Catedràtica emèrita de Filosofia moral i política de la “Universitat Autònoma de Barcelona”. Presidenta de la “Fundació Víctor Grifols i Lucas” i membre del “Comitè de Bioètica de Catalunya”.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Crec que l’adjectiu “radical” aquí significa que la responsabilitat cal prendre-la seriosament. La qual cosa vol dir que parlar només de responsabilitat, com s’ha fet fins ara, no ha acabat de funcionar. Quan es fa referència a les arrels, que és el que suggereix el concepte “radical” estem dient que la responsabilitat ha d’impregnar totes les actuacions de l’empresa, tant des del punt de vista de la manera d’actuar de les persones, com des del de retre comptes del que es fa, que és el que implica la responsabilitat.

2. En alguna ocasió has dit que el gran dilema/problema de l’empresa és conjugar eficiència i justícia. Que li recomanaries a un directiu d’una empresa per resoldre aquest problema?

Els valors ètics sempre han de ser prioritaris als econòmics, però aquests no es poden menysprear. Tenir present la justícia o l’equitat només vol dir deixar de pensar exclusivament en l’eficiència. Primer son les persones. Discriminar-les d’alguna manera és injust. Si la discriminació és el preu de l’eficiència, cal buscar- la per una altra via que no perjudiqui a ningú.

3. Un dia estàs amb un directiu d’una empresa i et diu: m’he llegit el teu llibre “El gobierno de las emociones” i m’ha encantat la frase “no basta conocer el bien, hay desearlo; no basta conocer el mal, hay que despreciarlo”,però, em sorgeix una pregunta: com ho faig per estimular el desenvolupament d’aquestes emocions a la meva empresa?

Diria que la millor via és l’exemple i el clima que es viu a l’empresa. L’exemplaritat dels que tenen més poder és fonamental per contagiar els sentiments. Si les accions reprovables no son de fet reprovades per la majoria dels treballadors i, en especial, pels que estan més a munt en la jerarquia, el clima de l’empresa no serà favorable a desenvolupar les emocions adequades.

4. Podríem dir que hi ha concepcions de l’ésser humà més ètiques que altres? Per exemple, és més ètic entendre l’ésser humà com a depenent i vulnerable que entendre’l des d’una perspectiva autònoma i racional? Quines conseqüències té una concepció i l’altre en les empreses i organitzacions?

Entendre l’ésser humà com autònom és una concepció idealitzada i falsa. Mai som del tot autònoms i depenem més dels altres al llarg de la vida del que pensem. És per això que alguns filòsofs reivindiquen una concepció més humil de la persona.

5. Si et proposen escriure un llibre amb el títol “Ètica, estètica i empresa”, quina seria la tesi que defensaries en el llibre?

Allò que va dir el meu mestre, José M. Valverde, quan es va veure obligat a renunciar a la càtedra: “no hay estética sin ética”.

6. Si haguessis d’il·lustrar amb tres paraules què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions, quins serien?

Responsabilitat, transparència, coherència.