Connexions beethik: entrevista a David Cos

David CosPresident executiu d’Escola Sant Gervasi, SCCL, president de Grup CLADE, president de Creixen Educació, vicepresident de Respon.cat.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

“Radical” ens remet als orígens, alhora que a la profunditat. Es pot aplicar l’ètica de la responsabilitat si no es fa des del més profund i, per tant, des de la veritat interior que hi ha en cada persona? M’agrada l’expressió perquè posa el focus en l’origen interior, quan sovint, amb “responsabilitat social”, el focus es dirigeix cap enfora, en una mena d’ètica aplicada segons unes convencions socials que facilitin la convivència.


2. Desprès de més de 10 anys com a president de la cooperativa Escola Sant Gervasi, com creus que ha de ser una escola per construir un context educatiu de creixement personal i col·lectiu per assegurar una qualitat democràtica i una societat en la que poder viure i conviure?

Crec que hem de fugir del concepte de l’escola com un espai exclusivament d’aprenentatge curricular comprès en un horari tancat. El nostre objectiu no pot ser només preparar persones per a un futur món laboral. L’escola ha de ser molt més. Hem d’ajudar les persones, els nens i les nenes, en el despertar progressiu d’allò que ja porten dins, a descobrir qui són i com poden arribar a ser. Nosaltres entenem l’escola com un centre social, cultural i esportiu. Això vol dir que hem de generar contextos enriquidors i estimulants. D’aquesta manera, el que és també una escola queda integrat dins d’una institució molt més àmplia en què les persones, individualment i plegades, puguin trobar allò que els ajuda a créixer.

Tot això no seria possible, però, sense professionals que situïn permanentment l’humà per davant de la resta d’aspectes. Professionals que acompanyen i que estimulen, que sempre hi són, persones que s’estimen allò que fan i li troben un gran sentit.

Nosaltres vam triar la forma cooperativa per construir aquest projecte que es revisa constantment, i apliquem els principis cooperatius no només en la governança, sinó també amb els alumnes i les famílies. L’escola és de tots, i tots hem de participar en la revisió del model. Els nostres valors són els valors de l’Escola. Les nostres accions són les accions de l’Escola. Diàleg, participació, democràcia, escolta activa i coneixement crític són el camí per construir societats més democràtiques i participatives.


3. En una societat amb tendències clarament individualistes, com podem treballar des de l’educació per promoure unes relacions humanes basades en el respecte a l’altre com a fi en sí mateix, des de l’alteritat i la diversitat com a fonament?

Crec que l’aspecte de fons a tenir present i sobre el qual treballar no és el respecte a l’altre, sinó el respecte a nosaltres mateixos i a allò d’humà que tenim dins nostre. Només des d’aquest respecte sincer, constant i profund descobrirem en l’altre allò que som tant ell com jo. No hi ha en la manca de consideració envers l’altre una manca de respecte cap a l’humà que viu en mi? Una educació en valors real, el treball de les capacitats emocionals amb cada alumne, les activitats solidàries i de cooperació, la mediació davant dels conflictes i moltes altres pràctiques com aquestes són fonamentals. Però insisteixo, l’alteritat es desplega des d’un equilibri personal i des de l’autoconeixement del jo i de les seves raons i emocions. Si el respecte a l’altre és només una pauta per a una convivència tranquil·la o una manera de sentir llàstima, no construirem massa. En canvi, si trobo l’altre en mi mateix de manera sincera, obviaré les diferències, establirem complicitats i explorarem les possibilitats del món des de la igualtat i el respecte.


4. En una entrevista recent, afirmes que ha arribat l’hora de redissenyar les democràcies i de repensar el teixit productiu des del paradigma del coneixement al servei de les persones. Com podem avançar en aquest sentit i posar a les persones en el centre de totes les decisions?

Tenim coneixement per ser més feliços i moltes vegades no ho som. Tenim coneixement i tecnologia per governar-nos més democràticament i no ho fem. Per posar les persones al centre és necessari aplicar models de governança autènticament democràtics i participatius. Però la democràcia per sí sola no garanteix la presa de les millors decisions. Per tant, cal dotar les persones d’eines per afrontar l’alta responsabilitat de la democràcia i la participació. Als estats, així com a les empreses, els populismes no es deuen a l’existència d’uns governants que ho siguin. Com sóc com a ciutadà, consumidor, treballador, persona al cap i a la fi, hi té molt a veure.

Al marge de tot això, per posar les persones al centre hi ha tres clàssiques preguntes a les quals hauríem de recórrer quotidianament abans de la presa de qualsevol decisió: Com em sentiria si estigués en el lloc de la persona que pateix/gaudeix la presa d’aquesta decisió? Aquesta decisió afavoreix el bé comú o el bé individual? Aquesta decisió resol adequadament el problema a curt o a llarg termini?


5. A Catalunya fa uns anys que les empreses i organitzacions de tot tipus s’aglutinen en organismes per promoure una gestió més responsable i tu tens diverses experiències en aquest camp (Grup Clade, Respon.cat…). Què aporten a les empreses espais de treball i compromís compartit com aquests?

A través del compromís compartit aprenc que els meus problemes no em són exclusius. Compartint i ampliant coneixement reforcem sensibilitats i trobem millors estratègies a aplicar per al bé comú. Si reconeixem d’una vegada que una visió purament mecanicista de l’acció empresarial limita clarament l’obtenció de valor a mig i llarg termini, ens veurem abocats a l’exploració d’altres models. Crec que una de les millors maneres de fer-ho és sortir dels nostres despatxos i trobar-nos amb aquells que n’han anat prenent consciència.

En organitzacions com Clade o Respon.cat he après que hi ha gent admirable per la seva alta capacitat de treballar per un futur més just i sostenible. Conèixer i col·laborar amb persones i equips que no volen caure en el típic parany de confondre valor amb altres coses que no ho són estimula la passió per allò que fem.


6. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Fer el bé.