Cap de responsabilitat social en Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
Atleta de competició durant 10 anys, campiona del món el 1998 i medalla de bronze en els Jocs d’Atlanta ’96
1. Què et suggereix el concepte de l’ètica de la responsabilitat radical?
En una primera aproximació, els termes “ètica” i “responsabilitat” tenen individualment una força conceptual singular, que es multiplica exponencialment si es presenten conjuntament amb l’atribut de “radical”. Per tant, estem davant d’un concepte evolucionat, que extrapolat a l’àmbit organitzacional, pretén innovar i anar més enllà en la manera de gestionar.
En l’actual model de desenvolupament sostenible, la responsabilitat no pot ser un valor afegit, sinó que ha de ser un comportament que impregni la totalitat de decisions i actuacions de l’organització, a més de ser un valor intrínsec en el comportament dels qui la conformen; això és al meu entendre la virtualitat de la radicalització de la responsabilitat. I d’altra banda, incorporar l’ètica a les decisions i actuacions corporatives i als valors de les persones suposa treballar amb la confiança, el compromís, l’escolta activa i la transparència com a principis rectors.
Hem de viure i conviure conscients que formem part d’un tot que és de tothom i que de nosaltres depèn la seva sostenibilitat.
2. Vas participar a les olimpíades de Barcelona-92, a les d’atlanta-96 i a les de Sidney-2000 i vas obtenir una medalla de bronze en la prova de velocitat de 100 metres als Jocs d’Atlanta. Com ha influït aquesta experiència en els teus valors tant a nivell personal com professional?
Efectivament, vaig practicar atletisme de competició durant 10 anys i vaig aconseguir participar a diferents cites esportives internacionals i als tres Jocs Paralímpics esmentats, assolint resultats força satisfactoris si s’analitzen amb la perspectiva del temps. Durant aquells anys, l’atletisme era la meva passió i ho combinava amb els meus estudis de dret a la Universitat de Barcelona. El 1998 va ser un any rodó per a mi, perquè vaig ser campiona del món als 100 metres i subcampiona als 200 metres i, alhora, aconseguia la llicenciatura als meus estudis.
Aquesta trajectòria vital òbviament ha condicionat la meva persona i m’ha aportat, no només experiències tan interessants com intenses sinó, a més a més, tota una sèrie de valors que ineludiblement també han sigut clau en el meu desenvolupament professional. L’esperit de superació, l’esforç, la capacitat de treball, la tenacitat, l’autoestima, la facilitat per gestionar el fracàs, són inequívocs beneficis que la pràctica esportiva m’ha proporcionat en general, a banda de contribuir a la meva normalització com a persona cega. I sí, segurament tot això m’ha ajudat a construir el meu perfil professional i a salvar els diferents obstacles que m’he anat trobant al món laboral com a dona amb discapacitat.
3. Algunes organitzacions estan avançant i millorant l’atenció a la diversitat i aprofitant les aportacions de persones amb capacitats diverses. Què aporta la gestió de la diversitat a la cultura de les organitzacions i concretament a TMB?
En termes de responsabilitat social, la gestió de la diversitat a les organitzacions denota el seu compromís amb una societat més inclusiva, equànime i igualitària. Incorporar diversitat als equips de treball reforça el repte de les companyies d’identificar-se amb la societat i genera un retorn absolutament positiu ja que contribueix a una major i millor connexió amb el públic potencial incrementant, en conseqüència, la seva competitivitat. D’altra banda, és segurament un factor de millora del clima laboral, des del moment que enriqueix el capital humà i fomenta l’orgull de pertinença dels treballadors que en definitiva perceben que la seva empresa fixa l’atenció en el talent i no en altres circumstàncies de la persona (gènere, edat, origen, discapacitat…).
4. No és habitual trobar a persones amb discapacitat en llocs de responsabilitat. Encara existeixen molts sostres de vidre que impedeixen que la diversitat estigui normalitzada. En el teu cas, com arribes a la direcció de responsabilitat social en una empresa com TMB?
Tot i que en general s’ha avançat molt pel que fa a la inclusió laboral de persones amb discapacitat, hi ha encara moltes qüestions pendents, sobretot si parlem de la incorporació al mercat ordinari de treball. Per part de les empreses crec que existeixen encara massa resistències fruit en gran part del desconeixement i de prejudicis infundats, ja que no acaben d’entendre que més enllà d’etiquetes, contractar persones amb discapacitat és rendible, just i responsable. Ara bé, també les persones amb discapacitat hem de fer un exercici de autoconfiança i convenciment propi, preparar-nos i formar-nos degudament per poder ser competitius i fer-nos valer per les nostres competències i aptituds.
En el meu cas, i diria que en la majoria de casos, sempre explico que en la relació amb els meus companys de TMB, he identificat tres tipus de percepcions amb les seves corresponents conseqüències: la compassió (en el moment inicial), l’admiració (en descobrir les diferents capacitats i noves maneres de fer) i finalment la normalització (quan la interacció és habitual i sense prejudicis).
L’interès per millorar professionalment i assumir majors responsabilitats a TMB sempre m’han acompanyat i, per tant, he actuat en aquest sentit, amb una resposta força procliu i facilitadora per part de la pròpia empresa.
5. En coherència amb el propòsit i els valors de servei públic, quins són els grans reptes que té TMB des de la perspectiva de la seva contribució al desenvolupament sostenible i als objectius de l’Agenda 2030?
Des de fa anys, TMB és referent de responsabilitat social i sostenibilitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a Europa, essent aquest un dels eixos que ha vertebrat històricament la seva identitat, la seva estratègia i la seva voluntat de servei públic.
No obstant, de la mateixa manera que totes les organitzacions a l’actualitat, ja siguin públiques o privades, però especialment una empresa com TMB, ha d’estar permanentment alerta als continus canvis i a les tendències socials, ambientals, culturals i polítiques.
També ha d’adoptar un rol proactiu per augmentar la coordinació i transversalitat de les seves actuacions des de la perspectiva de la responsabilitat social i la sostenibilitat com a eina que reforça la seva legitimitat per actuar. Ha d’incorporar criteris d’innovació responsable en totes les seves dimensions i integrar la responsabilitat social i la sostenibilitat com atributs de marca i reputació per elevar la confiança dels grups d’interès.
D’aquesta manera, comunicant i fent visible la seva contribució a la construcció d’un model de territori i de societat més sostenible, està posant en valor l’impacte enormement positiu que TMB genera com a operador general de mobilitat sostenible dintre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En aquests moments, estem tot just encetant un estudi rigorós per identificar i posar en valor quina és la contribució de TMB per a la consecució de l’agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible i a partir d’aquesta diagnosi, podrem identificar quins àmbits d’actuació hem de millorar i com. A grans trets, ens plantegem els següents reptes:
- Potenciar el paper de TMB com a operador general de mobilitat (“mobility seamless”) dintre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i com a referent a Europa, a través de les avançades polítiques d’impacte social, de la innovació en els models de transport i de l’aplicació de noves tecnologies més eficients i menys contaminants.
- Aconseguir la màxima involucració i compromís de les persones de l’organització per consolidar la sostenibilitat i la responsabilitat social com a part essencial de l’ADN de TMB.
- Minimitzar els riscos de reputació, enfortint la confiança en la relació amb la ciutadania, amb els usuaris i amb el conjunt dels grups d’interès, com avantatge competitiu difícil d’imitar.
- Reforçar la imatge de marca TMB, actualitzant les polítiques i programes de responsabilitat social i sostenibilitat d’acord amb el context de canvi –social, econòmic i polític-, impulsant la coordinació transversal -tant a nivell corporatiu com en les àrees operatives-, i articulant la mobilitat com a motor social, educatiu, cultural i econòmic de l’activitat metropolitana.
6. TMB és el principal operador de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit quin creus que és el paper de la mobilitat envers el desenvolupament sostenible de la societat?
Al llarg de la historia, les ciutats s’han anat transformant segons ha canviat la concepció de sí mateixes. Així per exemple, amb la revolució industrial les ciutats van experimentar un ràpid creixement amb una orientació molt definida cap a l’activitat econòmica i productiva. Però des de fa unes dècades, més enllà de concebre les ciutats com a espais físics de desenvolupament econòmic, la societat està reivindicant cada vegada amb més força que les ciutats es concebin, s’estructurin i es gestionin com veritables espais de convivència humana on tothom, sense exclusió, pugui trobar resposta a les seves necessitats d’accés a l’educació, el treball, la sanitat, la cultura i l’oci, i on la satisfacció d’aquestes necessitats es puguin garantir igualment per a les generacions futures.
En aquest sentit, les polítiques de mobilitat sostenible són la resposta adequada de les ciutats per garantir que els seus ciutadans puguin moure’s d’una forma eficient, neta, socialment inclusiva, saludable, econòmica i amb el menor consum energètic.
Per tant, la mobilitat sostenible substitueix un model de transport ja obsolet, excessivament orientat a la vessant econòmica i a l’individualisme. La Mobilitat Sostenible és l’alternativa a un model massa depenent de l’automòbil particular, que s’ha convertit en sinònim d’increment de costos, de perjudici pel medi ambient, de barreres en l’accessibilitat universal a les necessitats bàsiques, de temps perdut en qualsevol desplaçament i d’efectes negatius sobre la salut.
7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?
Confiança, diàleg i transparència.