Fundadora i Sènior Advisor de FIL SOSTENIBILITAT (Consultoria Boutique) Sènior Advisor Extern i Social Broker® a Llorente & Cuenca. Ha treballat en diferents àmbits a nivell nacional, llatinoamericà i europeu en relació amb la seva vocació, l’economia per al desenvolupament humà i sostenible, amb base a una gestió ètica i responsable.

Co-creadora d’Associació Espanyola de Directius/es d’RSE: DIRSE. Co-fundadora de Business and Human Rights. Co-fundadora de Marcas con Valores.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Integritat, coherència i rigor.

2. Fa uns anys vas participar en la co-creació de l’Associació Espanyola de Directius/ves de Responsabilitat Social (DIRSE). Què ha aportat la seva creació i quins creus que són els principals reptes que tenen per avançar en una gestió més ètica de les organitzacions?

Crec que DIRSE va venir a posar en ordre i valor la figura dels directius d’RSE com a funció rellevant per a les organitzacions que estan atentes a com s’aconsegueixen els beneficis i el compromís amb la sostenibilitat. Els reptes segueixen sent els mateixos però ara amb millor dotació de canals de comunicació: conversar amb honestedat i transparència amb els grups d’interès per a la construcció col·lectiva i participativa d’una societat més ètica, justa i sostenible. Ser còmplices d’això, no rivals.

3. Recentment, i per primera vegada, l’associació que agrupa els 180 CEOs de les majors companyies nord-americanes (Business Roundtable) van signar una declaració en la què es comprometen a crear valor per a tots els stakeholders, No només per als shareholders, o accionistes, com fins ara es venia fent. Quin impacte creus que tindrà en el dia a dia de les empreses?

Considero que és un pas endavant important. Fins i tot diria que una salt endavant. Si bé el document pot navegar entre llocs comuns o consensos que des de fa anys venim fent servir, que ho diguin els poderosos exerceix molta tracció de l’alta direcció. Els CEOs es comparen, conversen i escolten amb altres CEOs de manera que el document té un gran valor.

4. Les noves generacions ens acusen -especialment als líders amb més impacte en la presa de decisions a nivell estatal i mundial- de no estar sent responsables amb el planeta i el model de societat que els estem deixant. Què hauríem de fer per aconseguir canviar la seva opinió?

Fer el que es diu i el que sabem que cal fer per accelerar els canvis i aconseguir els objectius de l’Agenda ODS i particularment els més desenvolupats de l’Agenda del model de transició ecològica. I sobretot que els fets parlin, no les paraules. Per a mi la Responsabilitat Social actualment ja no és saber respondre, és saber fer-se les bones preguntes per a ser integralment un Líder proactiu de la transformació cap a un model de desenvolupament sostenible.

5. Des de fa gairebé dos anys estàs vinculada a una important empresa de comunicació. Quines són les claus perquè la comunicació contribueixi a avançar cap a unes organitzacions més ètiques i responsables?

Que la comunicació, no perdi la seva essència, que sigui el mitjà per connectar, conversar amb la societat i retre comptes del compromís i el progrés social. En el propòsit de LLYC s’expressa clarament: En LLYC millorem el món que ens envolta perquè estem convençuts que una comunicació honesta, intel·ligent, innovadora i eficaç ajuda a generar confiança i enteniment entre persones, empreses i institucions, pilars sobre els quals s’assenta el progrés econòmic i social. Creiem en una comunicació que, en definitiva, forma part de la solució a molts dels reptes del nostre temps.

6. Després teva incorporació a aquesta companyia de comunicació vas declarar: “Espero poder facilitar la connexió entre el propòsit i el dia a dia dels nostres clients, per poder redundar en la millora del seu posicionament i reputació a nivell iberoamericà“. Què els cal a les companyies per realitzar aquesta connexió i baixar el seu propòsit al dia a dia de la seva activitat?

Doncs que totes les persones de la companyia acullin aquest propòsit com a propi i com a criteri de les decisions quotidianes. Fa poc vaig escoltar una simple frase que diu molt “ningú persegueix un somni aliè”. El propòsit té un gran poder, al cohesionar per a una finalitat transcendent i transformadora a l’organització. Així mateix és un gran criteri per a la gestió coherent, consistent i amb rigor de les organitzacions. Per això s’ha de fer un esforç perquè de veritat cali a l’organització i desplegui tot aquest potencial per redundar en l’excel·lència de l’organització i que les empreses siguin reconegudes com a actors propositius de desenvolupament sostenible i de transformació social.

7. Finalment, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Significa anteposar la justícia i la mesura humana per sobre de qualsevol finalitat i mitjà per obtenir els beneficis. Apostar més per generar riquesa compartida i benestar col·lectiu. Segons el volgut professor Antoni Argandoña: l’ètica ens ajuda a prendre millors decisions i també a créixer com a persones. I crec que tots volem prendre bones decisions i generar excel·lència a les organitzacions i a la nostra societat. I com diu també la gran sàvia i mestra Adela Cortina, Fundadora d’ETNOR (Ètica en els negocis): Ètica ve del grec ethos que vol dir caràcter, i és important que les persones s’ho generin però també les empreses, perquè les empreses també tenen un caràcter. “Cal fomentar aquelles predisposicions que ens porten a actuar en un sentit excel·lent“. “L’ètica ens ajuda també a tenir la intel·ligència suficient per saber que cal optar per la cooperació i no pel conflicte. Els éssers humans no som maximitzadors del benefici sinó que estem fets per a “reciprocrar”, per saber donar i rebre, per cooperar. Tothom té valor, i no tot és preu, té dignitat. I quan s’integra en les empreses aquesta perspectiva ètica, les coses també funcionen millor“.