Connexions beethik: entrevista a Dulcinea Meijide

Dulcinea MeijideDirectora de Desenvolupament Sostenible de Suez Spain i delegada de DIRSE a Catalunya.

 

 

 


 

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical, especialment en aquests moments tan incerts que estem vivint?

El conjunt de principis que garantitzen que no es vulneren els drets de qualsevol actor o grup de relació que interactua amb nosaltres. Considerant inclús l’entorn natural.


2. Quin és el propòsit que guia la teva feina quotidiana com a responsable d’impulsar el desenvolupament sostenible d’una empresa dedicada a la gestió d’un recurs tant bàsic com és l’aigua?

Contribuir, mitjançant la meva feina, a la preservació del recurs i al benestar de les persones.

Evidentment l’entorn natural és un eix imprescindible en la nostra activitat, l’aigua prové del medi natural i torna al medi, per tant considerar aquest entorn és un dels pilars de la nostra feina. Per altra banda, el vincle que l’aigua té amb les persones, en la seva salut, en el seu desenvolupament i en el desenvolupament local de la comunitat, també suposa un vector imprescindible en el nostre dia a dia.


3. A Suez dieu que “l’ètica sempre ha estat l’eix essencial de l’eficàcia i la competitivitat. Els valors ètics són la pedra angular de la nostra missió: salvaguardar els recursos”. Però els valors prenen sentit en el moment en que entren a formar part del dia a dia de les organitzacions i, per tant, estan molt vinculats als entorns concrets. Com es troba l’equilibri per aplicar els mateixos valors en una companyia multinacional present a llocs amb cultures diverses?

La diversitat cultural que proporciona operar en diferents països és un valor per la companyia. Atendre a les diferents necessitats culturals, tradicions o creences suposa un repte i alhora una oportunitat.

Els quatre principis fonamentals del nostre codi ètic són l’exigència, el compromís, l’audàcia i la col·laboració. Tots ells comuns a totes les geografies i comuns a tota la plantilla, així com els principis rectors dels Drets Humans. Cada geografia desenvolupa localment el seu propi marc de governança que vetlla pel compliment d’aquests principis tot tenint en consideració les diferències culturals, i ajustant la implementació dels projectes a les necessitats i context local.


4. Estem vivint una situació que ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat, però al mateix temps estem prenent consciència (o això esperem) sobre els efectes que pot tenir un altre esdeveniment global com és el canvi climàtic. Des del nostre consum d’aigua com a ciutadans i ciutadanes, com podem contribuir a reduir l’impacte negatiu en aquest canvi climàtic?

 Fent un ús responsable de l’aigua. Els efectes del canvi climàtic tenen un efecte directe sobre l’aigua, tant en la quantitat com en la qualitat. Per tant totes aquelles actuacions que puguem fer per mitigar aquests efectes tindran un impacte positiu sobre el recurs.

Alguns exemples relatius a l’aigua:

  • Tancar l’aixeta quan no utilitzem l’aigua
  • Cada minut de dutxa són 10l d’aigua, una cançó de 4 minuts pot ser una bona referència per limitar el temps de la dutxa
  • No malbaratar aliments: es necessita aigua per aconseguir aquests aliments
  • No llençar tovalloletes al vàter, recordem que l’aigua continua el cicle després d’utilitzar-la i ha d’arribar al medi natural en bones condicions.

5. Han passat més de 5 anys des de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Creus que s’han aconseguit avenços significatius? Quins creus que són els grans reptes que encara tenim per davant?

Crec que, a banda de la pandèmia, és la primera vegada que tenim un full de ruta comú els diferents actors de la societat: els governs, la ciutadania, les empreses, el tercer sector… I sota la meva opinió, això és una gran fita d’aquests Objectius.

De totes maneres, tal i com ha marcat l’ONU comencem la dècada de l’ambició per a poder materialitzar els canvis necessaris. Tenim la sort de poder formar part de les generacions que puguin assolir l’erradicació de la pobresa o a la mitigació dels efectes del canvi climàtic, però aquest sentit d’urgència ha d’acompanyar les nostres actuacions.

Com a grans reptes, i degut també a la pandèmia, la reconstrucció econòmica és un gran repte al qual hem de fer front, però també aquesta transició ecològica i justa que garanteixi la salut planetària i el no deixar a ningú enrere en aquesta recuperació.


6. Al 2013 es va crear DIRSE, una associació d’homes i dones professionals que assumeixen la funció d’impulsar la responsabilitat social en les organitzacions. En un estudi recent sobre la funció es diu que “s’observa una creixent professionalització però que no evoluciona a la velocitat que ens agradaria cap a estadis més estratègics”. En la teva opinió, quins són els focus sobre els que caldria actuar per incrementar la seva capacitat d’influència? 

La responsabilitat social també està vivint un període de transformació; passem d’una etapa més voluntarista i associada de vegades a una activitat filantròpica, a un sistema amb un marc legislatiu exigent i ambiciós.

L’ambició a la UE passa per una recuperació ecològica, digital i justa, aquesta vessant ambiental i social comença a ser cada vegada més significativa a l’activitat empresarial, per tant la figura del dirse a les companyies pot esdevenir un actor rellevant durant aquest període de transformació.


7. Tenim la impressió que costa molt introduir la perspectiva ètica en l’àmbit empresarial i que a vegades es supedita l’ètica a la cosmètica. Si comparteixes aquesta valoració, per què creus que costa tant que les empreses apostin per la gestió ètica? Si la teva valoració és una altra, què pot estar passant perquè no es transmeti aquesta aposta?

Al juny del 2020 vaig assistir a un diàleg online, impulsat per beethik i en el que col·laborava DIRSE i Factor Humà, que es reflexionava sobre la següent qüestió: Poden sobreviure les empreses que no aposten per una gestió ètica en la nova realitat?

La consideració de les necessitats dels grups de relació, el context socioeconòmic, la percepció de la ciutadania són temes, sota el meu criteri, materials per les companyies. I l’ètica deixa de ser únicament un document i passa a ser un valor.

Segons una enquesta del 2018 de la Universitat de Bentley, el 86% dels millennials consideraven una prioritat treballar en una empresa amb una conducta ètica i responsable. I si mirem l’evolució dels bonus verds i socials veiem que en els darrers anys han tingut un creixement exponencial.

Per tant, queda camí per recórrer però no comencem des de zero.


8. A nosaltres ens agrada dir que una organització marca el seu rumb en funció de com concep l’exercici del lideratge. Creus que per avançar cap a un desenvolupament sostenible ens calen noves competències de lideratge? Quines? 

El desenvolupament sostenible és una matèria molt transversal i que interactua amb totes les àrees de la companyia. Així que addicionalment als coneixements tècnics que requereix la matèria són necessàries habilitats socials que permetin un lideratge col·laboratiu. Però no crec que siguin exclusives del desenvolupament sostenible, crec que formen part del nou context.


9. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Aportar seguretat, garantia i valor a les decisions.