Marxem de vacances amb un profund sentiment d’agraïment a totes les persones amb que hem tingut l’honor i el plaer d’establir connexions.

Junts hem fet créixer l’aposta per les organitzacions [radicalment] responsables, dotant-la de contingut des de la suma de totes les visions compartides.

• La responsabilitat radical és “fer un pas més enllà, anar a buscar l’essència de les organitzacions”,
• ens parla de “la necessitat de ser consistent, d’aconseguir sistematitzar que l’organització es comporta de manera responsable en tots els seus àmbits d’actuació i també en la necessitat de connectar amb la part més autènticament humana, amb allò que ens defineix com a persones”.
• Perquè “quan es fa referència a les arrels, que és el que suggereix el concepte “radical”, estem dient que la responsabilitat ha d’impregnar totes les actuacions de l’empresa, tant des del punt de vista de la manera d’actuar de les persones, com des del de retre comptes del que es fa, que és el que implica la responsabilitat”.
• I és que “el canvi radical cap a la gestió ètica i responsable és una necessitat urgent”, perquè “el moment de canvi que estem vivint al conjunt de la societat, a les empreses i a les organitzacions, demana aquest tipus de propostes que apostin a fons pels compromisos”.
• Així, l’ètica de la responsabilitat radical ens permet desenvolupar “la vocació de comportament orientada de forma substancial a l’altre” i avançar en “la incorporació i integració dels valors que ens identifiquen com a societat, com a organització, en tots i cadascun dels espais privats i públics”.
• “Perquè no es pot entendre la responsabilitat sense l’ètica, ni l’ètica sense responsabilitat”.

Aquestes són algunes de les aportacions d’Alberto Andreu, Olinda Anía, Francisco Hevia, Imma Lluva, Antoni Ballabriga, Victòria Camps, Juliana Vilert, Joan Segarra i Inés García-Pintos. Us animem a tornem a llegir les entrevistes que hem compartit a l’espai Connexions i que seguirem ampliant després de vacances.