Connexions beethik: entrevista a Miquel Fortuny

Miquel FortunyAdvocat, representant territorial de Cumplen a Catalunya – Associació de Professionals de Compliment Normatiu – i soci director de Fortuny Legal.

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Em suggereix la necessitat d’actuar amb un criteri autènticament ètic, fugint de la mera estètica o de la hipocresia. És molt cool semblar ètic, però actuar només per això, com a eina de màrqueting, no és sostenible èticament parlant. Radicalitat, en la meva visió, significa fer de l’ètica el criteri fonamental en les actuacions i en la pressa de decisions de les organitzacions. Ara bé, cal saber definir prèviament els valors ètics que volem seguir. I això no passa només per tenir uns codis ètics magnífics i molt ben presentats, sinó per treballar sensibilitzant a les persones que aquests valors són reals i autènticament necessaris per nosaltres com a organització.

Quan es fusiona l’ètica i la responsabilitat radical en una organització empresarial, els membres que la integren es comprometen a assolir un nivell de coherència entre els seus valors i els seus comportaments. Aquest nivell de coherència es transmet, entre d’altres aspectes, a través de l’honradesa, la transparència, la qualitat del servei i la responsabilitat empresarial que impacta directament en la generació de confiança i reputació empresarial entre els grups d’interès.

2. Ens pots dir en poques paraules què és això del compliance, per a què serveix i a qui aplica?

Literalment és compliment normatiu. Però no compliment normatiu estàtic, sinó dinàmic, enfocat al risc de l’activitat. Ho definiria com un instrument de gestió empresarial que té com a objectiu prevenir el risc d’incomplir la llei per part de les persones quan exerceixen la seva activitat professional dins de l’organització. L’objectiu del compliment normatiu és el d’evitar la imposició de sancions i el dany a tercers (consumidors, usuaris, parts interessades, etc.). Aplica a qualsevol persona jurídica, atès que tota persona jurídica ha de complir la llei quan actua en el mercat. Per assolir aquest objectiu, l’empresa s’ha de dotar d’un programa de compliance que identifiqui on estan localitzats els riscos d’incompliment legal en els seus processos i activitats i, en base a aquest anàlisis, estableixi mecanismes interns de prevenció, gestió i control destinats a evitar que es materialitzin aquests riscos. Entre aquests mecanismes, trobem, per exemple, conceptes com “codi de conducta”, “manual de prevenció de delictes”, “política de regals i cortesies”, “política anticorrupció”, “política de protecció de dades”, “blanqueig de capitals”, “conflicte d’interès”, etc.

3. Quina és la relació entre el compliance i l’ètica?

En la meva opinió és que són dues cares de la mateixa moneda. Els departaments d’RSC i els de compliance haurien de treballar de manera transversal i coordinada. De fet, des que es va reformar l’any 2015 el Codi Penal, tant la Fiscalia General de l’Estat, en la seva Circular 1/2016 de 22 de gener, com les diverses sentències del Tribunal Suprem en la matèria, així com els estàndards que van sorgint en aquesta matèria (per exemple UNE 19601, aplicable a compliance penal) parlen constantment que el compliance ha de ser un reflex de la cultura ètica de les organitzacions. És la primera vegada que la Justícia comença a utilitzar conceptes con l’ètica de les organitzacions, almenys la Justícia penal, la qual cosa ens marca el camí. Per tant, veig al compliance com un verdader instrument al servei de l’ètica de les organitzacions. 

4. Com contribueix el compliment normatiu al foment d’una cultura ètica en una organització?

Jo potser ho plantejaria al revés: és la cultura ètica la que contribueix al compliment normatiu. Guanyar o estalviar diners a costa d’incomplir la llei no es pot considerar ètic.

Una organització que comet un frau fiscal, o bé que no cotitza pels seus treballadors, o bé que posa els diners a un paradís fiscal, o que explota a menors d’edat, o que opta per pagar comissions il·legals, no podrà predicar sobre què és ètica, malgrat gasti elevades sumes de diners en anuncis publicitaris que lloen la seva ètica, o millor dit, i amb perdó, la seva “magnífica” hipocresia ètica.

Ara bé, evitar que una persona decideixi incomplir la llei, no es treballa des del BOE, sinó des de l’ètica personal o col·lectiva. El compliment normatiu forma part de la cultura ètica, i els grups d’interès, si són èticament responsables, esperen que complim la legalitat com a organització. De fet, podríem dir que el compliment normatiu és un bon indicador del nivell de cultura ètica de l’organització i contribueix a fer-la tangible.

5. Què li demanaries a una organització per poder fer un “bon compliance”?

Molt fàcil, el compromís verdader i autèntic dels seus màxims responsables. Que s’ho pensin abans de començar un compliance, que no ho facin per tenir un paper per si ho demana el Jutge, perquè si no és autèntic, els enganxaran a la primera de canvi, i titllaran el seu compliance de paper compliance o compliance estètic. Cal que el compliance es prediqui amb l’exemple, i si els màxims responsables no hi creuen, sincerament, els suggereixo que no facin veure que s’ho creuen, serà pitjor a la llarga. He vist molts compliance de prêt-à-porter, és a dir, per portar un dia especial, però el compliance ha de ser un vestit de carrer, per portar a diari.

6. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

Actuar guiat sempre pels teus autèntics valors, passi el que passi.