Connexions beethik: entrevista a Alberto Andreu

Alberto AndreuDoctor en Economia i llicenciat en Dret per la Universitat Pontifícia de Comillas (ICAI-ICADE) i MBA per l’IE Business School. Sènior Advisor d’EY (Ernst & Young); Sènior Advisor de d’ATREVIA; Assessor del Consell de Calidad Pascual en matèria d’RSC; Associate Professor de l’School of Economics and Business Administration de la Universitat de Navarra; Visiting Professor de la Universitat de Piura (Perú); membre del Consell Assessor de la Càtedra d’Economic and Business Ethics de la Universitat Pontifícia de Comillas; i membre del Consell d’Experts de Corporate Excellence i IE Business School. 

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Ètica de la responsabilitat radical… en principi, és un concepte que m’espanta una mica. Per a mi, els conceptes d’ètica i de responsabilitat no són binaris (o 0 o 1), ni blanc o negre; és a dir: no són conceptes radicals. Crec que, més enllà que hi ha unes línies vermelles molt nítides, en l’ètica i en la responsabilitat cal saber gestionar els grisos.

2. Moltes empreses disposen d’un codi ètic (o de conducta) i d’un comitè i de canals de seguiment o de denúncia. És això suficient per fomentar una veritable cultura ètica? Què més es necessita?

Els codis i els canals són necessaris, però no són suficients. De fet, és bastant freqüent trobar-se amb empreses que, tenint un codi ètic, amb prou feines tenen denúncies o consultes en els seus canals de denúncia. Si no hi ha ni tan sols consultes per interpretar el codi, no cal suposar que “totes les actuacions són correctes”, sinó que, o no es coneix aquest codi, o no és més que “paper mullat” per complir un requisit formal. És a dir: caldrà suposar que el codi es té, però no es viu.

Per això cal anar més enllà amb algunes eines com:

  • Diagnòstics de cultura ètica per a comprovar si hi ha gaps entre el que es diu formalment i el que realment es fa.
  • Introducció de “preguntes àcides” per a que es formulin els directius abans de prendre les seves decisions.
  • Oficines de codi que puguin prestar assessorament als executius o elaborar dictàmens sobre possibles conflictes ètics en decisions concretes.
  • Incorporar els criteris ètics en el procés d’avaluació de l’acompliment.

3. Coneixes exemples d’empreses que s’hagin dotat d’algun mètode de deliberació per introduir l’ètica en la presa de decisions? Com ho estan fent?

Hi ha bons exemples. A mi m’agrada molt Johnson & Johnson que, gairebé des de l’inici de les seves operacions, van definir un codi ètic (el seu Credo); van establir un procés per prendre les seves decisions d’acord amb aquest Credo; van fixar preguntes àcides per formular-se a l’hora de prendre les decisions (per exemple, com explicaries teva decisió a la família i als teus fills?); i a més, van establir un model d’avaluació de l’acompliment dels seus executius atenent a dos criteris: els quants (objectius quantitatius) i els com (objectius qualitatius).

4. Quin diagnòstic fas de l’estat de la qüestió sobre “l’ètica versus l’estètica” en el nostre entorn empresarial?

Crec que el millor diagnòstic ho va fer la Fiscalia General de l’Estat, a la seva Circular 1/2016, sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques, (que es consagrava en la reforma del Codi Penal efectuada per llei orgànica 1/2015, on es va introduir la figura del Compliment Penal en el seu Article 31 bis).

Hi ha una frase d’aquesta Circular que em sembla magnífica. Diu així: “Com s’ha exposat, els models d’organització i gestió (els sistemes de Compliment) no només tenen per objecte evitar la sanció penal de l’empresa sinó promoure una veritable cultura ètica empresarial. Per això, la clau per valorar la seva veritable eficàcia no rau tant en l’existència d’un programa de prevenció sinó en la importància que té en la presa de decisions dels seus dirigents i empleats i en quina mesura és una veritable expressió de la seva cultura de compliment “.

5. Et proposen donar una conferència a l’equip de direcció d’una gran empresa espanyola amb el següent títol: “L’ètica, ¿és un obstacle per competir o un avantatge competitiu?” Quins serien els missatges clau?

En el curt termini, l’ètica costa diners: costa establir els canals de denúncia, fer auditories, crear equips per gestionar-la … i, sobretot, costa diners dir NO o caure en la temptació de buscar dreceres per aconseguir contractes. Però a mig i llarg termini, l’ètica paga tots aquests costos inicials i “surt rendible”, perquè el mercat acaba rebutjant la mentida i premiant el fer bé les coses.

6. Si haguessis d’il·lustrar amb tres paraules què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions, quines serien?

Em surten quatre paraules: “l’ètica, aigües amunt“. Vull dir: si l’ètica forma part natural de la cultura corporativa de l’empresa i del procés de presa de decisions, el més lògic és que hi hagi pocs problemes en les decisions que prengui aquesta empresa. Per contra, si s’espera al final de tot el procés de gestió a incorporar criteris ètics, els problemes es multiplicaran. Com diuen els anglesos … “garbage in, garbage out “. És a dir: si dins de casa teva tens “escombraries” el normal és que, a l’exterior, treguis també escombraries.