Professor de l’Escola d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira Virgili (URV). Actualment és el cap d’estudis d’aquesta escola.

Ha donat classes a la School of arquitecture UIC, La Salle_URL i ETSAB-UPC. Ha estat professor visitant de la Universitat de Witwatersrand i de la Universitat de Chandigarth.

La seva recerca s’ha centrat en la Modernitat catalana (especialment en la figura de Josep Maria Jujol) i en la Modernitat sudafricana (especialment en la figura de Matrienssen). Ha participat en congressos, revistes internacionals i en la redacció de diferents publicacions

1. Què et suggereix el concepte d’ètica de la responsabilitat radical?

Ètica per a mi té a veure amb aquella màxima aristotèlica que la dividia entre allò general i allò públic. El comportament ètic té a veure amb el sistema de valors que professa i amb les accions que un fa i si hi van de la mà o no, per tant entre allò general (el que hom pensa) i allò individual (allò que un fa en societat). Això segon és el que interpreto que és la responsabilitat.

Per si això fos poc, el concepte es radicalitza amb la paraula radical. Aquesta m’interessa perquè no sé bé com això que he explicat es pot radicalitzar. Bé, si, radicalitzant el sistema de valors. Això si ho fem ens serà molt difícil viure èticament.

Podem tenir un sistema de valors molt elevat, però aleshores ser conseqüent amb ells serà extremadament difícil. Com a exemple és aquell adolescent que pensa que ha d’anar en contra el sistema perquè és el que empara tots els mals haguts i per haver. El nostre personatge, si és ètic, responsable i està radicalitzat ha d’anar contra el sistema, per tant provarà de trencar-lo, no des del sistema, sinó agredint al sistema; li serà difícil viure en societat.

2. Al pensar en les relacions d’ètica i estètica aplicades a l‘arquitectura sorgeix la pregunta de què podem entendre per una ètica de l’arquitectura; en quin sentit la noció de bé intervé en l’arquitecte creador al fer la seva obra. Revisant literatura, podríem respondre que tradicionalment ho ha fet respecte a tres valors que podem vincular als principis vitruvians: la sinceritat constructiva (vinculada a la “firmitas”), l’adequació a la funció (“utilitas”) i la forma digna (“venustas”). Com entens tu la responsabilitat ètica d’un arquitecte? Segueixen sent vigents aquests valors?

Crec que el sistema de valors vitruvià és un sistema basat en la idea de forma en l’edificació sobretot. La idea que hi ha darrera la tríada és que l’edifici sigui etern i d’una tipologia determinada (Vitruvi pensava que l’arquitectura no estava en la construcció de residències o d’hospitals o d’habitatges per gent no rica, etc.), i avui en dia aquesta idea, crec, està superada.

Ens interessen arquitectures efímeres, arquitectures residencials per a gent sense recursos, arquitectures socials, etc. Els valors d’aquestes arquitectures no resideixen només en la firmitas, utilitas i venustas resideixen en com es relacionen amb la societat, quina interacció tenen amb l’usuari, quins recursos mediambientals consumeixen, etc. Jo crec que la radicalitat arquitectònica passa per ser responsable (èticament, si volem) amb els principis de l’arquitecte amb la societat.

Això que vol dir que un arquitecte que pensi que tenim un problema mediambiental ha d’intentar fer edificis zerowaste a l’hora de construir, ha de preocupar-se de l’empremta de Co2, ha d’usar mètodes passius per estalviar energia, etc. Això no vol dir que un arquitecte no tingui una responsabilitat amb la tradició arquitectònica i una responsabilitat en el llegat que deixa seguint la tríada vitruviana, cal sumar-ho. Arquitectes en aquesta línia podríem trobar a lacaton & Vassal, o els locals H-arquitectes, entre altres.

Això, però, també vol dir que un arquitecte que no pensi que hi ha un problema mediambiental i pensi que el problema només és de confort i d’espai es dediqui radicalment a complir aquest programa en els seus edificis. Podem trobar arquitectes d’aquest tipus com Frank Gerhy o Zaha Hadid.

3. Després d’uns anys de crisi, incertesa, canvis d’estructures socials… podem mirar enrere i valorar les coses que, com a societat, hem fet bé i les que no. Possiblement els models d’urbanisme i expansió no han estat massa sostenibles i aquí l’arquitectura pot tenir alguna cosa a dir. Quin creus que pot ser el vostre paper en la construcció d’una societat més autèntica, humana i sostenible?

Crec que és fonamental que els arquitectes entenguem la nostra responsabilitat social. Nosaltres, com a tècnics, sabem què estem construint. Vull dir que sabem com unes certes idees emanades dels poders econòmics es poden plasmar en una planificació urbana, sabem si aquestes idees són concordants amb la nostra idea de societat o no i no pot ser que essent contraries les materialitzem per posar un plat de llenties a taula. Sir Norman Foster ha construït una ciutat enmig del desert, l’anomena una ciutat sostenible, Masdar city, que s’auto-abastirà d’energia a través del sol. No es pot ser sostenible construint enmig del desert, és un exercici d’hipocresia explicar-ho així.

4. Des de la teva funció docent, quin són els valors que intentes transmetre als teus alumnes per orientar les generacions futures en l’exercici de la vostra professió?

No sé si me’n surto massa. Intento que siguin (com dèiem al principi) radicalment coherents amb el seu pensament. Aquesta és la meva aportació, crec. També crec que els valors se’ls van creant ells, tu els expliques exemples, els poses davant el mirall coses com aquestes del Foster i intentes que reflexionin, no intento que els meus alumnes tinguin els meus valors. Crec que els meus valors estan molt definits i no són els mateixos que els de molts altres docents de l’escola d’arquitectura, els alumnes són prou llestos, ho perceben i s’acosten a qui més els pot ajudar a crear-se aquests valors propis.

5. Durant els últims anys has dedicat una part important de la teva activitat a posar en valor l’obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Per a Jujol, el paisatge i la natura eren fonamentals i amb el projecte Territori Jujol voleu promoure el coneixement de 16 obres de les seves des de El Vendrell fins a Tarragona. De quina manera un arquitecte com Jujol influeix en el seu territori? I, al contrari, de quina manera un territori influeix en la seva obra?

És ben cert que fa anys que estic estudiant l’obra de Jujol, primer va ser una mena d’obligació auto-imposada. Jo soc un barceloní donant classes al camp de Tarragona i trobava que era una obligació estudiar l’arquitectura del lloc. L’arquitecte més interessant de Tarragona és, per a mi, J.M. Jujol., per tant calia que l’estudiés. Vaig començar amb la intuïció que m’agradava però amb prou feines coneixia tres obres al Camp de Tarragona i, a mesura que el coneixia, trobava més interessant la seva obra. Al cap de poc, un amic arquitecte (Josep Llinàs), em va proposar fer amb ell el pla director de l’església de Vistabella, un dels pocs edificis de nova planta que va fer Jujol al seu territori i vaig quedar enganxat a l’obra del tarragoní. A partir d’aquí volia saber més i això va portar a anar estudiant l’obra de l’arquitecte al Camp de Tarragona i no en llibres (els que hi havien no m’ajudaven) sinó anant a veure les obres i l’arxiu. A l’anar a veure les obres vaig anar descobrint el paisatge del Camp de Tarragona, la seva orografia, els seus materials, el color del seu cel, etc., vaig entendre l’estreta relació que tenien amb l’obra de Jujol. De fet, vaig adornar-me’n d’una cosa sorprenent, què la meva mirada havia canviat al mirar l’obra de Jujol i que això feia que les pedres, la plana, les oliveres, el blat, ja no els pogués veure com abans sinó com els veia Jujol.

Això és el que expliquem a www.territorijujol.com que és una iniciativa que vol mostrar l’obra de Jujol al Camp de Tarragona i explica com la mirada al Camp no podrà ser la mateixa després de conèixer l’obra de Jujol. Crec que aquesta iniciativa és força ètica en el sentit de tornar a la societat el que he descobert amb l’estudi els darrers anys i que no es quedi només en l’àmbit acadèmic.

6. Alguns filòsofs parlen de crear espais ètics. Què seria per a tu un espai ètic?

Aquests espais no són arquitectònics, no en sé massa jo d’espais ètics. No crec que jo pugui parlar d’espais ètics com arquitecte. Podria parlar-ne com a individu en aquesta societat, però no sé si això té massa interès. Per a mi només hi hauria d’haver un espai ètic i ho hauria d’abraçar tot, però tothom se l’hauria de poder construir a la seva manera.

7. Per últim, en tres paraules, què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions?

La presa de decisions no és el meu fort, m’agrada més observar el que tinc al meu voltant. Però si refem la pregunta i diem què significa per a tu incorporar l’ètica en la presa de decisions a l’obra arquitectònica? Aquí jo diria que responsabilitat, millora i comprensió social.