les persones fràgils i vulnerables en un context d’una societat cada vegada més envellida. Toca repensar a fons tot aquest marc; i caldrà fer-ho escoltant a les persones usuàries, les famílies, els treballadors i les entitats socials i empreses que col·laboren amb l’administració en la prestació de les cures i als experts.

En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, a més, tenim el repte de facilitar i fer possible projectes de vida independents, en els que les persones puguin prendre les seves decisions, tot superant idees i models paternalistes, tal i com la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat exigeix.


5. Imagina que haguessis de fer una radiografia del sistema de valors que dominen el moment actual. Com els definiries? Quins creus que són els valors que hauríem d’impulsar per avançar cap a una societat més humana i sostenible?

Com sempre, entre els valors que proclamem i les pràctiques que realitzem en la nostra vida hi ha un decalatge. Una mirada crítica posa de relleu que el consumisme, l’individualisme i el cinisme corroeixen la societat. Però, per altra banda, cada dia veiem exemples concrets de fraternitat, proximitat, exemplaritat, coherència, compromís, responsabilitat, ajuda mútua que ens reconcilien amb les persones i la societat.

Com actitud política, defenso la idea que el viure junts és un continuat i sostingut exercici de millores graduals, amb retrocessos i avanços ,i que els drets van acompanyats dels deures i tendeixo a desconfiar dels discursos que prometen el cel a la terra i que no tenen el coratge de recordar-nos les nostres responsabilitats. La història ens diu que quan aquests plantejaments han tingut èxit han estat un desastre i han dut a la gent a cruels inferns.


6. Els i les líders polítics haurien de ser exemple de competències ètiques com la integritat, la coherència, l’escolta i la cura de l’altre, el diàleg o l’orientació a la millora i la transformació social. Què hauria de canviar en la classe política actual perquè això fos realment així? I en la ciutadania?

No hi ha una classe política. Hi ha gent , ciutadans iguals que nosaltres, que en nom nostre fan lleis i les administren; que tenen responsabilitats i que ens representen i que fan de govern o fa d’oposició; i tenim eleccions que ens permeten canviar les majories i els governants de manera lliure i pacífica. I no tothom en pot gaudir ni sempre ha estat així. Nosaltres només des de 1977. I li diem democràcia.

Doncs als nostres representants democràtics els hi hem d’exigir que cuidin la democràcia, que sempre és fràgil. I cuidar-la vol dir no practicar la polarització extrema ni pensar només en el curt termini ni governar només pels que t’han votat, ni tractar als seus ciutadans de manera condescendent.


7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Posar les persones en el centre, no pas com a mitja sinó com a finalitat, tal i com formulà Kant.