La gestió i mesurament de l’impacte ètic en les organitzacions [radicalment] responsables

I si res canvia? I si canvia tot?

Moltes vegades, la majoria de fet, les organitzacions duen a terme iniciatives i projectes per desenvolupar la seva missió, aconseguint resultats comercials, econòmics … però no arriben a conèixer els efectes reals que les mateixes tenen sobre les persones a les que es dirigeixen.

Entrem, així, en una espiral que ens porta a fer més i més activitats, guiats (amb sort) per alguns indicadors que ens diuen que estem fent moltes coses i arribant a moltes persones i, en el millor dels casos, ens poden arribar a dir com ho fem.

I és aquí on hem de parar-nos i observar l’impacte del que estem fent.

Mesurar l’impacte ens parla de conèixer els canvis que estem provocant, l’empremta que deixen les nostres accions un cop dutes a terme. És un pas més en el procés de conèixer el que fem (activitat), quantes coses fem (resultats) i el que aconseguim, l’efecte real que provoquem (impacte).

I si aquest mesurament és important en qualsevol dimensió de l’organització, en el cas de la gestió ètica adquireix una rellevància central per assegurar el com ho fem (cultura ètica).

Perquè podem estar duent a terme, per exemple, moltes accions formatives sobre el nostre codi ètic (activitat), amb la participació d’una gran proporció de la nostra plantilla (resultats), però que aquesta formació no estigui suposant cap avanç en la integració dels valors en el nostre dia a dia (impacte). Si el que fem no genera canvis, si no aconseguim que l’ètica s’incorpori en totes les dimensions de la nostra organització, de poc serviran els esforços i recursos invertits en això.

Aturem-nos en els dos pilars en què se sustenta el mesurament de l’impacte:

  • La teoria del canvi: metodologia que ens permet explicar com i per què les nostres activitats donaran lloc als canvis desitjats.
  • Els nostres grups d’interès: aquelles persones – internes o externes – que conviuen en la realitat de la nostra organització i a les que aportem valor.

D’aquesta manera, mesurar el nostre impacte ens parla d’identificar, avaluar i comunicar quins canvis estem generant en els nostres grups d’interès, què els estem aportant.

 Per què és important gestionar i mesurar el nostre impacte ètic?

  • Perquè és imprescindible per conèixer (identificar i mesurar) el valor ètic que aportem als nostres grups d’interès.
  • Perquè ens permet gestionar aquesta aportació de valor, sent més eficaços en la consecució dels nostres resultats.
  • Perquè ens permet comunicar en el si de la nostra organització el nostre compromís amb la gestió ètica, alineant a les persones amb els valors corporatius.
  • Perquè ens dóna informació per explicar-ho a la societat, avançant en la generació de confiança.

D’aquesta manera, la gestió de l’impacte ètic reforça l’establiment de relacions de confiança de l’organització amb els seus grups d’interès: un actiu decisiu per a l’empresa i un avantatge competitiu que resulta difícil d’imitar, més encara en els contextos globals de la societat i de l’economia actual.

Des que el 1984 Edward Freeman va popularitzar el concepte de “Stakeholder” ha anat creixent el debat sobre el paper que l’empresa, i les organitzacions en general, han de jugar a la societat.

La veritat és que cada vegada més empreses, professionals, institucions i organitzacions socials estan comprovant els avantatges d’invertir esforços, dedicació i recursos en millorar la qualitat de les seves relacions i en enfortir la confiança amb els seus diferents interlocutors, stakeholders o grups d’interès, i per aconseguir-ho el comportament ètic és un eix fonamental.

“La confiança no constitueix només un lubricant per al bon funcionament de la cooperació i la negociació, sinó que és la base primera per a l’establiment de qualsevol tipus d’interacció humana”.

Domingo García-Marzá, filòsof

Les relacions de confiança es construeixen amb la pràctica del diàleg. Des del diàleg creem valor i des del diàleg hem de mesurar-lo. És per això que, com veurem, el procés de gestió i mesurament de l’impacte ètic ha de construir-se, sempre, amb la participació activa dels nostres grups d’interès.

L’impacte ètic en les organitzacions [radicalment] responsables

Des de la concepció de les organitzacions [radicalment] responsables, mesurar l’impacte que generem és una de les responsabilitats bàsiques a les que hem de donar resposta.

Responsabilitats beethik

D’aquesta manera, tenim la responsabilitat (outcome responsibility) d’analitzar les conseqüències de les nostres actuacions o omissions, rendir comptes i retroalimentar la presa de decisions. I no podem fer-ho de qualsevol manera: el diàleg com a mètode per a la presa de decisions i per a la gestió de les nostres relacions és una altra de les responsabilitats que hem de contemplar (dialogical responsibility).

Una organització [radicalment] responsable identifica totes les seves responsabilitats i les gestiona de manera global i ètica, des dels seus fonaments, des dels seus arrels, des de la seva essència, per, des d’aquí, construir el seu “caràcter” i la confiança que li dóna legitimitat per actuar .

La gestió i mesurament de l’impacte ètic és, en el marc d’aquest model, una eina bàsica per a la creació de valor des de l’organització.

“… No estem dient que l’empresa hagi ocupar-se dels drets socials i econòmics, ni que hagi de fer-se responsable d’allò que l’estat té dificultats per garantir … Volem dir senzillament que l’empresa ha d’incorporar-se a aquesta assumpció de responsabilitats en la mesura que correspongui al seu poder i les seves capacitats”.

Amartya Sen, sociòleg

El procés de gestió i mesurament de l’impacte ètic

El mesurament d’impacte és un procés d’aprenentatge que ens permet gestionar l’aportació de valor ètica que construïm en la relació amb tots i cadascun dels nostres grups d’interès.

Per a això, ens hem de fer preguntes com les següents:

  • Quin tipus de canvi estem aconseguint amb la nostra gestió ètica?
  • Quins són els grups d’interès als quals estem aportant valor? Quin impacte estem generant en aquests grups? Quins processos de creació de valor conjunt generen més impacte?
  • Estem aconseguint canvis en les formes de treballar dels equips i en la manera de prendre decisions? Amb quins efectes?
  • En quines dimensions s’estan produint canvis? En les persones? En els processos? En els resultats? En la relació amb l’entorn? En els procediments?

 beethik proposa el següent procés per a la gestió i mesurament de l’impacte ètic:

El procés continu de gestió de l’impacte ens permetrà dibuixar, mesurar i avaluar la nostra cadena de valor de l’impacte ètic:

La gestió de l’impacte ètic ens ofereix mètriques de mesura específiques adaptades a la realitat de cada organització i que es construeixen des del diàleg amb els grups d’interès implicats. Mètriques que ens permetin conèixer, per exemple:

  • La percepció dels nostres grups d’interès sobre l’aplicació en el dia a dia dels nostres valors.
  • La valoració del nivell de coherència entre el que diem (els nostres valors) i el que fem (el nostre dia a dia).
  • El nivell de desenvolupament de competències i de talent ètic en l’organització.
  • L’evolució en els índex de confiança dels nostres grups d’interès.
  • La percepció ètica de l’organització per part de la societat.

Només així sabrem si res està canviant. O si està canviant tot. I només així podrem gestionar perquè tot segueixi canviant.

Ens trobem en el terreny de la gestió dels intangibles, els que ens aporten valor al procés estratègic de presa de decisions. Els intangibles són el nou espai en el qual les organitzacions dibuixen els seus escenaris de competitivitat i per a això s’han de dotar d’eines que permetin conèixer el valor que estan generant.

No és fàcil, ningú va dir que ho fos! Però les organitzacions [radicalment] responsables treballen per conèixer i maximitzar el valor que generen en el seu avanç cap a una realitat més autèntica, humana i sostenible.

Article publicat a Ethic: enllaç

PDF de l’article: Article impacte ètic