Connexions beethik: entrevista a Olinda Anía

Olinda AníaExperta en polítiques de modernització i de reforma de l’Administració de la Secretaria d’Administració i Funció Publica del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i secretària del Comitè Assessor d’Ètica Publica.

 

 

1. ¿Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Em suggereix la incorporació i integració dels valors que ens identifiquen com a societat, com a organització, en tots i cadascun dels espais privats i públics. Es a dir, valors compartits i que assenyalen com actuar, individualment i col·lectivament, per aconseguir tenir la societat on volem viure. I perquè no es pot entendre la responsabilitat sense l’ètica, ni l’ètica sense responsabilitat.

2. En els últims anys han proliferat la realització de seminaris, jornades, tallers i conferències sobre ètica aplicada a les organitzacions en els que tu has participat activament. També s’han creat codis d’ètica i de conducta, comitès d’ètica, espais de reflexió ètica, etc. Què està passant? Què és el que justifica aquest interès creixent per l’ètica?

Crec que l’interès creixent per l’ètica és conseqüència d’haver assolit un nivell de benestar al que no s’està disposat a renunciar. La corrupció política, els desastres mediambientals, les injustícies i desigualtats socials, la precarietat laboral posen en risc aquest estat del benestar i això ha generat una desconfiança envers els poders públics, les institucions i els partits polítics en qui s’havia delegat la defensa i impuls del benestar col·lectiu. La ciutadania ara és una ciutadania activa, que exigeix participar i sobretot exigeix a aquells poders públics, institucions i partits polítics, que retin comptes del que fan, per que ho fan i quan costa el que fan. Hi ha una consciència social de que les males pràctiques perjudiquen a tothom en major o menor grau i que tots estem implicats en evitar-les o minimitzar-les. I està clar, que al marge d’ideologies, hi ha un substracte comú que ens identifica com a societat, que son els valors ètics. Per tot això, crec que hi ha un interès creixent per l’ètica, com espai comú que ens permet avançar com a societat, que facilita la convivència i que ha de permetre preservar-la per a generacions futures.

3. Al juny del 2016 es va publicar el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats del seu sector públic, ens pots explicar com va néixer i per a què?

La Llei de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern ha estat sens dubte el motor que ha impulsat l’aprovació d’aquest Codi de conducta dels alts càrrecs i directius del sector públic, ja que estableix la obligació que les administracions i els seus ens es dotin de codis de conducta d’alts càrrecs que desenvolupin els principis ètics d’actuació establerts en la llei, i a més, determinin les conseqüències d’incomplir-los. L’actual codi de conducta, però té un antecedent immediat molt clar, el Codi de bones pràctiques per alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya de 2013, iniciativa que s’emmarcava dins el programa de 51 mesures per a la Regeneració Democràtica i la Transparència proposades pel president després de la celebració de les dues cimeres sobre regeneració democràtica. Aquest Codi era merament programàtic, formulava una sèrie de principis amb una finalitat deontològica però no preveia cap mecanisme de seguiment i control.

L’actual Codi de conducta suposa un pas qualitatiu endavant molt important en tant que preveu no només les conseqüències del seu incompliment, amb una remissió expressa al règim sancionador establert en la Llei de Transparència, sinó també un mecanisme de control intern que és el Comitè Assessor d’Ètica Pública.

4. De tot el contingut recollit en el Codi, en la teva opinió, quin són el tres àmbits d’actuació més rellevants sobre els que caldria incidir en la pràctica a curt termini?

Els àmbits d’actuació mes rellevants són sens dubte els relacionats amb conflictes d’interès, amb les bones pràctiques en la contractació pública i en relació amb els grups d’interès i agenda pública. Son, els tres àmbits on el risc de corrupció és mes alt, i per tant caldria avançar en desenvolupar mesures preventives, protocols d’actuació i mecanismes de seguiment i de control.

4. Tradicionalment es diu que amb la publicació d’un codi de conducta no hi ha prou, que calen fer més coses perquè realment el seu contingut impregni les actituds i els comportaments de les persones en el dia a dia. Quines serien les principals actuacions que calen fer perquè el Codi dels alts càrrecs i personal directiu s’implanti en l’activitat quotidiana?

Es evident que l’aprovació d’un Codi de conducta és un pas importantíssim, però no deixa de ser un primer pas dels molts que cal anar fent, per anar assentant la cultura ètica en l’Administració a partir de l’exemplaritat en l’actuació dels seus alts càrrecs.

Es per això que el Comitè assessor d’Ètica pública va aprovar el passat mes de gener, el pla d’actuació 2018 que s’articula a partir de cinc àmbits clau: codi de conducta, Col·laboració intra i interdepartamental, coordinació institucional, formació i difusió i informació. Cadascun d’aquests àmbit té assignats uns objectius i definides unes actuacions per assolir-los. El Pla d’actuació anual permet no només avançar en la implantació del Codi de conducta, amb una visió estratègica, de conjunt, sinó també retre comptes anualment de l’activitat del Comitè assessor d’Ètica Pública.

5. La resta de persones que treballen a l’administració publica, inclosa l’administració local, també disposen d’un codi ètic o de conducta? En quin moment es troba la seva implantació? Quines recomanacions li faries a un equip de govern local que té un codi de conducta, però que no sap per on començar la seva implantació?

La llei de transparència, accés a la informació i bon govern obliga també als ens locals a elaborar codis de conducta dels alts càrrecs. Per a facilitar el compliment d’aquesta obligació, es va constituir un grup de treball en el marc de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya (marc de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat, el consorci administració oberta de Catalunya, l’escola d’administració pública de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’associació catalana de municipis i comarques i la federació de municipis de Catalunya, pel desplegament i implementació de la llei de transparència).

El grup de treball va elaborar un model de codi de conducta dels alts càrrecs dels ens locals i una guia d’aplicació, que va presentar el mes de maig de 2017, per tal facilitar als ens locals l’aprovació dels corresponents codis de conducta.

Per a implantar un codi de conducta està clar que el primer que cal fer son accions de sensibilització, d’informació i de formació, tant als destinataris del Codi de conducta (càrrecs electes i directius dels ens locals) com als servidors públics dels ens locals i també a la ciutadania.

Cal donar a conèixer el contingut del Codi, el què implica, les obligacions que hi conté, les responsabilitats que es deriven del seu incompliment i com exigir-les. Es del tot necessari que, tant els càrrecs electes i directius, com els servidors públics i ciutadania en general, coneguin quin són els principis ètics que regeixen l’actuació pública dels càrrecs, uns perquè els compleixin i adeqüin la seva conducta pública i els altres per exigir el respecte a aquest marc ètic i si escua, exigir les responsabilitats que corresponguin.

6. Si haguessis d’il·lustrar amb tres paraules què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions, quins serien?

Les tres paraules serien reflexió, anàlisi i valoració en la presa de decisions.

Aquestes tres paraules porten implícites dues idees: necessitat de qüestionar-me per què i per a què prenc una decisió i de valorar si la prendria si hagues de tenir impacte en el meu cercle més proper i estimat.