Marta és una de les persones amb més experiència a Espanya en l’àmbit de la responsabilitat empresarial. Board Advisor Strategy & Sustainability, CEO de Firstlehen, patrona de la Fundació Tubacex i professora universitària. Va ser la primera directora de Responsabilitat Social d’Espanya, i ha desenvolupat Plans de Sostenibilitat en els sectors Distribució, Tecnològic i Industrial.
1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical, especialment en aquests moments tan incerts que estem vivint?
Bé, d’entrada la paraula radical no m’agrada molt. Sempre hi ha zones grises de gestionar des de la responsabilitat i anar ajustant a l’ètica. No obstant això, en puritat, em suggereix una responsabilitat que arriba a tots els nivells i totes les organitzacions i persones / ciutadans. Sense excuses. Em suggereix una responsabilitat social, mediambiental i econòmica. I adequada a cada circumstància i entorn.
I especialment en aquest escenari postCOVID (tant de bo sigui post aviat !!) em suggereix que idees com la salut, la seguretat, la solidaritat van a passar a primer pla com a societat i per tant per a les empreses. I a més, incloure a totes les persones en el nou escenari. Crec que tenim un nou moment, que ja ens anunciava el model 4.0- la innovació, la tecnologia, la digitalització, la robotització – als quals se suma la incertesa davant les pandèmies i la crisi ecològica a evitar. Un nou model industrial amb noves fonts d’energia i noves relacions entre les persones. Això últim serà el més revolucionari.
Crec que el moment post COVID ens exigirà organitzacions més horitzontals i transversals. I participatives.
2. El 10 de gener de l’any 2000 vas assumir la direcció de responsabilitat social d’una de les empreses de distribució més importants d’Espanya. En aquests anys moltes empreses han desenvolupat codi ètics i principis en què manifesten el seu compromís amb l’ètica i la sostenibilitat. Però a la ciutadania de a peu encara ens costa percebre la coherència entre el que les empreses diuen en les seves declaracions i el que fan en el dia a dia. Quins reptes tenen pendents per augmentar aquesta coherència entre [el que diuen] i [el que realment fan]?
Crec que de la dita al fet hi ha un gran tros. Hi ha molt paper mullat pel que fa a declaracions, codis i altres que el ciutadà no percep perquè en la seva experiència concreta amb aquesta empresa, aquestes declaracions no valen per a res. No les viu (de vegades, tot el contrari).
La coherència és vital a les organitzacions, no es pot tenir un codi d’actuació cap a fora i un altre cap a dins. L’empresa genera desconfiança quan actua així. No obstant això, sí que es perceben avenços pel que fa a relació amb la cadena de valor en general que van exigint, o al menys no premiant amb la compra, determinats comportaments contra les persones i el medi ambient.
A més, la comunicació del que és socialment responsable es ve fent en memòries llargues i tedioses molt fora de l’abast de la majoria de ciutadans. Crec que falten experts en Màrqueting/Comunicació de la Sostenibilitat. No se m’entengui malament, no parlo de “vendre” determinades accions de l’empresa (d’això tenim massa), sinó de saber fer arribar al ciutadà i a la societat les bones actuacions amb criteri 360 graus, amb transparència i honestedat. Comunicant també per què no s’arriba a tal resultat mediambiental o per què no s’arriba a complir amb el codi ètic al 100%.
Crec que la comunicació d’aquests aspectes dona credibilitat. Perquè tots els que gestionem aquests aspectes en les organitzacions sabem de les dificultats, dels terminis, dels objectius i dels indicadors per anar treballant.
3. Sovint dius que al País Basc es fan molt bé les coses, però que ho expliqueu poc. Hi ha cultures, maneres de fer, amb el “terreny de joc” més abonat que altres perquè floreixi el comportament ètic i responsable de les persones i de les empreses? Sigui com sigui, quins són els atributs culturals d’una societat que poden afavorir – o entorpir – un acompliment ètic empresarial?
Crec que a Euskadi, al menys el que conec, la cultura contractual ha exigit, sol i de vegades, el compromís verbal i estrènyer les mans. Amb aquest gest es confiava en el compliment del pacte. És cert que el traduir els compromisos a paraules no és un fort en general de la manera de ser “basc”. Hi ha un pudor a explicar, a “vendre” determinades accions que es donen per naturals i a més si no és un acte perfecte, doncs per a què comunicar-lo?
Crec que en qualsevol entorn l’empresa ha estat i és sospitosa de ser la “dolenta”. I no obstant això crec que en la nostra societat l’empresa és la gran generadora de riquesa, d’igualtat a través del sou que permet desenvolupar les vides de les persones, l’agent crucial que paga impostos. Una societat sense empreses està abocada a la caverna.
Empreses que, per seguir aportant a la societat aquests aspectes, han d’estar prop de la mateixa. A prop dels problemes mediambientals que genera el nostre model actual, a prop de les persones que són les que a la fi amb el seu talent desenvolupen els projectes generadors de riquesa, a prop de complir amb els drets humans allà on opera.
L’empresa és un agent monumental perquè atreu als seus proveïdors, als seus clients a aquesta manera de fer. D’aquí la seva gran responsabilitat (radical?) I la seva enorme aportació a la nostra societat.
4. Es diu que necessitem una revolució en la forma de concebre el lideratge com a palanca per avançar cap a un model de desenvolupament més ètic, humà i sostenible. Que hem de trencar a les empreses el binomi cap-subordinat i canviar competències obsoletes – basades en la cultura de la jerarquia i la por- per altres orientades a la cooperació, el diàleg i la deliberació. Estàs d’acord amb això? En cas afirmatiu, quins són els elements clau d’aquesta transformació necessària?
La Sostenibilitat, com a resultat del comportament socialment responsable, és transversal. Toca totes i cadascuna de les polítiques d’una empresa (compres, persones, vendes, producte, comunicació, relacions, negoci …). També ho són la Innovació (fruit de ser un ens social, atent al client, a l’entorn, que crea aliances amb tercers …) i la digitalització (que més que un QUÈ, és un COM).
Això exigeix noves formes de desplegar responsabilitats i objectius a les empreses. Per descomptat la cultura de l’escolta i del diàleg s’imposen. L’escolta a totes les parts interessades (treballadors, clients, entorn, proveïdors, entitats publiques ….) I el diàleg que doni origen a les accions, els objectius i els plans de gestió que parteixin de plans estratègics en els quals contemplem aquesta visió global.
El lideratge d’aquestes organitzacions ha de ser per força divers, dialogant i flexible. L’entorn va canviant cada vegada més ràpid i cal avançar-se al que vingui. I hem de preparar a les persones en aquest context. A través de la formació contínua (Long Life Learning) i donar l’oportunitat a diferents tipus de talent. Saber mirar als reptes de futur és de vegades l’acció més difícil i complicada. Però cal ser valents i adequar les organitzacions a aquests escenaris.
5. Has treballat amb organitzacions amb fórmules jurídiques diverses. Fins a quin punt, i com, la naturalesa organitzativa (cooperativa, societat limitada, fundació …) determina l’aplicació d’una perspectiva ètica en la manera que tenim d’organitzar-nos i governar-nos?
Crec que hi ha fórmules jurídiques com les cooperatives, l’economia social en general i el tercer sector i les fundacions que per la seva raó de ser, el seu ADN, els seus estatuts, cultura i normes estan per naturalesa orientades a desenvolupar valors humans per a, en i des l’empresa. Estan a prop dels aspectes socials, de les persones del projecte i del respecte als Drets humans (socials i mediambientals). No obstant això, veig també altres models empresarials que van encaminats cap al mateix. I a més amb determinació.
De fet, ja no solament el perseguir tenir una “bona” reputació, o innovar en gestió, processos i producte són motius perquè totes les organitzacions s’orientin cap a això. La mateixa Unió Europea està traçant un futur basat en la digitalització i “el verd” a què les empreses s’orienten de forma directa. L’anomenada Taxonomia verda i la Social que actualment estan sent objecte de debat i anàlisi en les institucions europees marcaran el què i el com mesurar actuacions sostenibles i ètiques amb l’entorn i la societat, per obtenir finançament tant públic com privat, en els propers anys. Finançament que “premiarà” el comportament sostenible en el social en tres àmbits: les persones, el bon govern i els Drets Humans.
6. Ets patrona d’una fundació i consellera de diferents equips directius i consells d’administració que, tradicionalment, són els òrgans que més s’han resistit als canvis que està exigint la societat. Estan sent capaços els consells d’administració d’introduir les mesures adequades per fer aquest canvi de rumb?
La CNMV està, a través de diverses recomanacions, empenyent la presència de dones en els consells d’administració, i establint que els criteris ESG (environment, social & governance) caiguin sota la responsabilitat del mateix Consell. De fet, diverses empreses han creat ja Comissions de Sostenibilitat dependents directes de Consell.
Els aspectes lligats a la reputació (és a dir, a tenir un correcte comportament ètic) han arribat ja als Consells. Es parla de Capitalisme d’Stakeholders, davant el Capitalisme de Shareholders. Es parla de Capitalisme Verd, Social… De l’exigència de diferents fons d’Inversió d’observar la generació de riquesa amb el prisma mediambiental i social … Això ens hauria de conduir a l’existència de Consells diversos (en gènere, origen, formació, experiència) independents majoritàriament i amb membres de poca durada en el mateix.
7. Estem travessant per una greu crisi de les nostres institucions i per una de les majors crisis de confiança de la història empresarial. Quin és el paper que està jugant l’ètica en aquest context i quin és el que hauria de jugar?
Crec que la clau ara és establir, des de l’ètica, bases i criteris d’actuació a curt, mig i llarg termini. Valorar l’aportació de les parts interessades (clients, treballadors, societat, administracions públiques, universitats, tercer sector) més que mai en l’elaboració de plans estratègics perquè l’entorn ha canviat molt, i ho seguirà fent. Vivim moments d’incertesa, que només es dissipa si l’afrontem des del coneixement i la gestió del mateix. Cal generar espais de treball en escenaris nous i canviants. I per això l’empresa ha de sortir de sí mateixa i escoltar, i actuar amb criteris ètics i responsables al que li toca. Les aliances amb altres agents, especialment la Universitat, són necessàries. Perquè així serà sostenible.
8. Finalment, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?
Per a mi és ser coherent amb els meus valors (poder mirar-me al mirall cada matí i reconèixer-me), tenir un propòsit clar i correcte en què el diàleg amb els stakeholders és clau. Saber i conèixer en què els afecta la meva manera d’actuar i en com ells afecten la meva.
Els Drets Humans i el seu compliment i respecte com a criteri últim i primer de les meves actuacions. Pensant en les generacions futures (bell subjecte de Dret des de l’Informe Bruntland de 1987), en un ecosistema sa i en les persones i les seves vides.
L’empresa com a actor molt actiu en el benestar social i personal.