Begoña Román és doctora en filosofia i professora a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, membre del Comitè de bioètica de Catalunya i està especialitzada en ètica aplicada al mon de les organitzacions.
1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?
Analitzaré les paraules que composen aquesta expressió:
- L’ètica és una actitud crítica, reflexiva, que des de certa distància de la realitat té un veritable desig de transformar-la i millorar-la.
- La responsabilitat és “fer-se’n càrrec” d’una dimensió de quelcom important per a la vida i que, com la vida mateixa, s’ha de cuidar, és fràgil i vulnerable. Per tant, responsabilitat és “tenir cura de”.
- I radical és anar-hi a les arrels, als fonaments.
Quan ho juntes tot, estem parlant d’una ètica que, en l’àmbit de les organitzacions, té cura i es fa càrrec d’una missió, d’un encàrrec, que tard o d’hora ens porta a la sostenibilitat. I que ho fa anant a les bases, a les arrels, no quedant-se en la superfície.
L’expressió és molt important perquè si separes aquestes paraules i no fas aquest link de l’ètica de la responsabilitat radical, et pots quedar amb que l’ètica és una qüestió de bona voluntat. I no és així, es tracta d’una qüestió de tenir cura del que és aliè a tu i és fràgil (com les persones de l’organització), sense quedar-te a la superfície, a les modes, i anant als fonaments.
2. La transparència és una de les bases del comportament ètic en la governança de les organitzacions. Però, s’està aplicant bé? N’hi ha prou amb les webs de transparència? Quins serien els nous reptes a assolir en aquest àmbit?
Sempre que es produeix un auge d’un concepte i d’unes polítiques lligades a aquest concepte, com passa ara amb la transparència, es pot fer una lectura positiva o una negativa.
La lectura positiva, que és la més important, és que en una societat democràtica i en crisi necessitem exigir que els que tenen més poder transparentin, facin visible, tot el que fan. Perquè no és possible la democràcia sense informació i la informació ha de ser clara, veraç i d’accés transparent.
Per tant, la transparència permet satisfer un dret democràtic a la informació i un control del poder.
Però, si a més a més, es junta amb que la transparència ve a suplir una manca claríssima de deferència a l’usuari, al client, al ciutadà, perquè venim d’una tradició obscurantista, de portes tancades, de claustres, doncs benvinguda aquesta legislació que exigeix, fins i tot penalment si no compleixes, transparència.
Però la part negativa té a veure amb que demanem transparència perquè no ens fiem els uns dels altres. Quan tu tens un clima de confiança, quan no tens la sensació de que t’estan enganyant, no cal que m’ho estiguis mostrant tot. Aquesta excessiva exigència pot atemptar contra l’àmbit de la intimitat, de l’estratègia, de la cautela, de la prudència, i acabar en una societat de “gran hermano” on tot és visible i, per tant, contrari a una societat de confiança, o sigui, una societat pornogràfica, sense intimitat i sense pudor.
La transparència no és la finalitat. Però ha vingut en un moment en que brillava per la seva absència i hem de trobar el punt d’equilibri entre què és d’interès públic, i s’ha de transparentar, i què no ho és. Hem de pensar que també podem generar situacions d’alarma social per manca de cautela, o per “infoxicació”.
Per tant, benvinguda sigui la transparència, perquè venim d’un moment en que no hi havia dret a la informació, però vigilem amb la pornografia de transparentar-ho tot.
3. En l’àmbit dels serveis socials cada vegada estan més institucionalitzats el que s’anomena “espais de reflexió ètica”. Ens pots explicar què són, si es viable extrapolar aquesta iniciativa al mon empresarial y què valor aportaria?
Els ERESS (Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials) institucionalitzen unes hores cada cert temps on es garanteix un espai on la gent està alliberada per anar allà a pensar, a reflexionar, des de la perspectiva ètica en les problemàtiques que tenen en aquella organització. En Serveis Socials era molt important fer-ho perquè es prenen decisions sobre la vida de les persones, decisions molt complicades que no es poden prendre només des de la mirada de l’ètica personal i professional de qui pren la decisió. Com són decisions molt complexes és bo que hi hagin òrgans col·legiats consultius en els què la deliberació estigui garantida per a gestionar el risc i la complexitat.
Això no és res nou, es va copiar dels comitès d’ètica assistencial dels hospitals. Però es va considerar que no podia ser una cosa allunyada de la praxi diària, de la trinxera. I per això es va fer una cosa molt més petita, més oberta, amb una formació garantida i unes pautes que assegurin la deliberació.
I aquest concepte és aplicable a les empreses, i a les escoles i a qualsevol tipus d’organització. Perquè pensar sempre va bé i pensar col·legiadament i pluralment és la millor manera de fer-ho.
El major handicap al món empresarial que ha fet que, malgrat l’ètica aplicada a l’empresa sigui tant antiga com la bioètica i més antiga fins i tot que l’ètica als Serveis Socials, és la cultura empresarial convencional, és a dir, aquella que pensa només en el rendiment econòmic, sense assumir que l’ètica és una manera de concebre l’economia i de fer negocis. Per això, no qualla l’ètica en una manera de fer empresa molt tancada a les iniciatives que posin en perill la seva estructura rígida, jeràrquica, obscurantista i on es veu l’ètica com un apèndix, gens nuclear.
4. Necessitem líders [radicalment] responsables amb noves capacitats o competències si volem que l’ètica estigui present des de l’arrel de les nostres organitzacions? En cas afirmatiu, què els hauria de diferenciar?
El líder [radicalment] responsable cuida molt a la seva gent però no la tracta com a “seva”; sinó que incentiva una confiança sense aduladors. I dic que no és seva perquè es dedicarà a gent que sap que té una gran capacitat crítica. Fa veritablement lideratge: promou gent i projectes comuns.
És una persona molt treballada personalment i amb la convicció profunda de voler fer una empresa d’una determinada manera i no la vol fer sol. És una persona amb autoconeixement, una persona espiritual que creu en bones causes fins i tot a nivell dels negocis.
És una persona disposada a deixar lloc als altres, a marxar quan consideri que hi ha una altra persona que pot assumir millor les seves responsabilitats. És una persona que fa cantera.
I no sabrà mai que ell és un líder, ho anirà descobrint poc a poc quan vegi la seva capacitat d’incidència. Anirà contínuament provant la seva capacitat de lideratge. És una persona humil i bondadosa. I això es veu i aprecia.
No és un perfil molt habitual, perquè al món dels negocis cal astúcia i l’astúcia i la bondat a vegades no casen bé. Necessitem persones que tinguin aquestes característiques i que facin empresa.
5. Si et proposen escriure un llibre amb el títol “Ètica, estètica, cosmètica i empresa”, quina seria la tesi que defensaries en el llibre?
Que l’empresa ha de ser un lloc on estar-hi a gust perquè es l’única possibilitat d’oferir un producte o servei que tingui futur i present.
L’estètica (entesa com el que té a veure amb la sensibilitat, no només amb la cosmètica) és molt important, que la gent es trobi bé. Pots enganyar a la gent un temps, però si no hi ha solidesa, si no hi ha fonaments, autenticitat, això durarà poc. I aquí és on entra l’ètica.
L’ètica i l’estètica són dues cares inseparables de la mateixa moneda. L’ètica sense estètica no sé sosté, perquè s’ha de tenir cura de les afectivitats. I l’estètica sense l’ètica pot arribar-hi a ser esnob.
Els negocis s’havien oblidat d’aquestes dues cares de tota activitat humana i, en canvi, moltes vegades es cenyeixen a la cosmètica, que és simulacre i dissimular, sense sensibilitat i sense ètica.
6. Si haguessis d’il·lustrar amb tres paraules què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions, quins serien?
- Complexitat. Davant d’una qüestió científica, on dos i dos són quatre, és una qüestió que pot ser complicada, però té una resposta. La complexitat de l’ètica té a veure amb que no hi ha una resposta bona a priori, poden haver-hi moltes. No es pot simplificar la resposta, perquè són temes molt complexos.
- Diàleg. Significa logos “a través de”, perquè ningú té el monopoli de la racionalitat i si algú el té, t’has de preocupar.
- Pal·liatiu. Crec que en els temps actuals l’ètica no ha d’anar a buscar la plena felicitat ni la maximització d’òptims, sinó a reduir danys, a pal·liar danys. No oprimeixis a la gent, no l’alienis, perquè venim d’aquí; som éssers vulnerables i necessitem cuidar-nos.